Però al mateix temps retrata els catalans:"...vet aquí el nostre pitjor defecte. No saber el que volíem...." i "...El problema dels catalans és que no han sabut mai què desitjaven, i al mateix temps ho desitjaven intensament...".
Un retrat que ens pot fer pensar molt, en aquests temps difícils i en l' aturada política. Estem perdent el temps en discussions inútils (llistes úniques, unitàries, tres llistes...), en enfrontaments interns (a la xarxa amb insults), mentre l' unionisme va millorant poc a poc (fa un any teniem la ventatja de que l' unionisme no entenia el que passava a Catalunya i els seus assessors pensaven que continuàvem a la "transición"). Mentre nosaltres perdem el temps l' unionisme millora i "Sociedad Civil" ha millorat una mica políticament els de las "manos limpias" i els de "podemos" milloren una mica als "ciudadanos".
A nosaltres no ens preocupa gaire l' unionisme espanyol, només volem exposar que ells no baden com nosaltres.
En tot cas depenem només de nosaltres, no depenem de cap "carambola exterior", depenem només de nosaltres i haurem de veure si els nostres polítics saben el que volem la majoria de catalans i catalanes i són valents i conseqüents amb el país que diuen defensar.
Sense insults, cadascú amb la seva idea de societat, sense tacticismes. No tenim cap més opció que avançar i deixar el fre, la societat catalana està prou madura per arribar al final d' aquest camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada