Aquests dies uns fanàtics unionistes espanyols que s' anomenen "Societat Civil Catalana" estaven contents perquè la "Junta Electoral" havia prohibit tenir banderes estelades en llocs públics i Ajuntaments. A més a més el seu fanatisme espanyol els feia comparar penjar estelades amb aprovar la pensa de mort.
No ens enganyem, són fanàtics però no ignorants i per cert molt ben adobats amb diners d' aportacions "privades" amb un pressupost de més d' 1 milió d' euros anuals (que segurament paguem tots nosaltres) i una munió de sous (alliberats). Amb aquest paraigua econòmic tan gran no cal que pateixin.
És un intent més de crear una organització fanàtica espanyolista per a lluitar contra l' ANC, Omnium, etc. com a "societat civil" oposada a l' independentisme.
Ens aclareix més qui és "Societat Civil Catalana" (seguint els seus comptes els coneixereu) el bloc de Jordi Borras:
Documents interns de l’entitat revelen ingressos modestos i “tensions de tresoreria” malgrat haver organitzat actes valorats en més de 500.000 euros
Societat Civil Catalana (SCC), l’entitat que pretén aglutinar l’espanyolisme civil a Catalunya, ha organitzat durant l’últim any nombrosos actes en contra de la independència i a favor de la unitat d’Espanya, com el del passat 12 d’octubre a la plaça Catalunya de Barcelona. D’on surten els diners per finançar aquestes activitats? Segons la memòria de l’entitat, el pressupost d’SCC s’eleva a gairebé un milió d’euros, dels quals 963.000 són aportacions privades. L’Anuari Mèdia.cat, però, ha tingut accés a documents interns d’SCC que aporten més dades. En un memoràndum del juliol de 2014, l’entitat es mostra preocupada per les finances i afirma afrontar “tensions de tresoreria”. Tot i això, pocs mesos després, el 12 d’octubre, organitza un acte pressupostat en 332.704,47 €, segons consta en un pressupost intern. En paral·lel, membres de la direcció d’SCC han posat en marxa la fundació Joan Boscà, una entitat sense objectius definits. Posem la lupa sobre els comptes de Societat Civil Catalana.
Un dels enigmes que envolten Societat Civil Catalana des de la seva creació és de quines fonts de finançament disposa. L’entitat, presentada en públic al teatre Victòria de Barcelona la diada de Sant Jordi de 2014, va posar de manifest des de bon inici el seu potencial econòmic amb un acte que va cloure amb una memorable pluja de confetis sobre la Junta Directiva que havia de portar el timó de l’“espanyolisme civil” a Catalunya. El múscul econòmic de l’associació també va quedar palès en els actes organitzats el 2014 al voltant de l’Onze de Setembre a Tarragona i del Dotze d’Octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona.
El president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, explicava al juliol passat que l’associació tenia 72 socis fundadors pertanyents a 52 organitzacions diferents i també comptava amb 1.500 col·laboradors. En la memòria de 2014 de l’entitat, que du per títol Una història d’èxit, assenyala que la xifra, al final de l’any, arribava a les 4.000 persones. El tràmit per fer-se col·laborador de l’entitat és tan senzill com omplir un formulari web que no suposa cap altre compromís (tampoc econòmic) que acceptar les condicions de privacitat i assegurar ser major de 16 anys.
La memòria de societat civil detalla que l’entitat va ingressar 963.000 euros de donacions privades, però no explica de qui
La memòria de 2014 de Societat Civil Catalana també explica que l’entitat va ingressar 992.672 euros el passat exercici. 15.250 euros van provenir de quotes de socis, 14.369 de la recollida de diners a través d’urnes i estands, i la major part, 963.053 euros, de donacions privades que la memòria no concreta. Tot i aquests ingressos quasi milionaris, SCC va acabar el 2014 amb pèrdues: les despeses generades en salaris, lloguers, comunicació i producció d’actes van sumar 1.084.387 euros. El resultat va ser negatiu: 91.715 euros de pèrdues.
“Tensions de tresoreria” a SCC
L’Anuari Mèdia.cat ha tingut accés a documentació interna de l’entitat que dibuixa un retrat més exacte de la situació. Un informe del departament financer de Societat Civil datat de juliol de 2014 posa de manifest la delicada situació de l’associació. En aquest document, el departament financer de Societat Civil Catalana explica que “hem assumit una sèrie de costos fixos estructurals, personal laboral, lloguer d’oficina, gestoria i costos fixos de comunicació, que ens han suposat certes tensions de tresoreria, ja que no tenim una previsió d’ingressos amb els quals gestionar amb garanties un calendari de pagaments”.
Les donacions rebudes fins al juliol de 2014, sempre segons la documentació a la qual ha tingut accés l’Anuari, sumaven un total de 63.947 euros. L’informe desglossa tres partides diferents: aportacions rebudes a través d’un compte de PayPal (10.822 €), donacions realitzades a través del compte corrent (23.125 €) i uns “ingressos extraordinaris” (30.000 €) dels quals no s’especifica l’origen. L’informe econòmic detalla el saldo d’SCC en aquell moment: 10.365,87 euros. La previsió d’ingressos a curt termini era de 5.000 €, que havien de provenir, segons figura al document, d’una donació privada d’un empresari. No consta si aquesta aportació és de caràcter periòdic o puntual. En tot cas, si comparem aquestes xifres amb la memòria pública de l’entitat, podem constatar que els ingressos d’SCC s’haurien multiplicat per 15 durant la segona meitat de 2014.
L’informe econòmic també detalla les despeses fixes de Societat Civil Catalana, que sumarien uns 21.966,59 euros mensuals: 8.500 euros en nòmines, 750 de lloguer de local, 216,59 de gestoria i una quota mensual de 12.500 euros mensuals a l’empresa de publicitat i comunicació Manifiesto. La despesa d’SCC en aquesta empresa és rellevant: el document reconeix haver-li pagat amb data de juliol de 2014 una factura de 18.303 euros, i també haver-hi contret “un deute global” de 120.000.
Qui hi ha al darrere de Manifiesto? Aquesta agència de comunicació, que treballa per a múltiples marques comercials i institucions i també produeix esdeveniments, té com a administrador únic, segons la informació que consta al Registre Mercantil, Sergio Palomino García. Aquest nom també figura en l’organigrama intern d’SCC com a responsable de la imatge corporativa de l’entitat. Palomino García també consta com a secretari de la Junta Directiva fundacional de Somatemps, una associació fundada i presidida originàriament per Josep Ramon Bosch pocs mesos abans de l’eclosió d’SCC. Somatemps pren per lema el conegut eslògan ultradretà “Catalanitat és hispanitat”, i té com a objectiu “donar a conèixer als catalans i a la resta d’espanyols la Catalunya que amaga el nacionalisme”.
Els comptes de l’entitat van registrar pèrdues per valor de més de 90.000 euros l’any 2014
Grans actes tot i les estretors financeres
Pocs dies després de redactar aquest informe econòmic, el 31 de juliol de 2014, Societat Civil convocava la premsa per presentar el que seria el seu primer gran acte: una concentració a Tarragona amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, sota el lema “Recuperem el seny, recuperem la senyera”. Durant la trobada amb els mitjans, SCC va anunciar que el pressupost destinat a cobrir les despeses de l’esdeveniment de Tarragona seria de 100.000 euros. Una xifra elevada si tenim en compte les estretors econòmiques per les quals admetia passar l’entitat pocs dies abans en la seva documentació interna. En la seva memòria de 2014, SCC xifra la partida destinada a la realització d’actes en 587.417 euros.
Un mes després de la Diada, Societat Civil organitzava el que fins ara ha estat el seu acte més ambiciós: la celebració del Dotze d’Octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona. L’Anuari Mèdia.cat ha tingut accés a un pressupost intern de l’organització que detalla la despesa associada amb aquest esdeveniment: 332.704,47 euros. La partida més important, 100.414,11 euros, anava destinada a publicitat. A Manifiesto s’hi destinaven 56.000 euros, que inclourien el muntatge de l’escenari, pantalles gegants, equips de so i serveis diversos. També hi consten 58.820 euros destinats a transport o els 43.560 euros per realitzar un vídeo. Sobta, doncs, que, si el 21 de juliol de 2014 el saldo d’SCC era de 10.365,87 euros, una xifra inferior a les despeses estructurals mensuals de l’organització, durant els tres mesos següents l’entitat pogués assumir dos actes amb una despesa de més de 400.000 euros.
Un altre tema és la capacitat de mobilització malgrat la quantitat de diners invertits. Segons la policia municipal, a l’acte de Tarragona s’hi van aplegar 7.000 persones, però el Col·lectiu Contrastant i fonts dels Mossos d’Esquadra van rebaixar la xifra a un màxim de 3.500. El mateix va passar amb l’acte del 12-O a Barcelona: segons la Guàrdia Urbana, s’hi van aplegar 38.000 assistents, xifra que el Col·lectiu Contrastant va rebaixar a un màxim de 16.000. En tot cas, si prenem les dades més optimistes, la suma de tots dos actes va aconseguir reunir un màxim de 45.000 persones.
Societat civil va gastar 587.417 euros en l’organització d’actes públics com el del dotze d’octubre a plaça catalunya
L’enigmàtica Fundació Joan Boscà
En paral·lel a Societat Civil, els impulsors de l’entitat van constituir el passat 7 de juliol la Fundació Joan Boscà. L’entitat va ser inscrita al Registre de Fundacions del Ministeri de Cultura espanyol uns quants dies més tard, el 28 de juliol. S’hi va registrar amb un capital inicial de 30.000 €, el mínim per constituir una fundació. La xifra coincideix amb el detall d’“ingressos extraordinaris” a l’informe econòmic d’SCC citat anteriorment.
Els càrrecs del patronat de la fundació, que consten al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del 19 d’agost de 2014, són en la seva majoria dirigents de Societat Civil Catalana. El president i el vicepresident d’SCC s’intercanvien els papers en la fundació: Joaquim Coll n’és el president i Josep Ramon Bosch el vicepresident. Juan Arza, vocal d’SCC, i Francisco Moreno, vocal d’SCC i editor del digital Crónica Global, són els dos vocals de la fundació. L’única excepció és Jorge Buxadé, secretari de la fundació, que, si bé és membre d’SCC, no figura a la seva Junta Directiva com la resta de patrons.
Jorge Buxadé és també membre d’Empresaris de Catalunya, una associació impulsada per SCC com a patronal unionista i presidida fins al febrer passat per Mariano Ganduxer Floriach. Ganduxer, que va morir al febrer, també era vocal i responsable de fundraising d’SCC, segons consta en l’organigrama intern de l’entitat al qual ha tingut accés l’Anuari. Jorge Buxadé és conegut pel fet de ser l’advocat de l’Estat que al setembre del 2009, sota les ordres del Govern espanyol, va impugnar la consulta independentista que es va celebrar a Arenys de Munt. Va ser llavors quan es va donar a conèixer el seu passat falangista: candidat de Falange Española de las JONS per Tarragona en les eleccions catalanes del 1995 i novament candidat en les eleccions generals del 1996 sota la llista de Falange Española Auténtica.
Tot i la informació que consta al BOE, un document expedit per la Subdirecció General de Fundacions espanyola a petició de l’Anuari Mèdia.cat certifica que a dia d’avui Jorge Buxadé Villalba ja no figura com a secretari de la Joan Boscà, i que al seu lloc hi consta Carlos Buxadé Carbó, un empresari ramader resident a Madrid. En la mateixa documentació hi consten els estatuts de l’entitat i un certificat que acredita que la Fundació Joan Boscà no havia presentat amb data de març de 2015 ni el pla d’actuació ni els comptes anuals de l’exercici de 2014. El termini legal per fer-ho s’acaba el 30 de juny de 2015.
Els impulsors de societat civil catalana també han creat la fundació joan boscà, una entitat sense objectius definits
“Promoure i defensar els principis constitucionals”
Quina relació té aquesta fundació amb Societat Civil Catalana? No consta en cap document públic d’ambdues entitats cap relació entre aquestes, malgrat l’evident vincle entre la Junta Directiva d’SCC i els patrons de la Joan Boscà. No es coneix cap acte públic de la fundació des de la seva creació, malgrat que, en declaracions al diari Ara de principis de setembre de 2014, fonts d’SCC van aclarir que la fundació seria presentada a mitjan octubre i que un dels seus primers objectius seria demanar al Congrés l’aprovació d’una llei de llengües per “assegurar la protecció i el foment de totes les llengües espanyoles”. Als estatuts hi podem trobar com a encapçalament algun dels seus principis, com “promoure, difondre, defensar i fomentar els principis constitucionals d’igualtat entre els espanyols”.
L’Anuari Mèdia.cat també ha tingut accés a l’ordre del dia d’una convocatòria del patronat de la Fundació Joan Boscà amb data 16 de setembre, realitzada a la seu social de la fundació, el despatx de Jorge Buxadé a Barcelona. El document, signat per
Joaquim Coll, fa esment de diversos temes econòmics: “Informe de presidència en relació amb les actuacions realitzades per a la captació d’aportacions a favor de la Fundació […]. Informe de presidència en relació amb les ajudes atorgades per la Fundació Joan Boscà des de la seva constitució fins a data d’avui […]. Informe sobre pagaments pendents, així com sol·licituds per part de beneficiaris pendents de resolució”.
L’Anuari Mèdia.cat s’ha posat en contacte amb Societat Civil Catalana per esbrinar el propòsit de la Fundació Joan Boscà, però des de l’àrea de comunicació de l’entitat afirmen que van tenir-ne coneixement “per les informacions aparegudes a la premsa”. L’Anuari també s’ha posat en contacte amb Joaquim Coll, que ha declinat fer qualsevol comentari sobre el que detalla aquest reportatge.
