Us afegim el comentari de l' escriptor Victor Alexandre sobre l' entrevista de Meritxell Batet (psc-PSOE). o:
per Víctor Alexandre
13 de Març 2016 a les 20.55 h
No és pas perquè sigui mentida -que ho és-, ni
tampoc perquè denoti una vergonyosa aridesa argumental -que també-, la raó per
la qual resulta patètica la cantarella sobre la terrible crisi de convivència a
Catalunya arran del Procés, sinó perquè mostra descarnadament els principis
autoritaris i absolutistes dels qui la propaguen, que són PP, PSOE i
Ciudadanos. Ho veurem analitzant les paraules que Meritxell Batet, diputada i
secretària d'estudis i programes del PSOE, i membre de l'equip negociador per a
la investidura de Pedro Sánchez, va dir dies enrere al programa Via Lliure, de
RAC1, en ser entrevistada per un excel·lent Xavi Bundó. En el decurs de
l'entrevista, en aparèixer el tema de la "crisi de convivència" que
Pedro Sánchez repeteix a tort i a dret, Batet va respondre això:
• Batet: "A Catalunya hi ha més
dificultats per pensar i per parlar. Sobretot de determinats temes. És a dir,
allà on mai no hi havia hagut conflicte, per exemple dins les famílies o en
l'entorn de la feina, sí que hi és. No sé si és una crisi de convivència, en
tot cas sí que hi ha un tema que enrareix les relacions, i jo crec que això no
és bo per a una societat."
• Presentador: "Quan diu que costa parlar
de determinats temes, què vol dir? Hauríem de ser més explícits en això, perquè
una "crisi de convivència" és un argument molt gros. Quan diu
"dificultat de parlar", què vol dir exactament?"
• Batet: "Doncs que hi ha temes que
generen conflictivitat en les relacions personals. És a dir, que comences a
parlar i en lloc de parlar en un to serè i exposar punts de vista que poden ser
diferents, i arribar a acords, o no arribar-hi, i cadascú seguir pensant el
mateix, doncs hi ha determinats temes que el que generen és un conflicte entre
amics o entre treballadors d'un mateix lloc o amb familiars."
• Presentador: "I això en el debat sobre
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, o sobre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, no es
produeix, oi?"
• Batet [incòmoda]: "Bé..., estem parlant
de la societat..."
• Presentador: "Estem parlant de famílies
en què el fet que el pare sigui del PSOE i el fill de Podemos, no genera el
mateix debat, oi?"
• Batet [incòmoda]: "Bé..., vostè m'ha
preguntat per una qüestió concreta, i jo visc a Catalunya part del meu temps i
això sí que ho he detectat. És a dir, hi ha una major dificultat, com a mínim
en els entorns en què jo em moc, que poden ser molt diversos, des de la
universitat fins al familiar, passant pels veïns. Sí que es produeix aquesta
qüestió, que és diferent a temps anteriors.
Fa sentir vergonya aliena que algú que es diu
d'esquerres s'expressi en aquests termes. És a dir, que arribi a l'extrem de
criminalitzar el dret a la llibertat sota el pretext que aquesta reivindicació
fa que la gent no pugui pensar ni enraonar. La senyora Batet i el Partit
Socialista, talment com la dreta més dreta, enyoren els temps en què aquesta
reivindicació no existia gràcies al fet que el moviment independentista era
testimonial o minoritari. Ara, en canvi, l'independentisme té majoria absoluta
al Parlament i els testimonials o minoritaris són la senyora Batet i el seu
partit. Residuals, n'hauríem de dir, per ser precisos. I és que les coses han
canviat molt, oi, senyora Batet? Temps era temps...
La grémola de la senyora Batet i companyia
recorda força la de l'amo blanc que es planyia de la fi d'aquells temps en què
els lacais negres eren submisos i no pensaven en coses tan enutjoses i
conflictives com la llibertat. De sobte, però, havien aparegut tot de lacais
insubmisos que escalfaven el cap dels seus companys, parlant-los de drets i de
dignitat, i les coses van fer un tomb. Els lacais més porucs o més afavorits
per l'amo blanc prou que s'hi resistien, i també ho feien els lacais convençuts
que un negre no pot decidir per ell mateix, perquè només l'amo blanc sap què
convé al lacai negre. Però els insubmisos creixien i creixien en nombre i ja no
tenien por. Ni dels crits ni del fuet. Quina crisi de convivència més funesta!
Allò era la fi del món.
Pedro Sánchez, cap de la senyora Batet, està
consternat i parla de la "crisi de convivència que pateix Catalunya".
És a dir, que el fet que el 80% dels catalans vulgui celebrar un referèndum per
decidir el futur polític de la nació catalana ho considera una malaltia, un tumor
maligne que cal extirpar. Ho diu algú que gosa dir-se demòcrata i d'esquerres.
Com hi ha món!
Benvolguda senyora Batet, la controvèrsia és
inherent a la naturalesa humana. Els escriptors en sabem força, d'això, perquè
sense controvèrsia, sense conflicte, no hi hauria literatura, no hi hauria
dramatúrgia, només hi hauria pensament únic. La dissidència, la discrepància,
com l'amor o l'amistat, són l'essència de les relacions humanes, i és un fet
demostrat per la vida que no hi ha relació, per apassionada i incandescent que
sigui, que no es pugui trencar fàcilment. La història de la humanitat és una
història de dominació sistemàtica d'uns sobre uns altres i de lluita persistent
d'aquests altres per alliberar-se'n. Digui'm una sola obra literària, teatral o
cinematogràfica que no plantegi cap conflicte d'interessos entre els seus
personatges, digui'm una sola coexistència, per pacífica que sigui, en què no
sorgeixi mai la controvèrsia o la dissidència. I digui'm en virtut de quina
superioritat moral pot algú creure's amb dret de negar a un tercer la
finalització d'una relació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada