dimecres, 4 de gener del 2017

CIUDADANOS, ELS FANALETS I LES EXPULSIONS INTERNES.

Els Ciudadanos és el clàssic partit creat per a posar pals a les rodes i aturar tot el que es mogui. No cal que facin tant de teatre amb els "fanalets de Vic" (juntament amb el PP, tots són els mateixos) i potser caldria que expliquessin què passa en el seu propi partit, que sembla que camina cap al pensament únic i els lideratges "blindats":
(noticia d' avui a diferents mitjans):
Els crítics de Ciutadans denuncien l’expulsió de més de 2.000 afiliats en trenta mesos.
 Aquesta xifra supera el nombre total d'expulsions de tots els partits des de la transició.

Els membres crítics de Ciutadans, que formen part del grup anomenat TranC’sparencia, van dir ahir que l’executiva del partit pot haver expulsat 2.000 afiliats en només trenta mesos. Aquesta dada, tan contundent, supera el nombre total d’expulsions de tots els partits de la democràcia des de la transició. ‘Sembla més aviat una candidatura per al rècord Guinness de les expulsions polítiques’, diuen.
En una entrevista recent, el portaveu de Ciutadans al congrés espanyol, Juan Carlos Girauta, va defensar els canvis en la direcció del partit i va proposar d’introduir-los en el règim disciplinari dels nous estatuts que es votaran al congrés del febrer. Girauta demana eines a la secretaria d’organització per a detectar i frenar grups d’afiliats procedents d’unes altres formacions o organitzacions que persegueixin objectius contraris als interessos del partit. Segons ell, aquests grups haurien pogut destruir Ciutadans si no haguessin estat expulsats ‘sistemàticament i sense dubtes’.
TranC’sparencia refusa aquests arguments i critica que els futurs estatuts del partit puguin considerar una infracció greu formar part d’un corrent d’opinió contrari al pensament de la direcció del partit.

Segons el crítics, la cúpula del partit ha emprat mesures disciplinàries per expulsar els ‘afiliats problemàtics’ titllant-los de ‘tòxics o grimpadors’. Això se sol fer, diuen, sense proves o amb proves molt febles, basades en allò que l’aparell considera que és millor. ‘Curiosament, allò que és millor per al partit coincideix sempre amb els interessos de la direcció’, diuen.