diumenge, 5 de febrer de 2017

EL JUDICI A MACIÀ COM A REFERENT DE LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL FET CATALÀ.

Avui hi havia un article a El Món en que l' articulista Pere Fernandez, feia una comparació entre el judici polític a l' expresident Francesc Macià (President d' Estat Català) i el judici de demà sobre el 9 N.

El primer va aconseguir la internacionalització del fet català als anys 30 (al mateix temps que feia un efecte boomerang contra el govern espanyol), el judici de demà està per veure, però també pot internacionalitzar el procés català.
Aquest és un extracte d' una part de l' article:

El judici a Macià com a referent

Francesc Macià va ser jutjat pels Fets de Prats de Molló del novembre de 1926. Juntament amb un centenar de catalans exiliats a França i un grup d’antifeixistes italians, pretenia travessar la frontera des de territori francès amb dues columnes de combatents per tal d’alliberar Olot i proclamar la República, produint així l’alçament popular a tota Catalunya.

El “complot”, com es va anomenar després, va fracassar perquè un dels antifeixistes italians, Ricciotti Garibaldi –nét de Guiseppe Garibaldi– era en realitat un agent doble, espia de Mussolini, que va denunciar les intencions de Macià a les autoritats. La traïció va suposar la detenció dels 129 expedicionaris a Prats de Molló. D’aquests només 17 van ser jutjats a París.

Però el fracàs militar va servir per internacionalitzar la causa que havia portat Macià a agafar les armes. “Potser ha estat l’operació més exitosa de la internacionalització del cas català, i amb un cost zero”, explica el també historiador Joan B. Culla. “La història, des del punt de vista melodramàtic, era formidable. La d’un senyor distingit de 70 anys, com si fos un aristòcrata britànic, amb semblança al Quixot, que parlava d’alliberar la seva pàtria oprimida, al costat d’un tipus, Garibaldi, que era un traïdor fins i tot al seu cognom. Hi havia un bo i un dolent, i el tribunal va deixar fer”.

De fet, assenyala Culla, Macià va tenir fins i tot la possibilitat d’explicar-se i de fer veure els beneficis que tindria una Catalunya independent per a França: “Macià no era tonto. Tenia un gran sentit del fet mediàtic, i va explicar que Catalunya, per a França, seria una Bèlgica del sud, un petit país que protegiria França de l’hostilitat de l’Espanya amiga dels alemanys. Va tenir un gran èxit i la premsa francesa ho va trobar interessantíssim”.

L’estat francès i la justícia francesa van ser extremadament benèvols amb Macià. Va ser condemnat a 200 francs de multa i a dos mesos de presó –que no va haver de complir perquè ja els havia passat mentre va ser detingut– per tinència il·lícita d’armes. També va ser expulsat a Bèlgica. “L’advocat, Henry Torrès, dóna la volta i converteix el judici de Macià en un judici contra el règim espanyol, contra la dictadura. I per això l’única condemna és l’expulsió de França”, explica De Riquer. “El que aconsegueix, evidentment, és gaudir d’una gran popularitat a tota Europa, com sobretot a Catalunya. Macià es converteix en el gran català lluitador contra la dictadura i aquesta popularitat és la que esclata l’any 30 i 31 seriosament”.


Mas difícilment gaudirà del ressò mediàtic que va tenir Macià a França. En canvi, si gaudirà d’un suport, el del carrer, que Macià no va rebre fins anys després, quan va tornar a Catalunya.