El primer va aconseguir la internacionalització del fet català als anys 30 (al mateix temps que feia un efecte boomerang contra el govern espanyol), el judici de demà està per veure, però també pot internacionalitzar el procés català.
Aquest és un extracte d' una part de l' article:
El judici a Macià
com a referent
Francesc Macià va ser
jutjat pels Fets de Prats de Molló del novembre de 1926. Juntament
amb un centenar de catalans exiliats a França i un grup d’antifeixistes
italians, pretenia travessar la frontera des de territori francès amb dues
columnes de combatents per tal d’alliberar Olot i proclamar la República,
produint així l’alçament popular a tota Catalunya.
El “complot”, com es va
anomenar després, va fracassar perquè un dels antifeixistes italians, Ricciotti
Garibaldi –nét de Guiseppe Garibaldi– era en realitat un agent doble,
espia de Mussolini, que va denunciar les intencions de Macià a les
autoritats. La traïció va suposar la detenció dels 129 expedicionaris a
Prats de Molló. D’aquests només 17 van ser jutjats a París.
Però el fracàs militar va
servir per internacionalitzar la causa que havia portat Macià a agafar les
armes. “Potser ha estat l’operació més exitosa de la internacionalització
del cas català, i amb un cost zero”, explica el també historiador Joan B. Culla.
“La història, des del punt de vista melodramàtic, era formidable. La d’un
senyor distingit de 70 anys, com si fos un aristòcrata britànic, amb semblança
al Quixot, que parlava d’alliberar la seva pàtria oprimida, al costat
d’un tipus, Garibaldi, que era un traïdor fins i tot al seu cognom. Hi
havia un bo i un dolent, i el tribunal va deixar fer”.
De fet,
assenyala Culla, Macià va tenir fins i tot la possibilitat d’explicar-se i de
fer veure els beneficis que tindria una Catalunya independent per a França:
“Macià no era tonto. Tenia
un gran sentit del fet mediàtic, i va explicar que Catalunya, per
a França, seria una Bèlgica del sud, un petit país que protegiria França de
l’hostilitat de l’Espanya amiga dels alemanys. Va tenir un gran èxit i la
premsa francesa ho va trobar interessantíssim”.
L’estat francès i la
justícia francesa van ser extremadament benèvols amb Macià. Va ser
condemnat a 200 francs de multa i a dos mesos de presó –que no va haver de
complir perquè ja els havia passat mentre va ser detingut– per tinència
il·lícita d’armes. També va ser expulsat a Bèlgica. “L’advocat, Henry
Torrès, dóna la volta i converteix el judici de Macià en un judici contra el
règim espanyol, contra la dictadura. I per això l’única condemna és l’expulsió de
França”, explica De Riquer. “El que
aconsegueix, evidentment, és gaudir d’una gran popularitat a tota Europa, com
sobretot a Catalunya. Macià es converteix en el gran català lluitador
contra la dictadura i aquesta popularitat és la que esclata l’any 30 i
31 seriosament”.
Mas difícilment gaudirà
del ressò mediàtic que va tenir Macià a França. En canvi, si gaudirà
d’un suport, el del carrer, que Macià no va rebre fins anys després, quan
va tornar a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada