Aprofitem per a recordar l' article den Ramon Cotarelo (publicat al Món):
La Cambra de Comerç d'Espanya ha
contractat a un lobby britànic, la societat Braunschweig, una campanya de propaganda ideològica unionista
per 484.000 € que paguen, entre d'altres, el Banc de Santander, el
BBVA, Caixabank, Iberdrola, Telefónica, etc. Es tracta de propagar a
l'estranger la mentida que Espanya és un estat democràtic de dret en què es
respecten les llibertats. L'ocupació de l'article 155 és una mesura
excepcional per protegir aquesta democràcia enfront d'un separatisme il·legal.
La campanya és, en l'essencial una campanya anticatalana, tan anticatalana com
tots els altres actes de catalanofòbia que realitza sense parar l'Estat
espanyol.
Els organitzadors
de la campanya neguen la vinculació amb el règim de la Gürtel, assenyalant que
són empreses privades. Com si la gent fos idiota i no sabés que les empreses de
l'Íbex 35 són el veritable Estat, mentre que el govern és només el seu consell executiu.
Aquest mig milió d'euros ja el tenen amortitzat amb el que extreuen
explotant als ciutadans legal o il·legalment gràcies a les polítiques que
aplica la banda de lladres del PP. Per a la resta, també estan totes les
agències oficials espanyoles, des del ministeri d'Afers Exteriors al de
Defensa, passant pel CNI bolcades a l'estranger, subornar polítics, fer
xantatge a mitjans, emprar els fons de rèptils, els de les seves innombrables
caixes B de blanqueig a propalar mentides sobre Catalunya i boicotejar el
procés democràtic català.
Que la campanya és
mentida, típic exemple de l'altre ridícul de la marca Espanya es veu
immediatament amb una pregunta elemental: Algú
creu que els Estats Units, Gran Bretanya, Alemanya, França, Itàlia, etc., han
de gastar mig milió de euros en convèncer els altres que són estats
democràtics? A Espanya cal precisament perquè ni és Estat de
dret, ni democràcia, ni respecta els drets de les persones.
Aquesta campanya
dels banquers i empresaris, amb un argumentari de quatre fal·làcies, es fa
perquè la propaganda a càrrec dels intel·lectuals orgànics del franquisme, els
que colonitzen els mitjans escrits i audiovisuals, no convenç ningú. La teoria, elaborada per la tropa
d'historiadors, juristes, politòlegs, economistes, sociòlegs, etc. no fa altra
cosa que vendre com a ciència pura ideologia nacional-catòlica amb uns tocs de
liberalisme i krausisme i basada en un postulat fal·laç: Espanya és homologable
a les altres democràcies europees. Si tal cosa fos certa, no
seria necessari sucar a propagandistes exteriors per difondre-la.
La Reial Acadèmia
de Ciències Morals i Polítiques, un dels xiringuitos des dels quals, com en les altres acadèmies, les moixames del
franquisme bordador legitimen la dictadura del 155 i el règim de corrupció
i delinqüència imperant al país, organitza unes jornades amb motiu del 40è
Aniversari de la Constitució de 1978. Que es facin amb l'article 155 en vigor,
el que suspèn allò que tan contents celebren i estableix una dictadura, no val
ni un comentari. Però ni amb
acadèmies, ni pagant la publicació d'articles dels portaveus intel·lectuals del
règim a l'exterior aquest aconsegueix combatre el desprestigi, la mala fama i
el rebuig que les mesures de repressió franquista desperten en l'opinió
pública exterior.
Per això es
recorre als empresaris, amb l'esperança que, donada la seva suposada
eficàcia, tindran més èxit que els periodistes a sou del nacionalcatolicisme
espanyol. Però sense reparar en el
compte de què, essent espanyols, aquests empresaris i banquers seran endollats,
privilegiats, cacics i ‘mangoneadores’ dels
diners públic i d'empresaris i banquers a l'estil europeu no tindran res. I,
per tant, la campanya serà un altre fracàs més.
No obstant això,
aquests intents reiterats, tot i que irrisoris, donat el coneixement que
d'Espanya es té a l'estranger, proven la necessitat que el moviment
independentista intensifiqui els seus esforços en l'àmbit exterior. La
internacionalització del conflicte Espanya-Catalunya, una clara victòria
catalana, ha de consolidar-se i ampliar-se. Si
no hagués estat per això, Catalunya tindria una visibilitat molt menor a Europa
i el bloc del 155, les mans molt més lliures per reprimir la democràcia a
Catalunya.
L'Estat espanyol
ha lluitat el que ha pogut contra la internacionalització del conflicte, però
la seva pròpia ineptitud autoritària l'ha ampliat molt més alhora que cobria de
ridícul al poder judicial del país. Per
això recorre ara als empresaris.
Concentrat en el
front interior, en la necessitat d'investir president de la Generalitat en unes
condicions de dictadura política i arbitrarietat judicial, l'independentisme no
ha d'abandonar el front exterior. Per
això és urgent que s'institucionalitzi una plataforma internacional de suport a
Catalunya, alguna cosa com aquesta "Comissió Chomsky" que venim
demanant des de fa temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada