I així i tot, el vot dels catalans i bascos, decidirà qui dels dos personatges governarà Espanya. Si governa un la culpa serà nostra, si governa l' altre igualment la culpa serà nostra.
Nosaltres només som responsables dels nostres encerts (que n´ hi ha) i de les nostres equivocacions (que també n´ hi ha) i del futur i la llibertat del nostre país. Si no ho aconseguim en som responsables. Del govern d' Espanya no en som responsables, governi qui governi mai afavorirà Catalunya, només es pot votar sí a Sanchez si això suposa una contradicció dins del bloc unionista, si no és així, no serveix de res.
Afegim un article d' avui, en vicent Partal ha escrit un article que està bé com a punt de reflexió sobre nosaltres i la moció a Madrid.
Avui
comença al congrés espanyol el debat d’una moció de censura convocada pel PSOE
contra Mariano Rajoy. I tot fa pensar que demà ERC i el PDECat hi votaran a
favor. Aquests darrers mesos hem vist moltes actuacions dels partits polítics
independentistes que fan mal d’entendre i, crec, també d’explicar. Però de
totes aquesta, el regal dels seus vots al PSOE, és la que se’m fa més difícil
de capir.
Cal escoltar
el discurs que farà avui Pedro Sánchez, és clar, però em costa de creure que
puga aportar res de nou respecte del procés d’independència i respecte de la
regressió autoritària que ha de suportar d’una manera molt particular el
Principat. De fet, ha demanat els vots dels diputats dels dos partits
independentistes en canvi de res i gairebé sense ni parlar-hi. Aquesta actitud,
per si mateixa, ja és insultant. Jo podria arribar a entendre que els vots
anassen en canvi de coses molt concretes, fàcils de comprovar i visibles ja el
primer minut. Però aquesta actitud acomplexada de llevar Rajoy del govern
perquè no siga dit que continua manant per culpa nostra no solament m’és
difícil de compartir, sinó que em preocupa molt.
Els
independentistes catalans no tenim cap obligació de fer fora Rajoy per posar-hi
Sánchez. No hi veig cap motiu si, com és obvi i evident, dissabte no canviarà
res, en cas que Sánchez acabe essent investit demà. Després de no fer real la
República proclamada, de participar en unes eleccions imposades i d’acceptar
que el govern de l’estat espanyol impose les condicions en què es pot formar
govern, ara córrer tots a votar Sánchez no pot fer res més sinó afegir encara
més descrèdit a la manera d’actuar dels partits independentistes.
Perquè Sánchez
va votar el 155, sí o no? Perquè Sánchez ha justificat la presó de la
presidenta Forcadell, del vice-president Junqueras, dels consellers i dels
Jordis, sí o no? Perquè Sánchez ha manipulat la realitat dient que el president
Torra és un racista, sí o no? I els del partit de Sánchez? Els socialistes han
votat al Parlament de Catalunya sempre i en bloc amb el PP i Ciutadans, sí o
no? Han acudit al Tribunal Constitucional de bracet dels seus socis una vegada
i una altra, contra les decisions del Parlament de Catalunya, sí o no? S’han
alçat al parlament a saludar respectuosament els familiars dels presos, ni que
fos tan solament per demostrar una mínima empatia cap a gent que han estat els
seus companys d’hemicicle, sí o no? I no parle de les bestieses que vomiten
alguns dels més ínclits representants del socialisme prehistòric –com aquell
que va dir que l’independentisme era més preocupant que no pas el robatori del
PP–, sinó de Pedro Sánchez. De qui dissabte podria ser president del govern
espanyol. Ha estat ell o no ha estat ell qui ha dit que calia intervenir la
Generalitat per a liquidar allò que va arribar a definir de colp d’estat contra
la constitució espanyola i la democràcia? Aquest és el candidat que votaran els
independentistes catalans, sense que ni tan sols haja de rectificar?
Que Rajoy és
pitjor que Sánchez és ben evident, indiscutible. Però això no és pas un
argument suficient. Tots sabem que si el PSOE s’hagués oposat al 155 hauria
estat impossible d’aplicar-lo. I n’hi ha una prova clara: no acceptaren que TV3
formàs part del 155 i no en formà part. Per tant, la responsabilitat d’haver
fet possible el 155 amb el seu suport actiu no la podem passar per alt. No es
pot esborrar d’una revolada. I per això és complicat d’entendre com és que els
dos partits independentistes el votaran, com si no fos cosa seua el patiment de
tot el país, el dels funcionaris dels departaments ocupats, el de la gent al
carrer, el dels seus companys a la presó i a l’exili. Per a fer què votaran
Pedro Sánchez el PDECat i Esquerra? Per a adobar Espanya? Per a millorar
Espanya? Va per ací, la cosa? Aquesta és la prioritat? I si és això, després,
quan els independentistes denuncien a Europa la cruesa del 155 i la repressió,
com explicaran que al remat van lliurar el seu vot a la persona que precisament
un dia es va desplaçar a Brussel·les per defensar amb entusiasme l’aplicació
del 155?
(Per si algú ho ha
oblidat o no vol recordar-ho: el 18 i el 19 d’octubre Sánchez va anar a
Brussel·les per reunir-se ni més ni menys que amb Juncker, Tajani, Mogherini,
amb els primers ministres de Suècia i Portugal, Löfven i Costa, i amb el
dirigent dels laboristes britànics, Jeremy Corbyn. La raó d’aquesta marató de
reunions no era sinó demanar-los el suport al 155 de Rajoy.)
Em limite,
voluntàriament, a posar sobre la taula la qüestió catalana, però la llista dels
fets que equiparen el PSOE amb el PP, que l’en fan còmplice necessari, és
immensa, inacabable. De la indignitat que hi ha haja encara morts republicans a
les carreteres fins a la persistència dels favors especials a l’Església
Catòlica, després de dècades manant ells. De la tortura i l’assassinat de
dissidents, els GAL, fins al canvi de la constitució espanyola per a consagrar
que primer de tot cal pagar el deute. O l’aprovació sense contrapartides del
monstruós rescat bancari. O el refús –el març passat!– de revisar la llei
d’amnistia, paraigua imprescindible per a protegir els franquistes. O el suport
incondicional a la corona. O la corrupció, caram la corrupció! Que la corrupció
no és cosa del PP i prou, com alguns voldrien fer creure. Que és sistèmica,
motor i aliment del règim del 1978 i dels partits –espanyols, bascs o catalans,
que en això no hi ha distinció– que el van construir i que l’han mantingut fins
avui. El PSOE en va ple, també, de corrupció.
Però, malgrat
tot això, els partits independentistes regalaran demà els vots a Pedro Sánchez
i em fa l’efecte que amb aquest gest enterraran bona part de la credibilitat
que els resta. Perquè, al cap i a la fi, demostraran que castigar-los ix de
franc perquè viuen acomplexats políticament davant l’estat espanyol, incapaços
de pensar en ells mateixos com a representants d’un país amb interessos propis,
amb un marc polític privatiu i no com a meres comparses de la cort madrilenya.
Preocupats principalment per ells i perquè els mateixos que han donat suport a
Mariano Rajoy en tot allò que s’ha fet aquests darrers mesos contra ells no els
acusen ara de donar suport… a Mariano Rajoy!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada