Parlament dels representants d' Estat Català a l' acte conjunt de recordatori del President Companys: fa 80 anys del seu afusellament per part de feixistes espanyols.
L' acte es va fer al Tarròs (Urgell), poble natal del President Lluis Companys:
" El 15 d’ octubre fa 80 anys de l’ afusellament del President Lluis Companys, nascut el 21 de juny de 1882 aquí al Tarròs, a les terres de l’ Urgell.
Un polític republicà i catalanista, que va ser
regidor de l’ Ajuntament de Barcelona, diputat al Parlament de Catalunya,
diputat a Madrid, President del Parlament català, Ministre del Govern espanyol i President de la
Generalitat.
Va ser el 123è President de la Generalitat de
Catalunya entre 1936 i 1940 i va morir afusellat al Castell de Montjuïc, a
Barcelona, després d’ un segrest perpetrat per policies espanyols, amb la
complicitat dels governs francès i alemany.
Alguns historiadors, com l’ Agustí Barrera,
han donat dades aquests dies de la investigació que va fer el 2019 Xavier
Juncosa, en la qual va estudiar els informes de contraespionatge francesos
inèdits fins aleshores (Service Historique de la Defense de Vincennes).
Aquesta aportació de noves dades ens explica
que Falange (FE-JONS) tenia membres ubicats a París i distribuïts en dos grups:
un a la seu de l’ Ambaixada espanyola a París (agents Aparicio, Urraca i
Velilla) que rebia directament ordres de Falange de Madrid.
I un segon grup, que tenia la seu al Consolat
espanyol, dirigit per un ex sacerdot, Tomàs Gómez Pin. Aquest segon grup controlava
les activitats dels exiliats republicans i la delació. Aquest grup va organitzar el segrest i
lliurament del President Companys al Govern espanyol.
El que venia a continuació era fàcil pel
Govern espanyol: judici preparat, condemna a mort i eliminar el símbol del
minso autogovern català i de la Catalunya republicana.
El President Companys no va ser l’ únic que va
passar per un Consell de Guerra, ni de bon tros. Hi va haver 66.000 causes que
es van instruir en els Consells de Guerra celebrats a Catalunya, però era un objectiu prioritari per al Govern
espanyol, ja que era el símbol més alt que podien matar, en un veritable crim
d’ estat.
Cal recordar que el Govern francès de F.
Mitterrand va adreçar una carta qualificant d’ assassinat la mort del President
Companys el 1990. També el Canceller alemany Helmut Khol va dirigir una carta
al President de la Generalitat el 1995 on es consideraven dolguts per la
participació d’ institucions alemanyes en aquell acte i que consideraven Lluis
Companys com “un dels màrtirs més insignes de la democràcia i la llibertat”.
Aquest gest de desgreuge no s’ ha vist encara
en cap Govern espanyol (ni de dretes ni dels “més progressistes”) tot i que va
ser un Govern espanyol qui va perpetrar el crim.
Han passat 80 anys i no hi ha hagut cap canvi d’actitud.
Aquests darrers cent anys, podem fer un recorregut polític i veure que els
Presidents de la Generalitat han estat objectius pel que simbolitzen: Enric
Prat de la Riba va ser empresonat durant el seu mandat, Josep Puig i Cadafalch
va estar exiliat, Francesc Macià va patir exili i presó, Lluis Companys presó i
afusellat, Josep Irla exiliat, Josep Tarradellas exiliat, Carles Puigdemont
exiliat i Quim Torra inhabilitat (fins avui). No es cap casualitat, l’autonomia
és un carreró sense sortida, els límits estan tan prop que de seguida ens trobem
amb les reixes de la gàbia on estem
tancats, sempre corrent el risc d’ acabar davant la justícia espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada