dissabte, 17 d’octubre del 2020

ESTAT CATALÀ EN EL PARLAMENT DE L' ACTE DE MEMÒRIA DEL PRESIDENT COMPANYS, AL SEU POBLE NATAL.

 Parlament dels representants d' Estat Català a l' acte conjunt de recordatori del President Companys: fa 80 anys del seu afusellament per part de feixistes espanyols.

L' acte es va fer al Tarròs  (Urgell), poble natal del President Lluis Companys:

" El 15 d’ octubre fa 80 anys de l’ afusellament del President Lluis Companys, nascut el 21 de juny de 1882 aquí al Tarròs, a les terres  de l’ Urgell.

Un polític republicà i catalanista, que va ser regidor de l’ Ajuntament de Barcelona, diputat al Parlament de Catalunya, diputat a Madrid, President del Parlament català, Ministre  del Govern espanyol i President de la Generalitat.

Va ser el 123è President de la Generalitat de Catalunya entre 1936 i 1940 i va morir afusellat al Castell de Montjuïc, a Barcelona, després d’ un segrest perpetrat per policies espanyols, amb la complicitat dels governs francès i alemany.

Alguns historiadors, com l’ Agustí Barrera, han donat dades aquests dies de la investigació que va fer el 2019 Xavier Juncosa, en la qual va estudiar els informes de contraespionatge francesos inèdits fins aleshores (Service Historique de la Defense de Vincennes).

Aquesta aportació de noves dades ens explica que Falange (FE-JONS) tenia membres ubicats a París i distribuïts en dos grups: un a la seu de l’ Ambaixada espanyola a París (agents Aparicio, Urraca i Velilla) que rebia directament ordres de Falange de Madrid.

I un segon grup, que tenia la seu al Consolat espanyol, dirigit per un ex sacerdot, Tomàs Gómez Pin. Aquest segon grup controlava les activitats dels exiliats republicans i la delació.  Aquest grup va organitzar el segrest i lliurament del President Companys al Govern espanyol.

El que venia a continuació era fàcil pel Govern espanyol: judici preparat, condemna a mort i eliminar el símbol del minso autogovern català i de la Catalunya republicana.

El President Companys no va ser l’ únic que va passar per un Consell de Guerra, ni de bon tros. Hi va haver 66.000 causes que es van instruir en els Consells de Guerra celebrats a Catalunya,  però era un objectiu prioritari per al Govern espanyol, ja que era el símbol més alt que podien matar, en un veritable crim d’ estat.

Cal recordar que el Govern francès de F. Mitterrand va adreçar una carta qualificant d’ assassinat la mort del President Companys el 1990. També el Canceller alemany Helmut Khol va dirigir una carta al President de la Generalitat el 1995 on es consideraven dolguts per la participació d’ institucions alemanyes en aquell acte i que consideraven Lluis Companys com “un dels màrtirs més insignes de la democràcia i la llibertat”.

Aquest gest de desgreuge no s’ ha vist encara en cap Govern espanyol (ni de dretes ni dels “més progressistes”) tot i que va ser un Govern espanyol qui va perpetrar el crim.

Han passat 80 anys i no hi ha hagut cap canvi d’actitud. Aquests darrers cent anys, podem fer un recorregut polític i veure que els Presidents de la Generalitat han estat objectius pel que simbolitzen: Enric Prat de la Riba va ser empresonat durant el seu mandat, Josep Puig i Cadafalch va estar exiliat, Francesc Macià va patir exili i presó, Lluis Companys presó i afusellat, Josep Irla exiliat, Josep Tarradellas exiliat, Carles Puigdemont exiliat i Quim Torra inhabilitat (fins avui). No es cap casualitat, l’autonomia és un carreró sense sortida, els límits estan tan prop que de seguida ens trobem amb les reixes  de la gàbia on estem tancats, sempre corrent el risc d’ acabar davant la justícia espanyola.

No creiem necessari demanar més vegades (cada any) un acte de reparació, justícia i veritat sobre el cas Companys a l’ Estat espanyol i tenir el silenci de resposta.  Cal assegurar el camí cap a la independència i  també que cap altre President de Catalunya hagi de ser empresonat, exiliat o represaliat perquè no compleix alguna llei colonial.                        
   VISCA CATALUNYA.