VALORACIONS DE LA CONSULTA A GRANOLLERS. UNA FEINA POSITIVA.

Reflexions a l'entorn de la Consulta per Granollers decideix!29/04/2010
GRANOLLERS MILLORA EN UN 50% LES PREVISIONS DE VOT PUBLICADES PER ESTUDIS DE PROFESSORS UNIVERSITARIS.
Segons l’estudi que s’adjunta a Granollers, s’esperava un 11,6% de participació. L’Estudi explicava la participació en funció de variables objectives: les participacions en les onades del 13-D i del 28-F, la realitat electoral de cada municipi, el seu percentatge de població nouvinguda....
L’estudi, també recalcava, però que en funció de la tasca desenvolupada per la comissió local pertinent, aquest resultat podria empitjorar o millorar en un 23%. Doncs bé, en el nostre cas, la feina ben feta per cada una i cada un dels nostres voluntaris, ha fet que aquesta millora fos del 50%. Entre totes les ciutats grans que varem votar el 25-A, només superats pels companys de Reus, i al mateix nivell que els companys de Figueres. Cal destacar, també, que ha totes les ciutats grans, s’han millorat les previsions, cosa que parla molt bé de la gran tasca feta a les grans ciutats catalanes.

GRANOLLERS, LA GRAN CIUTAT AMB MAJOR INCIDÈNCIA DEL “NO” i del “Blanc”.
La feina de Granollers Decideix, però, no es pot valorar només quantitativament, sinó també qualitativament: Hem estat la ciutat amb un percentatge més alt de vots responent “No” a la pregunta de la Consulta, seguits a més d’un punt de diferència per Mollet i Reus, i significativament superiors totes tres ciutats a la resta.
Això demostra, que malgrat que a nivell nacional, la majoria de mitjans de comunicació volien (de manera intencionada, és clar) definir la consulta com una activitat feta per independentistes i dirigida únicament a aquest públic, la bona campanya i feina realitzada per l’entitat a arribat a bona part de la ciutadania de Granollers, difonent de forma inequívoca i clara el missatge tant de la democràcia participativa, com de la participació ciutadana.

GRANOLLERS, LA CIUTAT DE CATALUNYA AMB MAJOR NOMBRE DE COL•LEGIS ELECTORALS
24 Col•legis electorals repartits per tota la ciutat, amb la possibilitat de poder votar a qualsevol barri o al poble de Palou. Granollers ha estat, la ciutat amb major nombre de col•legis de Catalunya, fet que de ben segur, a facilitat que l’índex de participació millorés tant respecte les previsions de participació ja comentades.
RESPECTE a les VILES i POBLES de la COMARCA
La participació a Granollers s’ha situat per sobre de la mitjana de les poblacions de la comarca que varen participar en aquesta onada, que ha estat del 14.96%. La mitjana de participació de les tres onades, es situa al 17,51%, quasi igual que l’obtinguda a Granollers.
Fent les mateixes reflexions que hem fet respecte a les ciutats grans, la tasca realitzada per Granollers Decideix, respecte a la resta de la comarca, destaca de forma molt significativa (veure excel adjunt). De la mateixa manera, si ho mirem respecte el vot “No” i “Blanc”; només Vilanova del Vallès presenta xifres similars a les nostres.

ALTRES DADES RELLEVANTS DE LA CONSULTA A GRANOLLERS
CENTENARS DE VOLUNTARIS TREBALLANT EL 25 d’ABRIL PER ORGANITZAR UNA GRAN FESTA DE LA DEMOCRÀCIA
Deixant de banda les dades de participació, cal remarcar els 100 voluntaris que han estat treballant des del 20 de desembre, els gairebé 200 que han estat treballant durant les 3 setmanes que ha durat la campanya i els 450 aproximadament que han estat treballant durant el 25A. Cal remarcar la bona sintonia que s’ha respirat entre gent tant diferent durant tot aquest temps.

EL 21,31% DELS JOVES DE 16 I 17 ANYS VOTEN.
Cal destacar, la participació del col•lectiu de menors d’edat, de 16 i 17 anys que varen participar a la consulta, i que arriba al 21,31% dels cens d’aquesta edat. De ben segur que la feina feta pels voluntaris de campanya que s’ocupaven d’aquest àmbit hi ha tingut una gran incidència.

UN 7% DELS VOTS OBTINGUTS SÓN DE PERSONES NOUVINGUDES SENSE DRET A VOT
De la mateixa manera destacar que 612 persones, nouvingudes i sense dreta a vot a les eleccions organitzades per administracions públiques, un 7 % dels vots obtinguts, que demostra que la campanya i la feina feta entre el col•lectiu nouvingut de la ciutat ha tingut una bona acollida i una millor resposta per la seva part, fent sentir la seva veu com granollerins i granollerines que són.

VOTA QÜASI UN 20% DEL CENS DE LES ELECCIONS “OFICIALS”
Si la consulta hagués seguit l’estàndard de condicions per votar que marquen les lleis vigents, la participació a la ciutat, s’hagués acostat al 20%, un 19,68% exactament.

UN TERÇ DELS VOTS OBTINGUNTS DE FORMA ANTICIPADA
3.133 Vots, un 35,67% del total es va aconseguir en les diferents parades informatives i de recollida de vot anticipat que Granollers Decideix va instal•lar en diferents punts de la ciutat els dies previs al 25 d’Abril. Altra vegada, esmentar que sense el potencial i gran esforç dels voluntaris de l’entitat això no hagués estat possible.

EL CENTRE APORTA UN 30% DELS VOTS DEL 25 D’ABRIL I LA RESTA DE BARRIS DE LA CIUTAT EL 70% RESTANT.
També s’han trencat mites en aquesta consulta. Malgrat que es podia votar en qualsevol col•legi, independentment del barri de residència, cal destacar que el 70% dels vots obtinguts ha estat en col•legis electorals ubicats fora del centre de la ciutat. Cal destacar barris com Sant Miquel, la Font Verda, Tres Torres, Els Instituts i Joan Prim Centre, on s’ha recollit en cada un d’ells entre el 7,5% i el 10% dels vots totals.

LA CONSULTA TÉ MÉS VOTS QUE EL GUANYADOR DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA DE 2006 A GRANOLLERS.

Si entrem en la comparativa respecte els processos electorals viscuts a la ciutat, la consulta ha obtingut més vots a les Eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2006 que:

El guanyador a Granollers: CiU (8.404 vots) Un 5% més
El segon partit més votat: PSC (6.755 vots) Un 30% més
El tercer partit més votat: ERC (2.876 vots) Tres vegades més

En especial atenció a la gent que va assistir al debat realitzat a la Sala Tarafa durant la campanya, destaquem que la consulta obté també, 12 vegades més de vots que el millor resultat de Ciutadans a la ciutat (Catalanes 2006 amb 725 vots) i 183 vegades més de vots que el seu pitjor resultat (Europees 2009 amb 48 vots).

SUBMISSIÓ O INDEPENDÈNCIA.

S'acosta l'hora D
El constitucional espanyol sembla que dirà la seua sobre l'estatut de Catalunya el dia 15. La sentència no crec que aporte sorpreses i serà, per tant, una retallada tremenda, que deixarà per sempre més l'autonomisme en via morta. I mort l'autonomisme, ja no resta sinó la submissió o la independència.

El constitucional espanyol sembla que dirà la seua sobre l'estatut de Catalunya el dia 15. La sentència no crec que aporte sorpreses i serà, per tant, una retallada tremenda, que deixarà per sempre més l'autonomisme en via morta.I mort l'autonomisme, ja no resta sinó la submissió o la independència.

Hi ha una possibilitat, remota, que tampoc el dia quinze no es vote la resolució. Jo crec que aquesta vegada va de bo i que els magistrats creuen que ja no poden esperar més. Per mi, perfecte. Perquè la sentència deixarà l'estatut tan minvat que solament els cínics podran defensar des d'aleshores que és la millor solució de les relacions entre el Principat i Espanya.
I a partir d'ací, a partir de l'hora D, ja tot depèn de nosaltres. De nosaltres i prou. Serem independents, si volem i si tenim la capacitat organitzativa de proposar-nos un tal envit i de fer-lo realitat. Ens caldrà més generositat que mai, més unitat que mai i més decisió que mai. Però el país sembla preparat. Supose que s'organitzaran les manifestacions i concentracions que calga i que els referèndums del dia 25 prendran una volada molt més considerable. Però toca d'anar més enllà.

Mort el procés autonomista, no resten més opcions que la submissió o la independència. Perquè la broma federal és un simple passatemps intel•lectual d'alguns. Ara és l'hora, doncs, de passar del carrer a les institucions i que això que milers de ciutadans han endegat i posat en acció, el procés de consultes, siga assumit pel parlament com a dipositari que és de la sobirania nacional. S'acosta, és, l'hora D.

NOSALTRES TAMPOC DEFENSAREM GARZON

Bon article d´en Vicent Partal.
Quan la "progressia" espanyola diu que cal defensar Garzón,
nosaltres no tenim cap raó per defensar Garzón.

Jo no defensaré Garzón.

Ara toca defensar Garzón, diuen. Sembla que uns falangistes podrien acabar la seua la carrera judicial, i la 'progressia' hispana crida i brama. Però jo no m'hi sumaré, ni per solidaritat internacional. He vist massa de prop com aquest personatge permetia la tortura i violava les regles més elementals de la democràcia.

Ara toca defensar Garzón, diuen. Sembla que uns falangistes podrien acabar la seua la carrera judicial, i la 'progressia' hispana crida i brama. Però jo no m'hi sumaré, ni per solidaritat internacional. He vist massa de prop com aquest personatge permetia la tortura i violava les regles més elementals de la democràcia. He sentit relats estremidors, fets de viva veu i de primera mà. Els he sentits de gent torturada per aplicació de la llei antiterrorista que s'ha aixecat la samarreta davant seu i dels seus companys o que ha plorat relatant les atrocitats sofertes, sense més resposta d'aquest jutge estel·lar que la del menyspreu. Però, encara que no els haguera sentits en directe, en tindria prou d´haver llegit els relats públics de les seues víctimes, de les que em mereixen confiança.

Parle, posem per cas, i n'hi ha prou amb un exemple, dels detinguts del 92, en aquella infame ràtzia olímpica que Europa acabà desautoritzant anys després. El 2004, per escrit, el Tribunal d'Estrasburg va acusar Garzón de no haver volgut investigar les documentades denúncies de tortures que li havien estat presentades. I amb una acusació com aquesta n'hi hauria d'haver prou. És tan sols una falta, n'hi ha que excusen ara. Doncs, no. Cal dir que no és l'única falta, però que, fins i tot si ho fos, ja n'hi hauria prou. Parlem de tortures, no d'un error processal qualsevol, d'una manca de documentació. I cal dir amb la veu ben alta i clara que no es pot defensar la democràcia violant els drets democràtics. Si n'hi ha que volen oblidar aquest principi bàsic, doncs que el defensen, enmig de la baralla partidista.
Però, a mi, em faria molta vergonya d'oblidar-ho, i per això, per dignitat democràtica, no pense ni moure un dit en defensa de Garzón. Ja s'ho faran.

LA RESPONSABILITAT DELS POLITICS ESPANYOLS.

Interessant aquest article d´en Vicent Partal.
També necessari perquè si comparem la responsabilitat actual, dels polítics, amb la de fa vint anys, anem enrera.

La diferència.

L'any 1986 José Barrionuevo va haver de comparèixer al parlament espanyol com a ministre d'interior per donar explicacions sobre com era possible que s'hagués distribuït una fotografia equivocada de l'etarra Soares Gamboa. La diferència, vint-i-quatre anys després, és que ara ningú no se sent obligat a donar explicacions per una situació semblant.
L'any 1986 José Barrionuevo va haver de comparèixer al parlament espanyol com a ministre d'interior per donar explicacions sobre com era possible que s'hagués distribuït una fotografia equivocada de l'etarra Soares Gamboa. La diferència, vint-i-quatre anys després, és que ara ningú no se sent obligat a donar explicacions per una situació semblant. Després de l'assassinat d'un gendarme per presumptes membres d'ETA prop de París la policia francesa i l'espanyola van distribuir a l'engròs un vídeo on es veia un grup de bombers catalans comprant en un supermercat. I eren identificats com a militants d'ETA i fins i tot se'n donava el nom (presumpte) d'algun.
L'errada ha estat monumental i ha posat en relleu fins a quin punt la política antiterrorista han guanyat la batalla fins al punt que ningú no protesta ni es demana com és possible que passe això. Però també ens ensenya que primària i elemental pot arribar a ser aquesta política. Un policia jubilat veu uns joves, atlètics, que vesteixen informalment i parlen en un idioma que no entén, però que ell considera que és espanyol (no basc, ni encara menys català, com era el cas). I resulta que amb això n'hi a prou per a donar per vàlida la identificació i difondre el vídeo a l'engròs.
Els policies francesos objecte de l'atac van arribar a afirmar que reconeixien en aquells bombers alguns dels atacants. I els experts en la lluita antiterrorista espanyola van arribar a identificar positivament en aquells bombers alguns membres d'ETA importants. Però anaven errats. Una errada la pot fer tothom, això és cert. Però el volum i la repercussió de les errades en aquest cas fa pensar. Més encara, si recordem que dilluns de la setmana passada, després de l'atemptat, ja es va difondre una fotografia falsa del militant d'ETA que ens van dir que havia estat detingut, fotografia que corresponia en realitat a un militant d'un partit legal de l'esquerra revolucionària. Fa pensar el volum de l'errada i sobretot la manca de reacció. Si fa vint-i-quatre anys el parlament espanyol va considerar que havia d'exigir explicacions públiques a un ministre per un error molt menor que no aquest, ara no he sentit ni una sola veu que ho demanàs. I això és així perquè han aconseguit d'intimidar els polítics fins al punt que fa lleig tocar críticament un afer relacionat amb la lluita antiterrorista. Sigui el que sigui. Per més amenaçador que aquest afer siga dels drets civils.
I no sé imaginar-me gaires amenaces més grosses que veure com passes en qüestió de minuts de ser un ciutadà exemplar a ser un perill objecte de persecució. I no solament sense haver fet res, sinó fins i tot sense saber-ho, que és molt pitjor. M'alarma la potineria de l'afer, sí. Però m'alarma, sobretot, el silenci espès que l'envolta perquè indica que en algunes coses anem de recules, com els crancs.

SOCIALISTES I SR. SARKOZY, DE QUINA INFORMACIÓ ESTEU PARLANT ??

Després de les crítiques, algunes molt desproporcionades, dels socialistes catalans a la Sra. Mònica Terribas, per l´entrevista feta a TV3 al President Montilla.
Per a nosaltres totalment correcta, com totes les que havia fet al seu programa anterior ("La nit al dia").

Ens agradaria saber què diran ara sobre el tractament de la informació, després de la informació falsa donada per tots els mitjans grans, espanyols i francesos, sobre un grup de catalans que estaven de vacances a la població francesa de Dammarie Les -Lys.

Aquesta era avui la noticia, senzillament vergonyós:

Els presumptes etarres són en realitat bombers de la Generalitat i de Barcelona
La policia francesa diu que s'ha equivocat en la identificació dels membres de l'escamot que va matar un policia

Després de l'avís de la Generalitat de Catalunya als governs espanyol i francès que hi havia un error en la identificació dels presumptes etarres a través d'un vídeo difós ahir, les policies de tots dos països han admès la confusió. A l'enregistrament es veien cinc persones sortint de comprar d'un supermercat. Segons la gendarmeria, eren membres de l'escamot d'ETA que dimarts van matar un gendarme i de fet fins i tot donaven noms, que afirmaven que corresponien als homes que es veien a les imatges. Però en realitat són cinc bombers de la Generalitat i de Barcelona, que formaven part d'un grup de deu catalans que són de vacances a Dammarie Les-Lys per fer-hi escalada.

L'error, el van detectar uns amics dels implicats que van veure les imatges per la televisió des de Catalunya. Els van trucar per avisar-los i els bombers mateix es van reconèixer a través dels vídeos que hi ha penjats a YouTube.

Cinc hores a comissaria

Els cinc bombers confosos per membres d'ETA han prestat declaració avui al matí a la comissaria de Melun, al sud-est de París, segons que ha explicat el conseller d'Interior Joan Saura. Després de cinc hores, n'han sortit i es preparen per tornar avui al vespre amb avió cap a Catalunya.

SUPORT ALS ALCALDES DE LES COMARQUES GIRONINES.

ESTAT CATALÀ dóna suport al manifest dels alcaldes de les comarques de Girona i a totes les entitats i organitzacions gironines que han patit aquesta nova situació de desatenció per part de les companyies elèctriques espanyoles i de les institucions.

Una altra mostra de la inutilitat de les persones que ens governen. Donarem tot el suport que calgui, des del nostre petit partit, perquè la situació no es torni a produïr.

MANIFEST DELS ALCALDES DE LES COMARQUES GIRONINES:
L'objectiu dels impulsors del manifest és donar una imatge d'unitat i exigir que no torni a passar res similar mai més. No volen que la Generalitat s'oblidi amb facilitat de la situació de caos que han i encara viuen un cop la neu deixi de causar problemes i la llum torni a les seves llars. Per això, han redactat un manifest crític anomenat "Refer el país, millorar els serveis: per la dignitat dels veïns de les comarques gironines".

Els alcaldes consideren que ha estat "una experiència evitable en bona part" i reclamen al govern que es revisin els protocols d'actuació davant de situacions d'emergència i es donin línies d'ajuts immediates per fer front a les despeses que han assumit. A més, també demanen que les companyies elèctriques assumeixin la responsabilitat de les conseqüències per la falta de subministrament elèctric.

L'alcalde de Palafrugell, Sergi Sabrià, entén que l'escrit ha de servir perquè el país sàpiga que una situació com aquesta no es pot repetir. Critica el temps en què han trigat a obtenir suport de les administracions però sobretot la manca de subministrament. Per la seva banda, l'alcaldessa de Palamós, Maria Teresa Ferrés, reclama al govern que exigeixi a les elèctriques una auditoria i un pla d'inversions. També demana més recursos econòmics i humans.

En el manifest es reclama que es prenguin mesures "que millorin tot allò que sabem que ha fallat" i adjunten una llarga llista que inclou propostes com la correcció de protocols o desviació d'inversions o la millora en coordinació, informació i recursos humans i materials. En aquest sentit, fan sentir la seva queixa per les dificultats que han passat en les fases més crítiques de la crisi provocades per una manca de comunicació i d'informació davant de les actuacions previstes per les administracions i les empreses de subministrament, per les operadores de telecomunicacions, així com per les concessionàries d'infraestructures.

A més, denuncien que la manca de subministrament elèctric s'està allargant molt més del que seria desitjable i molt més del que és comprensible i tolerable, i alerten que està provocant un greu perjudici a la ciutadania i al teixit econòmic i empresarial dels municipis. Els alcaldes qualifiquen d'inacceptable que les companyies elèctriques actuïn amb tan poca celeritat per oferir alternatives a la manca de subministrament elèctric i denuncien que s'hagi donat als alcaldes una informació "poc precisa i sovint poc creïble".

Els municipis afectats també denuncien que han hagut de destinar recursos econòmics que no tenen per poder donar resposta i protegir els seus ciutadans. Davant d'aquesta situació, demanen al govern línies d'ajuts per fer front a les despeses que ja han assumit i per minimitzar els efectes de la nevada, especialment pel que fa a la neteja de boscos i restauració de camins.

D'altra banda, de cara a la Setmana Santa i l'estiu, les comarques gironines demanen que es faci un esforç per donar una bona imatge de la Costa Brava al turisme exterior perquè no se'n ressenti la temporada.

ORADORS DEL PARTIT ULTRADRETÀ ESPANYOL,MSR, TENEN RELACIÓ AMB L´IDEARI NAZI.

Alejandro Fernández en un acte en homenatge al nazi Rudolf Hess a la ciutat alemanya de Wundsield.

Un dels oradors del MSR a la concentració d'avui va homenatjar Rudolf Hess.
Altres fotografies demostren els contactes amb el negacionista Nick Griffin, o l'assistència a concerts de rock nacionalsocialista.
Vilaweb Sabadell ha pogut obtenir unes fotografies que desenmascaren el veritable rostre del Moviment Social Republicà, que amb la intenció d'augmentar el seu suport electoral i al carrer fa temps que no abracen obertament l'ideari nazi. A les fotos es pot veure com els responsables de fer els parlaments d'avui, Jordi de la Fuente, Alejandro Fernández i Carmen Padial, tenen contactes destacats amb membres de l'extrema dreta europea.
Alejandro Fernández, delegat a Sabadell del MSR i secretari de la Federació Est del partit, va assistir -com es pot comprovar a la fotografia- a l'homenatge que una delegació ultra va fer al nazi Rudolf Hess a la ciutat de alemanya de Wundsield.

També es pot veure en una altra imatge assistint a un concert envoltat d'skinheads, amb un aspecte molt diferent al que acostuma a tenir darrerament degut a aquest viratge estratègic que ha fet la seva organització, que sempre ha estat vinculat a baralles i agressions racistes, especialment a la nostra ciutat.

En una tercera imatge de Vilaweb Sabadell es pot veure també com la candidata a les darreres eleccions al Parlament Europeu, Carmen Padial, acompanya a Fernández en un sopar a Estrasburg amb el membre del negacionista i racista Partit Nacional Britànic, Nick Griffin. Finalment, una imatge recent molt més amable de Fernández i de Jordi de la Fuente, actualment Secretari Nacional d'Acció Política del MSR i considerat un dels primeres espases de l'agrupació.