Robert Surroca i Tallaferro.militant històric independentista
La manifestació civil convocada per la Diada ja compta amb el suport de 59 entitats.El llistat complert d'entitats que convoquen la manifestació civil per reclamar l'Estat propi són:
Sobirania i Progré
Cercle d'Estudis Sobiranistes
Plataforma pel Dret de Decidir
Plataforma pro-Seleccions Catalanes
Intersindical-CSC
La Xarxa d'Entitats
CIEMEN
CatalunyaAcció
Catalonia Acord
Casa d'Andalusia de Sant Boi
Associació Roca i Farreras
Casal Argentí a Barcelona
Col·lectiu Immi.Cat
Comissió Centenari Estelada
Estatpropi.cat
FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya)
Club FNECAssociació Cultural Espai-Cat
Associació Catalana per la senyera més gran del món
Plataforma per la Sobirania
ADAC (Girona)
Fundació Societat i Cultura
Estudiants en Acció
Revista El Timbal (Baix Gaià)
Comissió de la Dignitat
MAPA (Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació)
Col·lectiu Joan Baptista Basset (Vilanova del Vallès)
Federació d'Entitats Senegaleses
Memorial 1714
Comitè Català de Solidaritat Internacionalista (CCSI)
Independents per Mollet (IxM)
Amics de Josep Sunyol
Associació Lluís Companys
Batzordea La Golfa,
associació de joves (Constantí)
Cercle Català de Negocis
CAL
Fundació Randa Lluís Maria XirinacsGermanies
A. Festa Nacional Països Catalans (Badalona)
COMISSIÓ 11 de SETEMBRE del PENEDÈS
Catalunya Enginyerat SLCol·lectiu CAPBREU (Castellbisbal)
Plataforma per la Llengua (secció territorial de La Selva i secció local de Blanes)
Plataforma per la Llengua (secció territorial de La Selva i secció local de Blanes)
Fòrum Faustí Llaverias (Puig-reig)Horitzó Nacional (Girona)Xarxa de Blocs SobiranistesSobirania i RepúblicaFundació Manuel de PedroloEl BIC, destacament de Catalunya Acció al BerguedàCasal Independentista Bac de Roda, (Roda de Ter, Osona) Som 10 milions Col·lectiu 1714Fundació humanitària Dr. TruetaFundació Nova HistòriaFundació CatalunyaConsum CatalàInstitució Cultural de la Franja de Ponent LA XECNA (Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional) L'Assemblea Nord-Catalana (A.N-C)Col·lectiu l'Armari-Associació de Joves per l'Alliberament SexualCongrés per la Sobirania dels PPCCCercle XXI
Compañeros, Compañeras, un saludo Comunero, en nombre de Izquierda Castellana: Catalunya al igual que Castilla, conmemora su día nacional en la fecha de una derrota militar. En el caso de Castilla el 23 de Abril, la derrota del Movimiento Comunero en Villalar.Los enemigos de nuestros Pueblos, aquellos que enarbolan la bandera del fascismo español, bajo la que asesinaron, en uno de los mayores genocidios de Europa, a cientos de miles de trabajadores y trabajadoras en los Países Catalán y en el conjunto de pueblos del Estado, recurren frecuentemente al simbolismo de las derrotas que se conmemoran para devaluar la potencialidad y el futuro de nuestras comunidades nacionales. No comprenden que esas derrotas militares, fueron auténticas victorias ideológicas y políticas porque sirvieron para grabar, en el alma de nuestros Pueblos aunque fuera desgraciadamente a sangre y fuego, su identidad nacional de una forma indestructible. Sirvieron también para hacernos comprender que o son ellos o somos nosotros, que el proyecto imperialista español es incompatible con una auténtica existencia normalizada de nuestros Pueblos: ésa fue la lección de 1714, ésa fue la lección de la guerra antifascista de los años treinta y de la resistencia posterior, ésa es la lección de la Constitución neofranquista española de 1978 y ésa es, sin ningún género de dudas, la lección de la actual ofensiva represiva, españolista y antipopular del Estado Español. El Gobierno Español actual, digno heredero de los de Felipe González y Aznar, se empeña en seguir negando los más elementales derechos políticos y económicos a los Países Catalans y al conjunto de Pueblos bajo su jurisdicción. Ante la evidentísima crisis política y económica que están sufriendo sólo tienen una alternativa: * La mentira, la manipulación mediática hasta el esperpento, contestada incluso por medios de comunicación burgueses de Europa. * La represión política hasta extremos demenciales * La superexplotación y la precarización de las condiciones de vida de los trabajadores y trabajadoras. Todo ello envuelto de nuevo en la Bandera Española. Los Países Catalans son una NACION. España es simplemente un proyecto de dominación imperialista, que responde únicamente a los intereses de clase de su gran burguesía, eso sí, dispuesta a mantenerse a sangre y fuego. En 1714 los Borbones alcanzaron la Corona de España ejerciendo un genocidio sobre Catalunya, y hoy siguen con esa tradición, añadiendo a ella el carácter de golfos, corruptos y maleducados, que cada vez ponen más de manifiesto. Juan Carlos I, ese monarca que pretenden ponernos de ejemplo, fue seleccionado, educado y nombrado por el General Franco. Esa es su única legitimidad, nunca refrendada por los/as ciudadanos. Y es cómplice evidente de los últimos crímenes del Franquismo, los del 27 de Septiembre, cuyo 33 aniversario, celebraremos próximamente. Ese personaje que juró para siempre fidelidad a los Principios Fundamentales del Movimiento, y nunca se ha disculpado por ello, es el que encabeza el actual Estado Español. Y aún pretenden convencernos de que ésto es una DEMOCRACIA. En una Democracia el pueblo tiene derecho a decidir, y en este Estado, ni cada pueblo por separado puede decidir su futuro, ni conjuntamente nos dejan decidir sobre la forma de Estado: Monarquía o República. Esto es compañeros/as, el neofranquismo puro y duro que se está ensañando de nuevo en una orgía represiva que afecta muy especialmente a EuskalHerria, Pueblo al que desde aquí envío mi más fraternal saludo, y pedimos que cese la represión contra el mismo. Quisiera tener también un recuerdo solidario para el Pueblo Cubano por la situación dramática que están viviendo en estos momentos, consecuencia de los devastadores huracanes y que como dice el Comandante Fidel Castro ''es una auténtica situación de guerra''. Sabrán salir adelante con el coraje y la solidaridad que les caracteriza. El Proyecto Imperialista Español, más tarde o más temprano será derrotado. El Estado que encarna ese proyecto imperialista y la Monarquía que lo corona, son el enemigo común de nuestros Pueblos y ya ha sido derrotado parcialmente en numerosas ocasiones. Esta crisis económica y política en la que hemos entrado, tiene que saldarse con una victoria definitiva de los Pueblos, porque sólo hay dos alternativas posibles: * O la Profundización en la fascistización y la precarización social, * O la victoria de los movimientos Nacional populares: en ello estamos y en ello seguiremos. Viva Castilla Libre y Comunera Visca Catalunya Viva la Solidaridad entre Pueblos No a la Violencia Machista Barcelona, 11 de Septiembre de 2008
Doris Bengas d'IZCA
CCSI
Brigada Internacionalista Basca d'Askapena
Soberania i Progrès
Catalunya Nord
Oriol Falguera.Comissió 100 anys d'estelada
L´historiador Agustí Barrera, va intervenir al Fossar aquest 11 de setembre, a l´acte organitzat per la Comissió Independentista Fossar de les Moreres. Aquesta és la seva intervenció:
Amics/ gues, patriotes,
Ni els quaranta anys de feixisme franquista, ni els vint-i-cinc d’autonomisme botifler no han aconseguit de deturar el creixement de l’independentisme, entès com la solució del seguit de problemes que tenim com a catalans i com a treballadors.L’autonomisme ha fracassat després de trenta anys, un autonomisme responsable de les apagades de FECSA-ENDESA del juliol d’ara fa un any, pròpies del tercer món, un autonomisme incapaç de resoldre el desgavell de RENFE a rodalies, ni l’ensorrament dels pisos del Carmel el gener del 2004, ni el descarat atac al català al País Valencià, amb el tancament dels repetidors de TV-3, resultat del pacte PSOE-PP i de la inoperància de la Generalitat de Catalunya.No volem l’autonomisme de la crosta espanyolista, ni polítics botiflers fent de lacais de Madrid a canvi de mantenir-se a la cadira, a l’escó al Parlament, el càrrec a la Generalitat, a la Diputació, o els Ajuntaments.Que ja n’estem tips i farts que ens enganyin cada quatre anys, amb la comèdia de les eleccions, amb la democràcia dels Bancs, les Caixes i les multinacionals, la seva democràcia que té per bandera l’euro.Ara fa un any morí donant una lliçó de dignitat JM Xirinacs,la premsa la TV no s’ha n’ha fet ressò, no interessa que ressonin les paraules de JM Xirinacs quan va escriure:Amics, accepteu-meaquest final absolut victoriósde la meva contesa,per contrapuntar la covardiadels nostres líders, massificadors del pobleVolem ésser nosaltres mateixos com a nació, com a poble treballador català, nosaltres mateixos que iniciem el procés de construcció nacional del Països Catalans, perquè com digué la poetessa:Amb el puny tancat m’aferro al filque tot subjectant l’estel dels meus anhelsm’ajuda a enlairar-me cap a l’incert blauQue ja n’hi ha prou d’espoli fiscal, disfressat de solidaritat, ens preguntem per què en un acte de solidaritat cristiana no ens repartim els beneficis dels Bancs, Caixes i multinacionals, que especulen amb els nostres diners. Per què només hem d’ésser solidaris els catalans i a més a més amb qui l’estat decideix ? Una solidaritat que representa el 8,7% del PIB de la Catalunya Principat, que vol dir un espoli de 14.807 milions €/ anuals el 6,4% al País Valencià i el 14,2% a les Illes diners que nosaltres necessitem perquè no hi hagi barracons a les nostres escoles, que no hi hàgin cues a la nostra sanitat, perquè tinguem guarderies per als nostres infants i geriàtrics per als nostres ancians.Com podem seguir suportant aquests índexs d’espoli fiscal, si el 19% de la població catalana ( 1,3 milions de persones) viu amb uns ingressos per sota del llindar de la pobresa. És per això que no volem un finançament just, necessitem que s’acabi l’espoli fiscal, que la riquesa que es produeix a Catalunya s’hi quedi per atendre les necessitats dels catalans. I tot això, en una situació d’increment continuat de l’atur.Enguany fa vuitanta anys de redacció de la Constitució Provisional de la República Catalana ( l’Havana 1928) aquest hauria d’ésser un dels nostres documents de referència, la Constitució que van aprovar els patriotes catalans reunits a l’Havana. No volem Estatuts ribotejats, retallats, potinejats pel PP-PSOE, volem que el subjecte de decisió sigui el poble català, volem el que diu l’article primer del títol I de la Constitució Provisional de la República Catalana, que diu: El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política es constitueix en estat independent i sobirà, i adopta com a forma de govern la República democràtica representativa.Només hi ha una recepta màgica, per a resoldre aquesta situació de traïció i renúncia de bona part, no pas tots, els polítics actuals, organització i lluita, per a recuperar la dignitat com a poble i aconseguir que els nostres drets no siguin burlats.El camí és la defensa de la terra, és l’organitza’t i lluita sota les sigles de les organitzacions polítiques independentistes que volen transformar la societat per aconseguir el nostre alliberament nacional i social.Visca la terra ¡
Amics/ gues, patriotes,
Ni els quaranta anys de feixisme franquista, ni els vint-i-cinc d’autonomisme botifler no han aconseguit de deturar el creixement de l’independentisme, entès com la solució del seguit de problemes que tenim com a catalans i com a treballadors.L’autonomisme ha fracassat després de trenta anys, un autonomisme responsable de les apagades de FECSA-ENDESA del juliol d’ara fa un any, pròpies del tercer món, un autonomisme incapaç de resoldre el desgavell de RENFE a rodalies, ni l’ensorrament dels pisos del Carmel el gener del 2004, ni el descarat atac al català al País Valencià, amb el tancament dels repetidors de TV-3, resultat del pacte PSOE-PP i de la inoperància de la Generalitat de Catalunya.No volem l’autonomisme de la crosta espanyolista, ni polítics botiflers fent de lacais de Madrid a canvi de mantenir-se a la cadira, a l’escó al Parlament, el càrrec a la Generalitat, a la Diputació, o els Ajuntaments.Que ja n’estem tips i farts que ens enganyin cada quatre anys, amb la comèdia de les eleccions, amb la democràcia dels Bancs, les Caixes i les multinacionals, la seva democràcia que té per bandera l’euro.Ara fa un any morí donant una lliçó de dignitat JM Xirinacs,la premsa la TV no s’ha n’ha fet ressò, no interessa que ressonin les paraules de JM Xirinacs quan va escriure:Amics, accepteu-meaquest final absolut victoriósde la meva contesa,per contrapuntar la covardiadels nostres líders, massificadors del pobleVolem ésser nosaltres mateixos com a nació, com a poble treballador català, nosaltres mateixos que iniciem el procés de construcció nacional del Països Catalans, perquè com digué la poetessa:Amb el puny tancat m’aferro al filque tot subjectant l’estel dels meus anhelsm’ajuda a enlairar-me cap a l’incert blauQue ja n’hi ha prou d’espoli fiscal, disfressat de solidaritat, ens preguntem per què en un acte de solidaritat cristiana no ens repartim els beneficis dels Bancs, Caixes i multinacionals, que especulen amb els nostres diners. Per què només hem d’ésser solidaris els catalans i a més a més amb qui l’estat decideix ? Una solidaritat que representa el 8,7% del PIB de la Catalunya Principat, que vol dir un espoli de 14.807 milions €/ anuals el 6,4% al País Valencià i el 14,2% a les Illes diners que nosaltres necessitem perquè no hi hagi barracons a les nostres escoles, que no hi hàgin cues a la nostra sanitat, perquè tinguem guarderies per als nostres infants i geriàtrics per als nostres ancians.Com podem seguir suportant aquests índexs d’espoli fiscal, si el 19% de la població catalana ( 1,3 milions de persones) viu amb uns ingressos per sota del llindar de la pobresa. És per això que no volem un finançament just, necessitem que s’acabi l’espoli fiscal, que la riquesa que es produeix a Catalunya s’hi quedi per atendre les necessitats dels catalans. I tot això, en una situació d’increment continuat de l’atur.Enguany fa vuitanta anys de redacció de la Constitució Provisional de la República Catalana ( l’Havana 1928) aquest hauria d’ésser un dels nostres documents de referència, la Constitució que van aprovar els patriotes catalans reunits a l’Havana. No volem Estatuts ribotejats, retallats, potinejats pel PP-PSOE, volem que el subjecte de decisió sigui el poble català, volem el que diu l’article primer del títol I de la Constitució Provisional de la República Catalana, que diu: El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política es constitueix en estat independent i sobirà, i adopta com a forma de govern la República democràtica representativa.Només hi ha una recepta màgica, per a resoldre aquesta situació de traïció i renúncia de bona part, no pas tots, els polítics actuals, organització i lluita, per a recuperar la dignitat com a poble i aconseguir que els nostres drets no siguin burlats.El camí és la defensa de la terra, és l’organitza’t i lluita sota les sigles de les organitzacions polítiques independentistes que volen transformar la societat per aconseguir el nostre alliberament nacional i social.Visca la terra ¡
Agusti Barrera.Comissió de la Dignitat
MANIFEST 11 DE SETEMBRE 2008
Catalanes i catalans:
Un any més, ens reunim amb motiu de la Diada Nacional, en aquest emblemàtic espai del Fossar de les Moreres símbol de tots els caiguts per les nostres llibertats nacionals.
Molts són els lluitadors catalans que han caigut fruit de la repressió dels ocupants espanyols i francesos. Tots es mereixen el nostre record i agraïment. Però avui volem retre un especial homenatge a Gustau Muñoz, el jove independentista i revolucionari mort per la policia molt a prop d’aquí, al carrer Ferran, ara fa 30 anys.
Avui, un cop més, volem clamar amb força que no acceptarem que es continui vulnerant la voluntat del poble català. I que no ens quedarem de braços plegats davant la imposició espanyola i francesa. Nosaltres no lluitem per defensar les engrunes d'un Estatut autonomista. Nosaltres, els i les independentistes revolucionàries només acceptarem l'Estatut que ens doni la llibertat nacional. Les forces polítiques catalanes constitucionalistes diuen mostrar-se sorpreses de la reacció del govern espanyol del PSOE davant la negociació del nou finançament. Però aquest és el mateix govern feixista amb qui van negociar aquest estatutet de rebaixa. És el mateix al qual van deixar que l'infame Alfonso Guerra li passes el ribot. I ara ni això volen complir. Els partits parlamentaris ens han portat a aquesta situació: No van voler escoltar la ciutadania. Ni després de la primera manifestació del 18 de febrer del 2006, ni després de la de l'1 de desembre passat. Centenars de milers de catalans van clamar que SOM UNA NACIÓ. I les nacions no volen estatuts. VOLEN LA SOBIRANIA. VOLEN LA INDEPENDÈNCIA. Ara fa 300 anys que la nostra nació va començar a ser ocupada a partir del País Valencià. I DIEM PROU! som una nació i tenen dret a decidir. tenim dret a l'autodeterminació. ÉS L'HORA DE LA LLIBERTAT I DE LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT.
No podem acceptar que governs prepotents siguin del PSOE o del PP dictin el futur del nostre país. Ni podem acceptar que tribunals polítics aliens a la nostra nació com el Constitucional ens diguin si som legals o no com a poble. Fins quan haurem d'aguantar? Cal la unitat de la societat catalana i de l'independentisme en espais d'acció que donin resposta a les continues agressions espanyoles i per tal de fer respectar la voluntat del poble català.
Que quedi clar que continuarem lluitant des de tots els Països Catalans per una nació lliure i justa. Hem de construir el nostre país, amb tothom i per a tothom. Després de gairebé tres segles d'ocupació espanyola cal que cridem per fer sentir la veu d'un poble oprimit i ultratjat. Per la memòria de tots els lluitadors catalans que ha deixat la vida pel camí. LA RESISTÈNCIA CONTINUA.
Però la defensa del país no passa només per la lluita contra Espanya i França. També passa per lluitar contra les destructives infrastructures que es volen fer sobre el nostre territori, en contra de la voluntat popular i al servei dels interessos capitalistes.
El TAV ja és una realitat fins a Barcelona i ara continuarà trinxant territori cap el nord del nostre país. El govern tripartit permet que el quart cinturó tiri endavant enganyant a la gent del Vallès. I la línia de Molt Alta Tensió, la MAT comença a estar en marxa obviant la voluntat de milers de catalans del nord del país que s'han mostrat en contra, a banda i banda d'aquesta frontera artificial que ens imposen espanyols i francesos. També hem pogut comprovar que el perill de transvasaments encara no està ni de bon tros eliminat.
Lluitar pel país vol dir lluitar per tancar d'un cop aquestes perilloses centrals nuclears que no paren de tenir incidents amagats per les empreses, mentre els governs es limiten a posar multes que fan riure. Les grans empreses elèctriques guanyen muntanyes de diners a costa de la nostra seguretat. No us heu preguntat perquè quatre de les vuit centrals nuclears espanyoles, LA MEITAT, estan als Països Catalans?. I una cinquena no està en marxa a Vandellòs perquè es va haver de tancar per l'accident nuclear més greu d'Europa després de Txernòbil.
Lluitar per la construcció nacional també és lluitar contra la precarietat laboral. I ara encara més en plena crisi econòmica en què el capital voldrà fer pagar als de sempre, als febles, al poble, els plats trencats després d'haver acumulat fortunes especulatives durant anys. Les immobiliàries especulen mentre la gent no té accés a un habitatge digne. I les empreses especulen amb els treballadors i treballadores mitjançant les deslocalitzacions.
Hem de seguir denunciant la negació dels nostres drets lingüístics i de la nostra identitat. El català està esquarterat i afeblit. Discriminat i en algunes parts de la nació perseguit. Mentre des d'Espanya tornen els Manifiestos feixistes contra la nostra llengua i en favor de la imposició del castellà. Però aquest poble ja va saber donar resposta com cal a altres manifiestos de la història. I ara ho tornarà a fer.
Cal lluitar. Solidàriament amb la resta de pobles en lluita. Però a casa nostra, si nosaltres no lluitem, ningú no ho farà per nosaltres.
Cal plantar cara ara més que mai. Contra Espanya, contra França i contra aquest sistema capitalista i patriarcal depredador. Cal passar a l'acció. L'Estat està entrant en una profunda crisis d'identitat i de cohesió i cal aprofitar-ho. Les reformes autonòmiques del PSOE ja no aconsegueixen convèncer a ningú. L'alliberament nacional, la construcció d'uns Països Catalans reunificats, independents i socialistes, serà una realitat si ens unim en la resposta. Serà una realitat si nosaltres, catalans i catalanes, ho volem. El camí és dur, però la fita és la llibertat.
VISCA LA REÚBLICA CATALANA INDEPENDENT!!
VISCA ELS PAÏSOS CATALANS LLIURES!!
VISCA LA TERRA!!
Comissió Independentista Fossar de les Moreres
Catalanes i catalans:
Un any més, ens reunim amb motiu de la Diada Nacional, en aquest emblemàtic espai del Fossar de les Moreres símbol de tots els caiguts per les nostres llibertats nacionals.
Molts són els lluitadors catalans que han caigut fruit de la repressió dels ocupants espanyols i francesos. Tots es mereixen el nostre record i agraïment. Però avui volem retre un especial homenatge a Gustau Muñoz, el jove independentista i revolucionari mort per la policia molt a prop d’aquí, al carrer Ferran, ara fa 30 anys.
Avui, un cop més, volem clamar amb força que no acceptarem que es continui vulnerant la voluntat del poble català. I que no ens quedarem de braços plegats davant la imposició espanyola i francesa. Nosaltres no lluitem per defensar les engrunes d'un Estatut autonomista. Nosaltres, els i les independentistes revolucionàries només acceptarem l'Estatut que ens doni la llibertat nacional. Les forces polítiques catalanes constitucionalistes diuen mostrar-se sorpreses de la reacció del govern espanyol del PSOE davant la negociació del nou finançament. Però aquest és el mateix govern feixista amb qui van negociar aquest estatutet de rebaixa. És el mateix al qual van deixar que l'infame Alfonso Guerra li passes el ribot. I ara ni això volen complir. Els partits parlamentaris ens han portat a aquesta situació: No van voler escoltar la ciutadania. Ni després de la primera manifestació del 18 de febrer del 2006, ni després de la de l'1 de desembre passat. Centenars de milers de catalans van clamar que SOM UNA NACIÓ. I les nacions no volen estatuts. VOLEN LA SOBIRANIA. VOLEN LA INDEPENDÈNCIA. Ara fa 300 anys que la nostra nació va començar a ser ocupada a partir del País Valencià. I DIEM PROU! som una nació i tenen dret a decidir. tenim dret a l'autodeterminació. ÉS L'HORA DE LA LLIBERTAT I DE LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT.
No podem acceptar que governs prepotents siguin del PSOE o del PP dictin el futur del nostre país. Ni podem acceptar que tribunals polítics aliens a la nostra nació com el Constitucional ens diguin si som legals o no com a poble. Fins quan haurem d'aguantar? Cal la unitat de la societat catalana i de l'independentisme en espais d'acció que donin resposta a les continues agressions espanyoles i per tal de fer respectar la voluntat del poble català.
Que quedi clar que continuarem lluitant des de tots els Països Catalans per una nació lliure i justa. Hem de construir el nostre país, amb tothom i per a tothom. Després de gairebé tres segles d'ocupació espanyola cal que cridem per fer sentir la veu d'un poble oprimit i ultratjat. Per la memòria de tots els lluitadors catalans que ha deixat la vida pel camí. LA RESISTÈNCIA CONTINUA.
Però la defensa del país no passa només per la lluita contra Espanya i França. També passa per lluitar contra les destructives infrastructures que es volen fer sobre el nostre territori, en contra de la voluntat popular i al servei dels interessos capitalistes.
El TAV ja és una realitat fins a Barcelona i ara continuarà trinxant territori cap el nord del nostre país. El govern tripartit permet que el quart cinturó tiri endavant enganyant a la gent del Vallès. I la línia de Molt Alta Tensió, la MAT comença a estar en marxa obviant la voluntat de milers de catalans del nord del país que s'han mostrat en contra, a banda i banda d'aquesta frontera artificial que ens imposen espanyols i francesos. També hem pogut comprovar que el perill de transvasaments encara no està ni de bon tros eliminat.
Lluitar pel país vol dir lluitar per tancar d'un cop aquestes perilloses centrals nuclears que no paren de tenir incidents amagats per les empreses, mentre els governs es limiten a posar multes que fan riure. Les grans empreses elèctriques guanyen muntanyes de diners a costa de la nostra seguretat. No us heu preguntat perquè quatre de les vuit centrals nuclears espanyoles, LA MEITAT, estan als Països Catalans?. I una cinquena no està en marxa a Vandellòs perquè es va haver de tancar per l'accident nuclear més greu d'Europa després de Txernòbil.
Lluitar per la construcció nacional també és lluitar contra la precarietat laboral. I ara encara més en plena crisi econòmica en què el capital voldrà fer pagar als de sempre, als febles, al poble, els plats trencats després d'haver acumulat fortunes especulatives durant anys. Les immobiliàries especulen mentre la gent no té accés a un habitatge digne. I les empreses especulen amb els treballadors i treballadores mitjançant les deslocalitzacions.
Hem de seguir denunciant la negació dels nostres drets lingüístics i de la nostra identitat. El català està esquarterat i afeblit. Discriminat i en algunes parts de la nació perseguit. Mentre des d'Espanya tornen els Manifiestos feixistes contra la nostra llengua i en favor de la imposició del castellà. Però aquest poble ja va saber donar resposta com cal a altres manifiestos de la història. I ara ho tornarà a fer.
Cal lluitar. Solidàriament amb la resta de pobles en lluita. Però a casa nostra, si nosaltres no lluitem, ningú no ho farà per nosaltres.
Cal plantar cara ara més que mai. Contra Espanya, contra França i contra aquest sistema capitalista i patriarcal depredador. Cal passar a l'acció. L'Estat està entrant en una profunda crisis d'identitat i de cohesió i cal aprofitar-ho. Les reformes autonòmiques del PSOE ja no aconsegueixen convèncer a ningú. L'alliberament nacional, la construcció d'uns Països Catalans reunificats, independents i socialistes, serà una realitat si ens unim en la resposta. Serà una realitat si nosaltres, catalans i catalanes, ho volem. El camí és dur, però la fita és la llibertat.
VISCA LA REÚBLICA CATALANA INDEPENDENT!!
VISCA ELS PAÏSOS CATALANS LLIURES!!
VISCA LA TERRA!!
Comissió Independentista Fossar de les Moreres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada