dissabte, 29 de setembre del 2012

VIDAL-QUADRAS I LARA, DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA.

Pensavem que, passat l´ensurt que va tenir el Govern espanyol amb la "mani" de l´11 de setembre, començarien a raonar una miqueta.
Esperavem massa. Ja hem sentit les declaracions de la Vicepresidenta del Govern espanyol, de la presidenta del PP a Catalunya, de l´expresident extremeny, etc. Pero el discurs super-agressiu i sense cap raonament ha vingut de "catalans" que no volen una Catalunya independent. I evidentment, ens trobem amb l´Alejo Vidal-Quadras (PP en estat pur) i el discurs d´intervencio militar a Catalunya i amb Lara (el de l´ Editorial Planeta) que diu que marxara de Catalunya, en un temps globalitzat de negocis (i ell te un negoci) ens diuen que no cal una Catalunya intedependent, que ja esta tot globalitzat, pero si els toquen "Espanya" ells se´n van. Van sortint i posant-se nerviosos els espanyolistes, veuen que ara va de bo.

En relacio al tema,N. Digital ha publicat un bon article titulat "Vamos a contar mentiras tra-LARA" i us pengem un article d´en Partal a Vilaweb sobre els espanyolistes nerviosos:

Lara i Vidal-Quadras, de seguida nerviosos

Encara no havien passat ni vint-i-quatre hores de la proclamació del Parlament de Catalunya i ja hi havia qui s'havia posat nerviós. I de quina manera. Curiosament, els primers i més nerviosos de tots són catalans ferotgement antiindependentistes. He escrit 'curiosament', i potser no, perquè ells tenen més informació de primera mà.

Vidal Quadras i José Manuel Lara han estat dels primers a protagonitzar dues de les situacions més peculiars. Ben mirat, dues cares d'una mateixa moneda. L'un, de formes agressives; l'altre, de formes suaus. Qui es creu que representa el poder econòmic i qui representa, o es pensa que representa, el poder polític. En tot cas, com es pot veure, dos homes desesperats a la vista del futur que ens espera.

De Vidal Quadras, poca cosa podíem esperar-ne. Potser la seua crida a la intervenció militar acabarà causant-li un maldecap a Europa, on és simplement incomprensible que ningú apel·le a l'exèrcit per aturar una votació. Ja ho veurem. De moment, els eurodiputats catalans han reaccionat i han demanat a la cambra que condemne qui és un dels seus vice-presidents. Si passa, serà excel·lent.

El cas de l'editor de La Razón és més curiós encara, per la fúria amb què ha entrat en l'escenari un home considerat, generalment, discret. Si vol anar-se'n, que se'n vage; espere que nosaltres no fem com ell. Però, sincerament, em sorprendria molt que deixàs perdre el mercat català, que continua essent fonamental per a ell i per als seus negocis.

És anecdòtic, però costa de no fixar-se en el passat familiar d'aquests dos personatges. No sé els tots els detalls dels Vidal-Quadras negrers que explica l'Oriol Jonqueras, però d'allò que no hi ha cap mena de dubte és de com van arribar els Lara a Barcelona. El pare es va vantar sempre, fins i tot en plena democràcia, d'haver entrat a Catalunya formant part de l'exèrcit d'ocupació franquista.

Peticions ciutadanes

Des d'ahir circulava per correu electrònic una petició ciutadana a escriure directament al president del parlament europeu, Martin Schulz (president@europarl.europa.eu) i demanar-li que desautoritzi les paraules d'Alejo Vidal Quadras.
Caldria un bon enviament a Brussel.les, educadament en el llenguatge, pero ferm en la denuncia d´aquests personatges.

dimecres, 26 de setembre del 2012

OBAMA: " El dret a l'autodeterminació és universal" .

Hi ha estats que poden agradar molt o poc als ciutadans i ciutadanes catalans, pero estaria be que no estessin en contra.
La intervencio ahir del President dels Estats Units davant l´ ONU parlant de l´autodeterminacio segurament es casual, pero cal tenir-la en compte:

Barack Obama: «El dret a l'autodeterminació és universal»

Obama, durant el seu discurs a les Nacions Unides. Foto: UN Photo/JC McIlwaine

Poques hores després que el president de la Generalitat, Artur Mas, proclamés aquesta tarda al Parlament que "havia arribat l'hora d'exercir el dret a l'autodeterminació", a l'altra banda del món també es parlava del dret a decidir dels pobles.

Ha estat el president dels EUA, Barack Obama, que davant l'assemblea general de les Nacions Unides a Nova York, ha sentenciat en el seu discurs: "la llibertat i l'autodeterminació són valors universals". Tota una coincidència en una tarda en la qual, Mas ha avortat la legislatura per tal que el poble de Catalunya decideixi i posi en solfa un dret a l'autodeterminació més que anhelat.

(de Nacio Digital).

diumenge, 23 de setembre del 2012

ROSELL, LA RECTIFICACIO I LES ESTELADES AL CAMP DEL BARÇA.

Anem avançant: les institucions es van definint. Tambe el Barça es va definir en el partit europeu, que ha obligat al seu president a posicionar-se. Sempre els ciutadans marquen el trajecte als dirigents. Finalment Rosell rectifica, com altres.

Amb el posicionament del Govern espanyol sobre les estelades al camp de futbol, la resposta ja l´han dit alguns: omplenar el camp d´estelades el partit contra el Madrid, el 7 d´octubre.

Independència: Rosell rectifica

“La institució sempre serà fidel a la seva història i a les seves conviccions. Sempre defensarem les nostres arrels i el dret dels pobles a decidir el seu futur. Som part de la societat catalana i sempre defensarem la voluntat de la majoria. Volem que ens entenguin i ens acceptin tal com som: catalans.” Aquesta declaració Sandro Rosell al final del seu discurs a l’assemblea de compromissaris és impecable. Ara: no és ni el que havia dit, ni el que ha fet aquestes darreres setmanes com a president, ni el paper que li ha fet fer al FC Barcelona com a institució. Benvinguda la rectificació si a més l’acompanya de fets a partir d’ara i posa el FC Barcelona de manera decidida a fer costat al govern i les entitats que han recollit el clam de llibertat dels catalans.

És clar que el Camp Nou, aquest que no sabem si cal reformar o bé enderrocar per fer-ne un de nou, ha desbordat la junta directiva i el seu president de la mateixa manera que el carrer, la manifestació de l’Onze de Setembre, va desbordar el Govern obligant-lo, com a mínim, a accelerar el ritme de la seva transició nacional. El president Artur Mas va reaccionar ràpid i ja des de la vigília es va posar a liderar el moviment engegat per l’Assemblea Nacional Catalana. A Rosell li ha costat força més i encara no és clar que tradueixi en fets la declaració d’ahir. Va pretendre estar-ne al marge perquè com a president del FC Barcelona havia de respectar totes les sensibilitats del barcelonisme, mentre que el Camp Nou va cridar a favor de la independència dimecres i aquest dissabte (just al 17’14’’ de cada part i al final del partit) i, previsiblement, hi tornarà de manera espectacular i inequívoca el dia del Reial Madrid. Rosell havia considerat que el club no ha de fer costat al país en aquest moment greu i transcendent; el Camp Nou, en canvi, sí.

L’assemblea va acabar a dos quarts tocats d’onze, quan al Camp Nou es jugava el minut 40 de la primera part del partit contra el Granada (2 － 0). A aquelles hores, òbviament, hi quedaven quatre gats, vol dir unes cinquanta persones a tot estirar. Era el torn dels precs i les preguntes (estat de l’acció de responsabilitat contra Laporta, presumpta participació de Rosell a l’empresa de venda d’entrades Viagogo, quina relació amb el president de la Confederació Brasilera de futbol, Ricardo Teixeira, acusat de corrupció, etcètera.); aquesta cinquantena de compromissaris van complir amb la feina que els han encomanat. La junta directiva de Rosell ha traslladat l’assemblea al mes de setembre per a afavorir-ne la participació. En el moment de màxima afluència, hi havia 1.013 socis compromissaris representant els 170.000 socis que té el FC Barcelona. Hi ha fets que es valoren a partir de la seva descripció.

(article Jordi Badia, a Nacio Digital).

dissabte, 22 de setembre del 2012

EL FUTUR DEPEN DE NOSALTRES

Als representants espanyols els ha costat molt reaccionar: estaven acostumats a riure del que feiem els catalans (demanar se.leccions nacionals, fer consultes independentistes, etc.).

Ara, en canvi, si observeu les rodes de premsa dels representants espanyols ho diuen tot, ara ja no riuen (mireu la cara de la Sanchez-Camacho o de la Saenz de Santamaria quan parlen). Els ha canviat la cara.
I A NOSALTRES ¡¡¡
No es pot negar, les coses han canviat. Ara fins i tot personatges del PSOE es tornen federalistes, quan el federalisme a Catalunya ja el tenim totalment superat.
I quins arguments tenen per defensar l´espanyolitat de Catalunya: CAP.
La "Historia de España" i els "anys de vida comuns" ja l´ han manipulat prou, ja no es cap argument. L´ economia (no podem viure sense ells perque exportem molt a Espanya) cada vegada pesa menys i ja no exportem tant a Espanya. La voluntat catalana, diuen: "hi ha molts que no volen sortir d´ Espanya", les enquestes i la voluntat dels catalans i catalanes cada vegada es fan evidents en contra d´aquelles opinions espanyolistes. La por, l´unic argument que sempre els ha funcionat, com a darrer recurs. I ja estan utilitzant el darrer recurs:
opinions del rei d´ Espanya, opinions de la vice-presidenta del govern, opinions d´un conegut personatge del PSOE (Bono), opinions del gran empresariat espanyol (Rossell al capdavant), opinions dels mitjans espanyols (Tele 5, Telemadrid, Intereconomia, ABC, Onda Cero, El Mundo, La Raz´on...). La veritat, hi ha molt poques escletxes entre ells, tots ho tenen molt clar: ESPANYA.
Ara nom´es cal que s´embolcallin amb la bandera espanyola i la "Roja", que retallin compet`encies a "las Autonomias" (Wert saltaria d´alegria) i que esperin les ordres del "jefe" (Jose Maria Aznar, evidentment, i la FAES), al mateix temps que mouen els peons (UPyD, C´s ...).
Ara ja no riuen, s´ han posat nerviosos, l´ Aznar diu que des del seu punt de vista, l'Estat ha de ser "el garant de la llei de la seguretat, i ha de ser present a tot el territori nacional, i tot el món ha de saber que és l'Estat i res més que l'Estat el que garanteix la llei i la seguretat". A partir d'aquest raonament, justifica que l'Estat hagi de negociar res amb cap grup criminal: "Amb els criminals no s'hi negocia. Amb els terroristes, tampoc; se'ls derrota."
Aquests missatges de la por no ens han de fer por gens ni mica, fa anys que no decidiem nosaltres el joc al qual voliem jugar, sempre haviem de jugar a la contra del seu joc. Ara ja tenim capacitat de jugar al nostre joc i decidir que volem fer i son ells els que han de correr darrera la pilota (en un concepte esportiu).
Hem de continuar jugant al nostre joc, el partit l´anem guanyant.

Esperem que el debat parlamentari de la setmana vinent porti millores en el joc i estrategies per guanyar el partit. La setmana vinent te la seva importancia. Segons com vagi, el partit pot ser nostre.