dissabte, 22 de setembre de 2012

EL FUTUR DEPEN DE NOSALTRES

Als representants espanyols els ha costat molt reaccionar: estaven acostumats a riure del que feiem els catalans (demanar se.leccions nacionals, fer consultes independentistes, etc.).



Ara, en canvi, si observeu les rodes de premsa dels representants espanyols ho diuen tot, ara ja no riuen (mireu la cara de la Sanchez-Camacho o de la Saenz de Santamaria quan parlen). Els ha canviat la cara.
I A NOSALTRES ¡¡¡
No es pot negar, les coses han canviat. Ara fins i tot personatges del PSOE es tornen federalistes, quan el federalisme a Catalunya ja el tenim totalment superat.
I quins arguments tenen per defensar l´espanyolitat de Catalunya: CAP.
La "Historia de España" i els "anys de vida comuns" ja l´ han manipulat prou, ja no es cap argument. L´ economia (no podem viure sense ells perque exportem molt a Espanya) cada vegada pesa menys i ja no exportem tant a Espanya. La voluntat catalana, diuen: "hi ha molts que no volen sortir d´ Espanya", les enquestes i la voluntat dels catalans i catalanes cada vegada es fan evidents en contra d´aquelles opinions espanyolistes. La por, l´unic argument que sempre els ha funcionat, com a darrer recurs. I ja estan utilitzant el darrer recurs:
opinions del rei d´ Espanya, opinions de la vice-presidenta del govern, opinions d´un conegut personatge del PSOE (Bono), opinions del gran empresariat espanyol  (Rossell al capdavant), opinions dels mitjans espanyols (Tele 5, Telemadrid, Intereconomia, ABC, Onda Cero, El Mundo, La Raz´on...). La veritat, hi ha molt poques escletxes entre ells, tots ho tenen molt clar: ESPANYA.
Ara nom´es cal que s´embolcallin amb la bandera espanyola i la "Roja", que retallin compet`encies a "las Autonomias" (Wert saltaria d´alegria) i que esperin les ordres del "jefe" (Jose Maria Aznar, evidentment, i la FAES), al mateix temps que mouen els peons (UPyD, C´s ...).
Ara ja no riuen, s´ han posat nerviosos, l´ Aznar diu que des del seu punt de vista, l'Estat ha de ser "el garant de la llei de la seguretat, i ha de ser present a tot el territori nacional, i tot el món ha de saber que és l'Estat i res més que l'Estat el que garanteix la llei i la seguretat". A partir d'aquest raonament, justifica que l'Estat hagi de negociar res amb cap grup criminal: "Amb els criminals no s'hi negocia. Amb els terroristes, tampoc; se'ls derrota."    
Aquests missatges de la por no ens han de fer por gens ni mica, fa anys que no decidiem nosaltres el joc al qual voliem jugar, sempre haviem de jugar a la contra del seu joc. Ara ja tenim capacitat de jugar al nostre joc i decidir que volem fer i son ells els que han de correr darrera la pilota (en un concepte esportiu).
Hem de continuar jugant al nostre joc, el partit l´anem guanyant.
Esperem que el debat parlamentari de la setmana vinent porti millores en el joc i estrategies per guanyar el partit. La setmana vinent te la seva importancia. Segons com vagi, el partit pot ser nostre.