BON ANY 2013.
LA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE PAÍS NOMÉS DEPÉN DE NOSALTRES.
dilluns, 31 de desembre del 2012
LES TRES PROFECIES SOBRE CATALUNYA.
BON ANY 2013.
LA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE PAÍS NOMÉS DEPÉN DE NOSALTRES.
divendres, 28 de desembre del 2012
CLAM INDEPENDENTISTA AL PALAU DE LA MÚSICA.
Cada vegada està més clar el que volem els catalans i catalanes. Cada vegada més entitats, institucions, col.lectius ... expressen allò que volen per aquest país.
Clam independentista al concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català
El Palau de la Música de Barcelona va acollir aquest dimecres al vespre el tradicional concert de Sant Esteve, ofert per l'Orfeó Català. Més de 250 cantaires van interpretar una àmplia mostra de música nadalenca, des del repertori tradicional fins a nadales en estil jazz.
Els protagonistes, però, van ser l'estelada i els crits a favor de la independència. Quan el concert estava acabant, l'Orfeó va interpretar El cant de la Senyera, himne de l'entitat. En aquell moment, els assistents es van aixecar gairebé a l'uníson i van treure desenes d'estelades, mostrant-les amb els braços aixecats. Quan els músics i cantaires van acabar d'interpretar la cançó, els crits a favor de la independència van inundar la sala.
Durant la mitja part del concert, l'Orfeó Català va llegir un comunicat en què es defensa la immersió lingüística i l'escola en català, una manera de protestar i mostrar el seu rebuig a la reforma educativa que vol impulsar el ministre espanyol d'Educació, José Ignacio Wert.
dilluns, 24 de desembre del 2012
LA POCA CONSIDERACIÓ DE LA NOSTRA LLENGUA PER AL REI DELS ESPANYOLS I PER A ROUCO VARELA.
No creiem que hi hagi cap possibilitat d´entesa entre els personatges que dirigeixen Espanya i els que tenim la catalana com a cultura pròpia.
Si no són capaços d´entendre que no podem parlar de "lengua argentina o cubana" perquè és castellà i de la mateixa manera no podem parlar de llengua valenciana perquè és dialectal del català. Si no poden entendre això, que és un tema de mínims entre qualsevol lingüista, com voleu que entenguin què volen els catalans i catalanes ?
Per a mostra dos botons d´avui, dos personatges importants (Molt Importants) I QUE MANEN MOLT a Espanya: el rei i Rouco Varela.
Joan Carles, durant el missatge nadalenc de l'any passat. Foto: Casa de Sa Magestat el Rei d'Espanya.
El tradicional missatge que cada Nadal pronuncia el cap de l'Estat espanyol, el rei Joan Carles I, patirà enguany una evolució significativa. Si, fins ara, només s'emetia en castellà, enguany també tindrà en compte les llengües cooficials de l'Estat. Però, en comptes de considerar com a tals el català, el basc i el gallec, també hi sumarà "el valencià", segons que ha informat la Casa de Sa Majestat el Rei. Un cop Joan Carles hagi pronunciat el missatge en directe, la institució penjarà a Internet el discurs oficial traduït al català, el basc, el gallec i "el valencià", així com el vídeo del missatge subtitulat a les mateixes "llengües".
El director adjunt de comunicació de la Casa del Rei, Javier Arenas, explica a Nació Digital que aquesta decisió és "un pas endavant" en el respecte a la pluralitat de l'Estat, perquè Joan Carles passa a tenir en compte "totes les llengües cooficials". Paral·lelament, nega en rodó que la traducció al valencià suposi cap atac al català: "A València no consideren que siguin la mateixa llengua. És una decisió positiva, no pas negativa, i ni molt menys es tracta d'una desconsideració pel català."
Segons Arenas, la decisió de situar el dialecte valencià al mateix nivell que la llengua basca no ve d'avui, sinó de quan la casa reial va decidir renovar la interfície de la seva web oficial, aquest setembre. Segons que justifica, "és el mateix criteri que aplica la web de la presidència del govern espanyol". Tot i això, avisat que lamoncloa.gob.es només contempla com a llengües cooficials el català, el basc i el gallec, respon: "No sé per què es va prendre la decisió de traduir el missatge d'avui." I preguntat sobre qui va decidir incloure el valencià quan es va decidir renovar la web reial, respon: "No ho recordo."
"En qualsevol cas -reitera-, a València consideren que parlen valencià", rebla.
Si no són capaços d´entendre que no podem parlar de "lengua argentina o cubana" perquè és castellà i de la mateixa manera no podem parlar de llengua valenciana perquè és dialectal del català. Si no poden entendre això, que és un tema de mínims entre qualsevol lingüista, com voleu que entenguin què volen els catalans i catalanes ?
Per a mostra dos botons d´avui, dos personatges importants (Molt Importants) I QUE MANEN MOLT a Espanya: el rei i Rouco Varela.
Joan Carles I, en català... i valencià
El rei d'Espanya emetrà el missatge de Nadal d'aquest 2012 traduït a les "quatre" llengües cooficials: "català, basc, gallec i valencià". La institució entén que és "una decisió positiva"
Joan Carles, durant el missatge nadalenc de l'any passat. Foto: Casa de Sa Magestat el Rei d'Espanya.El tradicional missatge que cada Nadal pronuncia el cap de l'Estat espanyol, el rei Joan Carles I, patirà enguany una evolució significativa. Si, fins ara, només s'emetia en castellà, enguany també tindrà en compte les llengües cooficials de l'Estat. Però, en comptes de considerar com a tals el català, el basc i el gallec, també hi sumarà "el valencià", segons que ha informat la Casa de Sa Majestat el Rei. Un cop Joan Carles hagi pronunciat el missatge en directe, la institució penjarà a Internet el discurs oficial traduït al català, el basc, el gallec i "el valencià", així com el vídeo del missatge subtitulat a les mateixes "llengües".
El director adjunt de comunicació de la Casa del Rei, Javier Arenas, explica a Nació Digital que aquesta decisió és "un pas endavant" en el respecte a la pluralitat de l'Estat, perquè Joan Carles passa a tenir en compte "totes les llengües cooficials". Paral·lelament, nega en rodó que la traducció al valencià suposi cap atac al català: "A València no consideren que siguin la mateixa llengua. És una decisió positiva, no pas negativa, i ni molt menys es tracta d'una desconsideració pel català."
Segons Arenas, la decisió de situar el dialecte valencià al mateix nivell que la llengua basca no ve d'avui, sinó de quan la casa reial va decidir renovar la interfície de la seva web oficial, aquest setembre. Segons que justifica, "és el mateix criteri que aplica la web de la presidència del govern espanyol". Tot i això, avisat que lamoncloa.gob.es només contempla com a llengües cooficials el català, el basc i el gallec, respon: "No sé per què es va prendre la decisió de traduir el missatge d'avui." I preguntat sobre qui va decidir incloure el valencià quan es va decidir renovar la web reial, respon: "No ho recordo."
"En qualsevol cas -reitera-, a València consideren que parlen valencià", rebla.
ROUCO VARELA creu que "els pares tenen dret a què els fills s'eduquin en la llengua que determinin"
Antonio María Rouco Varela, durant una roda de premsa. Foto: Conferència Episcopal Espanyola
El cardenal arquebisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Antonio María Rouco Varela, s'alinea avui amb el ministre espanyol d'Educació, José Ignacio Wert, i creu que la immersió lingüística va contra el "dret fonamental de la família" de poder escollir en quin idioma estudien els nens, si en català o en castellà.
En una entrevista amb el diari ABC , sosté que "els pares tenen dret a què els fills s'eduquin en la llengua que els pares determinin", i que aquest dret fonamental "no pot ser suplert ni negat per l'autoritat". Segons el seu punt de vista, "el dret dels pares és primari i primer, i el dret de l'Estat és subsidiari".
Antonio María Rouco Varela, durant una roda de premsa. Foto: Conferència Episcopal EspanyolaEl cardenal arquebisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Antonio María Rouco Varela, s'alinea avui amb el ministre espanyol d'Educació, José Ignacio Wert, i creu que la immersió lingüística va contra el "dret fonamental de la família" de poder escollir en quin idioma estudien els nens, si en català o en castellà.
En una entrevista amb el diari ABC , sosté que "els pares tenen dret a què els fills s'eduquin en la llengua que els pares determinin", i que aquest dret fonamental "no pot ser suplert ni negat per l'autoritat". Segons el seu punt de vista, "el dret dels pares és primari i primer, i el dret de l'Estat és subsidiari".
dissabte, 22 de desembre del 2012
ELS MINISTERIS ESPANYOLS CONTINUEN SUBVENCIONANT GENEROSAMENT LA FAES
El Ministerio espanyol de Cultura dóna una bona quantitat en subvenció a la FAES (la "fàbrica d´idees" d´Aznar i companyia) i això suma una bona quantitat amb la subvenció que els va donar el Ministerio espanyol d´Afers Exteriors.
Aquests sí que no tenen problemes econòmics, i després diuen que hi ha crisi i que hem d´augmentar les retallades.
El Ministeri de Cultura dóna més d'un milió d'euros a la FAES
(Nació Digital)
L'expresident del govern espanyol, José María AznarEl Ministeri espanyol d'Educació, Cultura i Esports ha destinat un total de 2,4 milions d'euros a subvencionar les fundacions dels partits polítics que tenen representació al Congrés dels Diputats i al Senat. La finalitat d'aquestes ajudes és promoure que aquestes organitzacions realitzin activitats que promoguin i desenvolupin el pensament polític, social i cultural.
La repartició, però, no ha estat gaire equitativa. La fundació vinculada al PP i que presideix José María Aznar, la FAES, ha rebut un total de 1.188.071 euros, una quantitat molt superior a la que han rebut la resta i que suposa gairebé la meitat del pressupost assignat. Les dues fundacions que més han rebut després de la FAES han estat les vinculades al PSOE, IDEAS i Pablo Iglesias, que han rebut uns 332.424 euros.
Fa unes setmanes, el Ministeri d'Afers exteriors també va atorgar una subvenció a les fundacions vinculades als partits polítics i va repartir un total de 900.000 euros. La FAES també es va endur el tall més gros del pastís, obtenint un total de 529.849 euros (més de la meitat del pressupost). Feta la suma, la FAES ha rebut per part del govern espanyol un total de 1.717.920 euros aquest 2012.
dijous, 13 de desembre del 2012
S´AIXECA LA PROHIBICIÓ D´EMISSIONS DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ.
El govern valencià anul·la la prohibició de les emissions de TV3
Imatge d'una televisió a un domicili de la ciutat de València que no rep el senyal de TV3 Foto: ACNEl govern valencià ha avançat que acatarà la sentència del Tribunal Suprem , que estima el recurs d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i anul·la, així, la resolució del govern valencià que obligava a tancar les emissions de TV3 i imposava una sanció de 300.000 euros.
Recollint la resolució de l'alt tribunal, la Generalitat Valenciana reconeix que no és competent per "sancionar" o "prohibir" per l'ús de l'espai radioelèctric ja que és una competència exclusivament estatal i ha avançat que anul·larà la multa a Acció Cultural del País Valencià i aixecarà la prohibició de les emissions de TV3.
divendres, 7 de desembre del 2012
UNA CONSTITUCIÓ QUE NOMÉS ELS "AMPARA" A ELLS.
Tots sabem que els criteris de Wert no responen a cap criteri educatiu, ni a cap orientació relacionada amb l´ensenyament, només són criteris polítics que podem veure derivats de la seva línia referencial a FAES.
El seu objectiu no és "la qualitat educativa" sinó l´espanyolització estil PP.
Partal, a Vilaweb, recordava un article que va escriure al setembre de 2011, on es preguntava si el problema era la constitució (va bé recordar-ho en aquesta data en que el PP, reivindica tant la constitució que "els ampara", diuen).
I potser aquest és el problema, que només els "ampara" a ells.
I , què hi fem nosaltres aquí ?
Deia aleshores:
'El tribunal Suprem espanyol ha engegat una gran operació contra la immersió en català, en resposta a la demanda de tres famílies del Principat, que volen que els seu fills siguen escolaritzats en espanyol. Contràriament, aquest curs 125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català. La diferència fa mal i ensenya ben clarament on és el problema.
Les dades són d'Escola Valenciana: Informe de Matriculació, sobre el curs que ara comença. El document diu exactament que el 61,2% de les famílies valencianes demanen que els fills siguen escolaritzats en la nostra llengua i, en canvi, la Generalitat solament ofereix places al 33%. I cada any n'ofereix menys.
Parlem de la mateixa llengua. De les mateixes llengües, per a ser exactes. Si l'alt tribunal tingués voluntat de defensar els drets dels pares i la igualtat de les llengües, 125.953 alumnes haurien de pesar clarament molt més que no tres, quatre o cinc. Però no és el cas. Escandalosament no és el cas.
I no és el cas perquè, al tribunal, no li importa ni la igualtat de les llengües ni els drets dels pares. Al tribunal, únicament li importa de remarcar i blindar la supremacia de l'idioma espanyol per damunt del català i de fer recular dècades de normalització en favor de la imposició de la llengua castellana. Aplicar, en definitiva, allò que es desprèn de tota l'arquitectura legal de l'estat, començant pel nefast article tres de la constitució. Que aquest és el problema de debò: la constitució.'
El seu objectiu no és "la qualitat educativa" sinó l´espanyolització estil PP.
Partal, a Vilaweb, recordava un article que va escriure al setembre de 2011, on es preguntava si el problema era la constitució (va bé recordar-ho en aquesta data en que el PP, reivindica tant la constitució que "els ampara", diuen).
I potser aquest és el problema, que només els "ampara" a ells.
I , què hi fem nosaltres aquí ?
Deia aleshores:
'El tribunal Suprem espanyol ha engegat una gran operació contra la immersió en català, en resposta a la demanda de tres famílies del Principat, que volen que els seu fills siguen escolaritzats en espanyol. Contràriament, aquest curs 125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català. La diferència fa mal i ensenya ben clarament on és el problema.
Les dades són d'Escola Valenciana: Informe de Matriculació, sobre el curs que ara comença. El document diu exactament que el 61,2% de les famílies valencianes demanen que els fills siguen escolaritzats en la nostra llengua i, en canvi, la Generalitat solament ofereix places al 33%. I cada any n'ofereix menys.
Parlem de la mateixa llengua. De les mateixes llengües, per a ser exactes. Si l'alt tribunal tingués voluntat de defensar els drets dels pares i la igualtat de les llengües, 125.953 alumnes haurien de pesar clarament molt més que no tres, quatre o cinc. Però no és el cas. Escandalosament no és el cas.
I no és el cas perquè, al tribunal, no li importa ni la igualtat de les llengües ni els drets dels pares. Al tribunal, únicament li importa de remarcar i blindar la supremacia de l'idioma espanyol per damunt del català i de fer recular dècades de normalització en favor de la imposició de la llengua castellana. Aplicar, en definitiva, allò que es desprèn de tota l'arquitectura legal de l'estat, començant pel nefast article tres de la constitució. Que aquest és el problema de debò: la constitució.'
dimecres, 5 de desembre del 2012
REBUTGEM LA LLEI DE MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA DEL GOVERN D´ESPANYA.
DEMÀ CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA SANT JAUME, DE BARCELONA.
DEFEMSEM L’ESCOLA EN CATALÀ, NO
ACATEM!
CONCENTRACIÓ DIJOUS 6
DE DESEMBRE a les 12h, PLAÇA SANT JAUME de Barcelona,
Benvolguts i benvolgudes,
Des de DEFENSEM L’ESCOLA
EN CATALÀ rebutgem el nou esborrany de la llei de Millora
de la Qualitat Educativa del Govern d'Espanya que aniquila la llengua
catalana a les escoles. Aquesta resolució és la culminació a les
agressions que es varen iniciar amb les sentències del Tribunal Suprem
espanyol del desembre de 2011, que obliguen a reintroduir el castellà com
a llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya i acaben de manera
definitiva amb la immersió lingüística.
Escola En Català:
1. Exigeix que el Govern de la
Generalitat i les administracions pertinents no acatin i rebutgin
amb contundència aplicar qualsevol iniciativa del Govern
d'Espanya que vulgui reintroduir el castellà com a llengua
vehicular a l'educació a Catalunya.
2. Fa una crida a tots els centres escolars i educatius de Catalunya perquè defensin l'escola en català i s'oposin a aplicar la futura llei de Millora de la Qualitat Educativa del Govern d'Espanya.
3. Insta les forces polítiques del Parlament de Catalunya a aprovar la llei Defensem l'Escola en Català presentada per Solidaritat Catalana per la Independència el setembre del 2011 que blinda la llengua catalana en l'educació i que compta amb el suport de més de 200.000 firmes de la ciutadania.
Continuarem mobilitzats per assegurar el nostre model a les escoles catalanes, per això ,
2. Fa una crida a tots els centres escolars i educatius de Catalunya perquè defensin l'escola en català i s'oposin a aplicar la futura llei de Millora de la Qualitat Educativa del Govern d'Espanya.
3. Insta les forces polítiques del Parlament de Catalunya a aprovar la llei Defensem l'Escola en Català presentada per Solidaritat Catalana per la Independència el setembre del 2011 que blinda la llengua catalana en l'educació i que compta amb el suport de més de 200.000 firmes de la ciutadania.
Continuarem mobilitzats per assegurar el nostre model a les escoles catalanes, per això ,
Us esperem a la Concentració
i, si podeu, reenvieu aquest correu i pengeu a les xarxes socials
el cartell de la concentració (arxiu adjunt)!
Ni un pas enrere en la defensa
del català a l'escola. No acatem!
dilluns, 3 de desembre del 2012
A DURAN I LLEIDA LI SURTEN PROBLEMES AL SEU PROPI PARTIT.
Semblava que no passaria mai, en una Unió Democràtica (UDC) que darrerament ha estat un feu personalista del sr. Duran i Lleida.
Però avui dir que la independència no és possible i no interessa a Catalunya ni a Espanya i que el millor que podem fer és quedar.nos dintre d´Espanya (com diu Duran a tort i a dret als mitjans de comunicació) té un preu molt alt. Aquest discurs ja el fan altres (a qui es vol semblar? al del PP? al de C´s o al PSOE?).
Hi ha moltes persones que tenen (i tenim) molt clar que volem marxar.
El batlle de Vic i president de l'Associació de Muncipis de Catalunya, Josep Maria Vila d'Abadal, ha anunciat que plegava d'Unió, el partit que va fundar el seu avi. L'actitud de Duran i Lleida després de les eleccions i la manca d'oposició internaper part de dirigents del partit ha estat la gota que ha fer vessar el got. Vila d'Abadall ha explicat les raons de la decisió en una conferència de premsa a la tarda a l'ajuntament de Vic. 'Molta gent va escoltar el crit d’independència de la Diada. Duran i Lleida, no. El president Mas, sí', ha declarat.
Des del consell nacional del passat cap de setmana, la tensió entre el sector sobiranista d'Unió i Duran s'ha fet més gran, arran de la proposta de refer els ponts amb el PP i de frenar el discurs sobiranista.
La conferència de premsa ha estat plena de retrets de Vila d'Abadal a Duran: 'Va dient que independentisme no es viable, ell que viatja tant per consolats, i diu que la comissió està tipa de Catalunya. I diu que els anglosaxons estan a favor del projecte català, però perquè ells van contra l'euro i miren de desestabilitzar Espanya'.
Vila d'Abadal considera que la posició de Duran porta Unió a agafar un rumb 'que no sé on pot portar'. 'Ara no és el moment de divisions. No és el moment de trencar la federació. No crec que Unió faci això. Ha de donar suport al projecte, tots els militants i diputats'.
I ha demanat a Núria de Gispert, Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí i a tots els 13 diputats d'Unió que siguin lleials a Artur Mas. Demano als militants que segueixin al partit per treballar pel projecte, si és possible, i si no que busquin altres àmbits.
I ha acabat dient: 'Jo seguiré d'alcalde de Vic i president de l'AMI. Durant dos anys més. No penso militar a CDC ni a ERC. He de reflexionar i treballar pel projecte independentista, i ho puc fer des de l'AMI i a Vic durant dos anys i mig. I aquell dia quedaré lliure. No vull ser un trànsfuga, no ho seré.
Més baixes
La baixa de militància de Josep Maria Vila d'Abadal, però, no serà la única que hi haurà aquesta setmana, segons han afegit les fonts consultades a l'ACN. Aquest dimarts, altres membres del partit faran el mateix pas. I si no ho han fet de forma conjunta és perquè, tal com assenyalen, "cadascú ha de fer el que pensi, en línia amb el pensament personalista d'un partit socialcristià".
Però avui dir que la independència no és possible i no interessa a Catalunya ni a Espanya i que el millor que podem fer és quedar.nos dintre d´Espanya (com diu Duran a tort i a dret als mitjans de comunicació) té un preu molt alt. Aquest discurs ja el fan altres (a qui es vol semblar? al del PP? al de C´s o al PSOE?).
Hi ha moltes persones que tenen (i tenim) molt clar que volem marxar.
El batlle de Vic i president de l'Associació de Muncipis de Catalunya, Josep Maria Vila d'Abadal, ha anunciat que plegava d'Unió, el partit que va fundar el seu avi. L'actitud de Duran i Lleida després de les eleccions i la manca d'oposició internaper part de dirigents del partit ha estat la gota que ha fer vessar el got. Vila d'Abadall ha explicat les raons de la decisió en una conferència de premsa a la tarda a l'ajuntament de Vic. 'Molta gent va escoltar el crit d’independència de la Diada. Duran i Lleida, no. El president Mas, sí', ha declarat.
Des del consell nacional del passat cap de setmana, la tensió entre el sector sobiranista d'Unió i Duran s'ha fet més gran, arran de la proposta de refer els ponts amb el PP i de frenar el discurs sobiranista.
La conferència de premsa ha estat plena de retrets de Vila d'Abadal a Duran: 'Va dient que independentisme no es viable, ell que viatja tant per consolats, i diu que la comissió està tipa de Catalunya. I diu que els anglosaxons estan a favor del projecte català, però perquè ells van contra l'euro i miren de desestabilitzar Espanya'.
Vila d'Abadal considera que la posició de Duran porta Unió a agafar un rumb 'que no sé on pot portar'. 'Ara no és el moment de divisions. No és el moment de trencar la federació. No crec que Unió faci això. Ha de donar suport al projecte, tots els militants i diputats'.
I ha demanat a Núria de Gispert, Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí i a tots els 13 diputats d'Unió que siguin lleials a Artur Mas. Demano als militants que segueixin al partit per treballar pel projecte, si és possible, i si no que busquin altres àmbits.
I ha acabat dient: 'Jo seguiré d'alcalde de Vic i president de l'AMI. Durant dos anys més. No penso militar a CDC ni a ERC. He de reflexionar i treballar pel projecte independentista, i ho puc fer des de l'AMI i a Vic durant dos anys i mig. I aquell dia quedaré lliure. No vull ser un trànsfuga, no ho seré.
Més baixes
La baixa de militància de Josep Maria Vila d'Abadal, però, no serà la única que hi haurà aquesta setmana, segons han afegit les fonts consultades a l'ACN. Aquest dimarts, altres membres del partit faran el mateix pas. I si no ho han fet de forma conjunta és perquè, tal com assenyalen, "cadascú ha de fer el que pensi, en línia amb el pensament personalista d'un partit socialcristià".
diumenge, 2 de desembre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
