divendres, 7 de desembre de 2012

UNA CONSTITUCIÓ QUE NOMÉS ELS "AMPARA" A ELLS.

Tots sabem que els criteris de Wert no responen a cap criteri educatiu, ni a cap orientació relacionada amb l´ensenyament, només són criteris polítics que podem veure derivats de la seva línia referencial a FAES.
El seu objectiu no és "la qualitat educativa" sinó l´espanyolització estil PP.
Partal, a Vilaweb, recordava un article que va escriure al setembre de 2011, on es preguntava si el problema era la constitució (va bé recordar-ho en aquesta data en que el PP, reivindica tant la constitució que "els ampara", diuen).
I potser aquest és el problema, que només els "ampara" a ells.
I , què hi fem nosaltres aquí ?




Deia aleshores:

'El tribunal Suprem espanyol ha engegat una gran operació contra la immersió en català, en resposta a la demanda de tres famílies del Principat, que volen que els seu fills siguen escolaritzats en espanyol. Contràriament, aquest curs 125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català. La diferència fa mal i ensenya ben clarament on és el problema.

Les dades són d'Escola Valenciana: Informe de Matriculació, sobre el curs que ara comença. El document diu exactament que el 61,2% de les famílies valencianes demanen que els fills siguen escolaritzats en la nostra llengua i, en canvi, la Generalitat solament ofereix places al 33%. I cada any n'ofereix menys.

Parlem de la mateixa llengua. De les mateixes llengües, per a ser exactes. Si l'alt tribunal tingués voluntat de defensar els drets dels pares i la igualtat de les llengües, 125.953 alumnes haurien de pesar clarament molt més que no tres, quatre o cinc. Però no és el cas. Escandalosament no és el cas.

I no és el cas perquè, al tribunal, no li importa ni la igualtat de les llengües ni els drets dels pares. Al tribunal, únicament li importa de remarcar i blindar la supremacia de l'idioma espanyol per damunt del català i de fer recular dècades de normalització en favor de la imposició de la llengua castellana. Aplicar, en definitiva, allò que es desprèn de tota l'arquitectura legal de l'estat, començant pel nefast article tres de la constitució. Que aquest és el problema de debò: la constitució.'