dijous, 5 de setembre de 2013

11- S: LA POBLACIÓ CATALANA HAURÀ DE MARCAR EL RUMB DEL PAÍS.

El President de la Generalitat catalana ha dit una cosa que no li haviem sentit: si no hi ha acord amb el Govern espanyol, es faran unes eleccions plebiscitàries el 2016.
Fa temps que no veiem clar el rumb del "nostre govern". Fa temps que diem que cal UNA DATA I UNA PREGUNTA CLARA, però no hi ha manera de posar data ni de fer un esborrany de pregunta... i el temps passa.
Ara ens diuen que cal un pla B (i aquest Pla B són unes plebiscitàries). En què quedem: no eren unes plebiscitàries les eleccions passades?
I si això és el Pla B, no és una repetició infinita d' una cosa que ja vam fer? O és que no hi havia Pla B ?

Alguns diuen que aquestes paraules són una estratègia per a despistar als contraris. Francament als que ens ha despistat és a nosaltres.
Altres diuen que si no hi ha negociacions amb l' Estat, guanyarà dos anys per refer una Hisenda Catalana. Es podia preveure perfectament que no hi hauria negciació amb el Govern de l' Estat, i es podia tenir un Pla B, però el que no es pot fer és donar-li dos anys de temps a l' Estat (que ja haurà vist que no pot reconduir la situació) per a que apliqui totes les seves "estratègies" sobre Catalunya. En parauales futbolístiques, li deixarem el control del partit a l' equip rival que es recuperarà de l' ensurt i ens ofegarà, davant la nostra inoperància (i a Europa deixaran el tema, davant la poca seriositat de la demanda catalana).

Altres diuen que Mas està massa sol i ha de renunciar a algunes coses per fer seguir Unió i en Duran. Amb aquest argument es podria entendre la sobtada signatura de Foment sobre el Port de Barcelona o el silenci d' en Duran aquestes setmanes o la repesca del pacte fiscal per part d' algun "intel.lectuals". Però res més. No explicaria res més. No explicaria perquè aquestes paraules a pocs dies de l' 11 de setembre i de la Via Catalana.
Ens agradaria equivocar-nos (ho diem sincerament) però creiem que el Govern català no té cap Pla B. No hi haurà negociacions amb el Govern espanyol (Rajoy deu estar més content que un gínjol, SI NO NEGOCIA LI REGALARAN EL DOMINI DE LA SITUACIÓ, imagineu-vos la satisfacció d' aquest home), si és així no hi haurà una altra sortida que una Declaració Unilateral d' Independència. perquè a més a més hi ha una altra raó fonamental: quan creuen que aguantarà la població catalana aquesta situació?
La població no vol més indefinicions. La situació econòmica és greu, només cal viatjar a qualsevol comarca, l' agricultura i la ramaderia estan molt tocades (i no diguem la pesca), les comarques que vivien al voltant d' una o dues industries grans estan encara més tocades, els funcionaris aquí són molts menys (percentualment) que a altres llocs de l' Estat i excessivaemnt retallats, la construcció enfonsada, les petites i mitjanes empreses excessivament espremudes, les Universitats i la investigació retallades i ho deixem tot en mans de l' exportació i el turisme (excessivament estacional i localitzat a la costa) i de les energies alternatives hem passat totalment.
A vegades pensem que aquesta inèrcia d' allargar la situació al límit convé al Govern espanyol (és evident), però no li importa gaire al "nostre govern" perquè pensen que al final ens cansarem i abandonarem.

Però no hi ha una altra solució que continuar, hem de fer que sigui impossible que es desdiguin o que tornin al pacte fiscal, que facin unes altres eleccions intrascendents o que allarguin el patiment ...

NO HEM D' AGUANTAR DOS ANYS MÉS. L' 11 DE STEMBRE ENS JUGUEM MOLT, PERÒ EL 12 TAMBÉ.