dimarts, 12 de novembre de 2013

E.C. VA FER UN HOMENATGE ALS SEUS MILITANTS I DIRIGENTS TANCATS A ARGELERS I A TOTS ELS CATALANS/ES I REPUBLICANS EN GENERAL.

Dissabte al matí Estat Català  va fer un homenatge a les persones tancades al camp d' Argelers (Catalunya del Nord) i un recordatori als tancats als altres camps. Tenint en compte que molts militants d' EC i bona part de la seva direcció van estar en aquest camp.


Ens afegim en la part que ens toca a recuperar la memòria històrica d' aquest país i pengem la introducció històrica amb la qual es va començar l' acte:

L’ EXILI CATALÀ.
Després de la Batalla de l’ Ebre, l´Exèrcit Republicà (i per tant també les brigades catalanes) van anar retrocedint terreny de manera constant. A Catalunya (reraguarda) les dades eren impressionants: 702.000 refugiats republicans havien arribat a Catalunya des del començament de la guerra fins a mitjans del 1938, si afegim els dels darrers mesos de guerra, tindrem una xifra molt propera a 1.000.000 de refugiats no catalans, alguns dels quals es van afegir als catalans que van començar l´èxode en direcció a França.
La procedència d´aquests desplaçats era : 339.000 refugiats d´Extremadura i Castella La Manxa, 153.000 d´Andalusia, 121.000 d´Astúries i Cantàbria, 50.000 d´Euskadi i 39.000 de l´Aragó.
Els bombardejos feixistes sobre ciutats i pobles catalans no es van aturar fins el darrer dia de l´ ocupació de Catalunya. Entre el 25 de desembre de 1938 i el 15 de gener de 1939 (en només 21 dies) hi va haver bombardejos contra 36 localitats catalanes, segons l´historiador Josep M. Solé Sabaté. Algunes ciutats van ser bombardejades diverses vegades, les més castigades van ser Tarragona 14 bombardejos, Barcelona 11 bombardejos i Reus 10 bombardejos. 
Passat tot això, els primers refugiats van arribar a la frontera, però el Govern francès l´havia tancat i no la va obrir fins la nit del 27 al 28 de gener (només per a les dones i criatures). El Govern francès va fer un càlcul de 2.000 refugiats per dia, però les previsions eren infinitament superiors, així que tres dies més tard van permetre l´entrada als ferits i després a tothom. L´allau era evident.
Els excombatents republicans van haver d´esperar fins la tarda del 5 de febrer i aquella primera nit ja van travessar la frontera 20.000 soldats i oficials republicans. El pic més alt de pas va ser pel Pertús en que en un dia de febrer van passar gairebé 50.000 soldats republicans.

Els governants republicans van passar la frontera per separat. Els dirigents espanyols: Azaña, Martínez Barrio, Negrín van passar el 5 de febrer per la Vajol fins al poblet de les Illes (ja a la Catalunya del Nord) i des d´allà fins a Perpinyà, una vegada arribats a Perpinyà, Negrín va tornar pel mateix camí cap a la Vajol i de retorn va trobar al Govern català i al basc: Lluís Companys, Carles Pi i Sunyer, Josep Taradellas, Antoni M. Sbert, Pere Bosch i Gimpera i el lehendakari basc José Antonio Aguirre. Negrín va refusar l´oferta de Companys d´acompanyar-los i van seguir cadascú el seu camí.

EL CAMP D’ ARGELERS.
Molts militants i dirigents d’ EC van acabar al camp d’Argelers, tenim documentació de l´estada d´en Marcel.lí Perelló (ex Secretari General d’ EC) el febrer de 1939 a Argelers, confirmada per Miquel Ferrer i Sanxís, ex.secretari general de l´UGT i antic company seu a la Presó Model els anys 1926-27.

En aquell any va  ser molt polèmic el mot camp de concentració. Cal recordar les paraules d´Albert Sarrault, Ministre de l´Interior francès, que va explicar així el tema en una visita al Rosselló l´1 de febrer de 1939: Ho tornem a repetir: el camp d´Argelers de la Marenda no serà un lloc penitenciari, però sí un camp de concentració. No és la mateixa cosa. Els asilats que hi passaran, hi restaran només el temps necessari per preparar llur trasllat o, segons llur opció, el lliure retorn a Espanya.
El primer camp de concentració va ser el d´Argelers de la Marenda. Poc abans, una mena de centres d´acollida havien estat instal.lats al llarg de la frontera: El Voló (per als refugiats que arribaven pel Portús), Prats de Molló, Arles de Tec i Sant Llorenç de Cerdans (per als que arribaven pel Coll d´Ares), La Tor de Querol, La Guingueta d´Ix i Montlluís (per als que arribaven per Puigcerdà).

Argelers es va obrir el 5 de febrer (alguns historiadors diuen que el mateix 1 de febrer)   i estava instal.lat a la platja directament, dos dies més tard es va obrir el camp de concentració de Sant Cebrià i el dia 9 del mateix mes va obrir el camp del Barcarès. Aquests camps estaven fets per als refugiats que entraven als centres d´acollida per la part oriental (Cervera, el Portús i la Vajol).
Els camps de l´interior, al Vallespir i la Cerdanya eren: els camps d´Arles, la Guingueta d´Ix, Prats de Molló, la Tor de Querol i Sant Llorenç de Cerdans, i eren destinats als refugiats que passaven per l´interior (Puigcerdà, Coll d´Ares, etc.), però aquests darrers camps van anar tancant degut a les baixes temperatures de l´època. 
La xifra aproximada de refugiats que van anar a parar als camps de la Catalunya del Nord va ser de 275.000 persones. Els camps de concentració més atapeïts eren els de Sant Cebrià amb 100.000 refugiats i Argelers amb 80.000, que era on estava en Marcel.lí Perelló.      

El cas és que es van comptabilitzar, segons l´historiador Daniel Díaz Esculies 471.000 persones exiliades en territori francès i nord-català el febrer de 1939, després de l´enfonsament quasi total de la República a finals del mes anterior i afirma que era un voluminós conjunt interclassista…dels quals més de 100.000 eren catalans, entre els quals predominaven les classes obreres i populars..
També afirma Daniel Díaz Esculies que globalment, l´emigració catalana va tenir una personalitat pròpia i no es fongué mai en el sí de l´espanyola, amb la qual als períodes de consens seguien els de dissens o d´ignorància mútua.

Les xifres farien poca variació i l´historiador Javier Rubio, comptabilitzava 440.000 persones refugiades a França, a finals de març de 1939.

Estat Català va intentar obtenir dades del seus militants i un informe elaborat pel Consell Executiu d´EC a l´exili, ja al juny de 1939, donava per bones aquestes dades dels seus militants als camps de concentració: 148 al camp d´Agde, 48 al camp de Bram, 34 al de Set-Fonts, 25 al de Vernet i un nombre encara indeterminat al camp d´Argelers, on havien anat a parar militants i dirigents d´EC, com Borrell, Marcel.lí Perelló, Lluis Serres, etc.
També va anar a parar a Argelers un altre militant d´EC, Octavi Viladrosa, que va explicar molt graficament com era el camp: una platja immensa, nua, sense una sola casa a la vista, sense un arbre a l´horitzó. Argelers es va haver de dividir en dos camps, un de civil i un de militar i una riera seca separava un de l´altre. Explicava que la brisa freda de la mar ens travessava els ossos. Una espècie d´epidèmia s´escampà per tot el camp. Cadascú n´és víctima, en qualsevol moment del dia, la diarrea…

A Argelers, Viladrosa, hi va trobar companys de militància, com Lluís Serres (del Comitè central d´EC) acompanyat del seu sogre, l´Amadeu Bonet  (Capità de la 132 Brigada Mixta), Torrents (germà del Comissari polític) i Valero del Casal d´EC de Gràcia, entre molts d’ altres militants d´Estat Català..