dimecres, 13 d’agost de 2014

LITUÀNIA VA FER CAS OMÍS A LA CONDEMNA DE MOSCOU A LA CONSULTA.

Han passat poc més de 20 anys i ens trobem en una situació semblant a la Lituània de fa 20 anys.
No ens estem referint al context social ni polític, sinó al fet de convocar un referèndum, amb la legalitat pròpia i contra la legalitat de l' estat ocupant, la diferència és que la voluntat de fer el referèndum era total en els lituans, també en la major part de la població catalana però sembla que alguns polítics dubten, ens cal un Landsbergis que dóni l' última empenta com a president electe en aquest moment.
Ens ha agradat l' article del periodista que ho ha penjat a Vilaweb, us el pengem i a més a més nosaltres destaquem dues coses: una, com canvien les coses depenent dels ulls en què es miri (el periodista i empedreït anticatalanista del El País H. Tertsch com relatava el procés a Lituània i com relata ara el procés a Catalunya) i la segona sis mesos després de les votacions, Lituània era independent (havia demostrat al món clarament el que volia)..


  Autor/s: Josep Casulleras Nualart

El dia que Hermann Tertsch va narrar el referèndum no permès de Lituània

Destacava l'alta participació i la determinació del president lituà en una crònica a El País del 10 de febrer de 1991Els lituans van acudir massivament a les urnes per expressar la voluntat de secessió de la Unió Soviètica, fent cas omís de la condemna de Moscou a la consulta organitzada per les autoritats independentistes de Lituània.' Així començava la crònica del periodista Hermann Tertsch per a El País del 10 de febrer de 1991, que ahir va recuperar a Twitter l'economista Elisenda Paluzie. Tertsch, que ara protagonitza els discursos més abrandats contra el procés català, relatava des de la capital lituana, Vílnius, la gran participació que tenia la consulta.
A més, recollia declaracions del president, Vitautas Landsbergis, que es mostrava ferm a tirar endavant la independència del seu país: 'Les lleis estrangeres no s'apliquen en aquesta república.'

Landsbergis deia això amb referència a la convocatòria, per part de Moscou, d'un referèndum un mes després a tota la Unió Soviètica per a demanar si calia preservar la unitat de l'URSS 'com una renovada federació de repúbliques sobiranes iguals en les quals el drets i la llibertat de qualsevol individu i nacionalitat seran plenament garantits'. Lituània va acabar boicotant el referèndum soviètic (igual que Estònia, Letònia, Armènia, Geòrgia i Moldàvia), que va tenir un 77,8% de vots favorables a preservar la unitat de l'URSS i un 22,15% de contraris.

El 
referèndum lituà va tenir una gran participació; Terstch ens explicava que a migdia del dia 9 de febrer ja havia votat un 65% del cens. Finalment, amb una participació del 87,6%, el 75% dels votants va donar suport a la independència, ratificant la declaració d'independència feta el març del 1990. Oficialment, Lituània va ser independent l'agost del 1991.   

Aquell dia de febrer, les votacions al col·legis lituans es van poder fer sense cap incident, malgrat el temor, explicava Tertsch, que l'exèrcit soviètic 'prengués mesures per a dissuadir la població d'acudir als col·legis electorals'. I remarcava la inquietud, expressada per Landsbergis mateix, sobre la possibilitat que l'exèrcit soviètic hi intervingués 'per reinstaurar la legalitat soviètica'.

'Les forces comunistes i unitaristes soviètiques demanen el derrocament del president i la dissolució del parlament electe, a qui acusen de practicar una política criminal, tal com va manifestar a aquest diari el seu ideòleg Josas Iermalavicius', escrivia el periodista.