LLISTA DE COL.LEGIS DEL 9 N

Informació sobre els llocs on podeu votar. El 9N  anem a les urnes i votem SI i SI:

On votar el 9-N: llista dels col·legis i punts de participació

Cal omplir un formulari amb l'adreça i el primer cognom per obtenir la informació del local i la mesa

ELS ciutadans cridats a participar en la consulta del 9 de novembre ja poden saber el local i la mesa on els toca votar. El govern català ha habilitat un formulari a la web www.participa2014.cat, en què l'usuari pot introduir l'adreça que consta en el seu carnet d'identitat i, de manera immediata, obté la informació del local i la mesa a què és adscrit per poder participar en el procés. La informació es pot imprimir en un format de targeta, perquè sigui d'utilitat a l'hora de localitzar el local i la mesa.

Durant els primers minuts en què el formulari ha estat actiu hi ha hagut dificultats de funcionament, però s'han resolt al cap de poc.

El 9 de novembre hi haurà 6.695 meses de participació, distribuïdes en 1.317 locals i 942 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya. A cadascú li pertoca un col·legi o un altre segons el codi postal que consti en el seu carnet d'identitat; i segons la lletra del cognom, una mesa o una altra. El punt de votació també es pot consultar, a més de la web, als ajuntaments i trucant al telèfon d'informació 012.

A més dels 600 espais que són de titularitat de la Generalitat —la majoria, instituts— i que es poden utilitzar per a la consulta, el govern ha treballat amb els ajuntaments per abastar tot el territori. Per això hi haurà molts centres educatius, tant públics com concertats, on es podrà votar.

Punts de votació a l'exterior

Les persones cridades a participar que es trobin a l'estranger el 9 de novembre podran participar en les seus del locals de participació a l'exterior. N'hi ha disset, que corresponen a les delegacions que té el govern a l'estranger. Són a Berlín, Brussel·les, París, Milà, Londres, Mont-real, Nova York, San José, Buenos Aires, São Paulo, Bogotà, Mèxic, Santiago de Xile, Tòquio, Hong Kong, Sydney i Copenhaguen. Vegeu-losací.

Pel que fa a la votació dels catalans que viuen en alguns altres territoris del país, el govern ha habilitat finalment un lloc de votació a Perpinyà (Casa de la Generalitat) i un altre a Andorra la Vella (avinguda del Príncep Benlloch, 25).

POSICIÓ OFICIAL D' ESTAT CATALÀ: 9N. SÍ. INDEPENDÈNCIA.

Davant la situació que és dóna al país, volem deixar clara la posició d' ESTAT CATALÀ, però per damunt de tot volem fer una crida a la participació massiva el dia 9 de novembre.

 9N  SÍ   INDEPENDÈNCIA

Estat Català creiem que la renúncia a fer la Consulta del 9N, tal com es va acordar per una sòlida majoria parlamentària i convocada oficialment pel govern de la Generalitat,  és un greu error polític. Aquesta decisió de suspendre la Consulta per part dels autonomistes de CiU de forma unilateral, trencant la unitat amb la resta de forces sobiranistes, és un nou acte de claudicació davant el Tribunal Constitucional espanyol i el govern del PP. Aquesta decisió vulnera la voluntat majoritària del poble català, que vol votar tal com els partits es van comprometre en els seus programes electorals de les darreres eleccions, i és per aquest motiu que han participat, aquests darrers dos anys, en les mobilitzacions més grans de la història de Catalunya i d’Europa. L’autonomisme no ha sabut estar a l’altura de l’exigència política d’aquest moment històric per al nostre poble i no ha tingut ni la voluntat, ni la valentia política, per desobeir el Tribunal Constitucional espanyol. També en són corresponsables tant ERC com la CUP per no haver sabut lligar més estret el govern en el seu compromís de fer la Consulta, o en el seu defecte, davant la prohibició espanyola, no haver anat, de forma immediata, a unes eleccions plebiscitàries per fer una declaració unilateral d’independència. Han  permès, amb el pacte de governabilitat i la seva inacció política,  que els autonomistes poguessin fer retallades sense precedents en sectors tan importants com la sanitat o l’educació,  sense cap tipus d’oposició o denúncia, mentre han estat mirant cap a l’altra banda.

Ens trobem ara, sense voler, abocats, en comptes de desobeir o fer unes  eleccions plebiscitàries, a un “procés participatiu simbòlic”, sense cap vàlua jurídica, que substitueix la Consulta del 9N.

Estat Català valorem molt positivament la proposta que han fet avui ANC i OMNIUM davant de les més de 150.000 persones que han participat en la concentració de denúncia de la prohibició del Tribunal Constitucional espanyol a la Consulta del 9N. Compartim d’alguna manera la seva proposta que des del nostre punt de vista és:

 . Unitat política per fer possible el 9N

. Convocatòria d’eleccions plebiscitàries i referendàries durant els propers tres mesos, amb una llista unitària o que tots els partits sobiranistes incloguin el punt de la INDEPENDÈNCIA.

Malgrat tot, Estat Català creiem que el 9N CAL ANAR A VOTAR MASSIVAMENT per a mostrar al món que la voluntat dels catalans de votar preval per damunt de qualsevol prohibició. Cada vot a l’urna, el proper 9N, serà una victòria contra aquells a qui els fa por que puguem decidir, i serà, sobretot, un pas de gegant en la lluita per aconseguir la Independència i la República Catalana.

SOBRE PP, PSOE, CiU i ALTRES ASPECTES DE LA SETMANA.

Continuem dient que no ens agrada la deriva que està portant això que anomenem "procés cap a la independència". Ha trencat la unitat i ha donat un regal al govern de Madrit que no s' esperaven (si més no, tant d' hora).
Aquesta setmana han tingut dos petits exits: el seient al Consell de Seguretat de l' ONU i la nostra desunió.
Això vol dir que ells sí que s' aixequen "ben d' hora" internacionalment i preparen el terreny, la segona no és mèrit seu, és demèrit nostre.
Però, que tampoc s' enganyin, no estan sobrats de forces, que hagin tret als "dinosaures" Aznar (qui governa a l' ombra al PP) i a González i Guerra (qui governen a l' ombra al PSOE) a dir les bajanades que han dit sobre "los nacionalismos" vol dir que no estan sobrats de forces, sinó haurien guardat els "dinosaures" per a més endavant i només haurien utilitzat la Rosa Díez, la Sanchez-Camarga i el "ciudadano".
Per cert, la Sanchez-Camarga la va dir ben grossa dient que era un èxit de la democràcia que no es voti.

En relació al PP cal recordar actuacions democràtiques tan destacades com la composició del Tribunal Constitucional, els casos Bàrcenas o Bankia, els 19 casos on tenen dirigents imputats a tot l' Estat, la gestió de les energies alternatives, de les centrals nuclears, dels transgènics, del descarrilament de Galicia, de la gestió de l' Èbola o de la "indemnització" pel Castor. En qualsevol país normal no seguirien al govern de cap estat.
En relació al PSOE cal recordar la defensa del dret a l' autodeterminació a Suresnes (1974) que ara han oblidat totalment, les lleis dels ministres "socialistas" Barrionuevo i Corcuera, els casos Lasa i Zabala, els GAL, la primera reforma de la immigració, la primera reforma laboral (per cert, que li preguntin a un tal Corbacho, que era Ministre en aquell moment) o cal també recordar al González (que ara parla d' ètica) perquè és membre del Consell d' Administració de Gas Natural d' on cobra un sou, al mateix temps que en cobra un altre d' expresident (un sou que li paguem entre tots).
I l' amic Iceta encara diu que tot ha d' estar dins la legalitat, que ells són de la tercera via i del federalisme.
Federalisme amb González i Guerra? Però a qui volen enganyar? I El País els recolza dient que s' obre a Catalunya una opció "centrista" (el PSOE).
El País que s' aprofita de la inocència de l' Herrera i titula la seva entrevista que "no anirà a votar el 9-N" per seguidament apuntalar la "tercera via" i fer saltar al professor Delgado.
Que vagin en compte els d' IC, que no els ensarronin els del PSOE, una altra vegada. Tenen una part de raó en que no es pot avalar aquesta reducció de la "consulta", però que no caiguin en mans del PSOE perquè perdran tota la identitat.
Sobre CiU, no cal dir res, CDC és el major protagonista dels afers de la setmana i si les coses no surten bé, seran els culpables. Però és així. No poden prometre un referèndum i tothom saltar d' alegria, després una "consulta" i la gent aguanta i ara una petita consulteta i esperar que els catalans/es també saltin d' alegria. La pregunta és si es creuen o no aquest procès. Perquè aquest fet és clau per saber on anem. Si desmobilitzen la població no podrem tornar-la a mobilitzar.  
Sobre UDC, mentre estiguin dirigits per en Duran, no cal comentar res, són un cavall de Troia. I a fora, l
a seva votació a favor per a fer de Cañete nou Comissari Europeu va ser patètica. Són la crossa del PP, mentre veuen com a aquesta part dels Pirineus ens matxaquen culturalment i políticament.
Sobre ERC, esperem que estiguin a l' alçada  poden ser un partit majoritari, potser de govern, però compte amb les companyies i compte amb no perdre de vista els objectius.
La CUP no pot fer gaire cosa més, cal que facin bé el seu paper i tampoc perdin de vista els objectius.
Per part d' Estat Català, tampoc podem fer res més que cridar demà als nostres militants a la concentració de Plaça Catalunya, i anar a votar (malgrat tot i tots, especialment els partits polítics). De tota manera, no ens hem de posar gens nerviosos, la població catalana encara pot reconduir el "procès".
Estat Català farem dilluns una declaració oficial com a partit, per a fixar la nostra posició i el nostre gra de sorra per si pot servir per a millorar la situació.

LA PARTIDA CONTINUA.

Abans del comentari polític, volem felicitar als activistes contra el "Castor" i al Síndic de Greuges, malgrat tenir en compte que el projecte "Castor" està congelat (és a dir que CONTINUA VIU) i que s' haurà d' indemnitzar l' empresa, cosa que esperem no hagi de passar mai.
També ens alegra que al jutge Santiago Vidal no l'hagin suspès d' activitats, malgrat que encara poden fer moltes coses contra ell (és a dir que el tema també CONTINUA VIU).

En relació al nostre país, ens apropem al 9-N (només queden 3 setmanes i mitja) i la poca unitat dels nostres polítics és preocupant.
Una part dels polítics (CiU) s' han dedicat històricament a reformar Espanya, un estat totalment irreformable i on no hi caben segons quines llengües i cultures. Ara ens proposen una "consulta" en els "marcs legals preexistents" , una consulta poc clara on es podria votar dies diferents i on no podrà haver cap complicitat internacional ja que no és tracta de cap  referèndum. No hi estem d' acord, però no posarem cap pal a la roda del Govern català (això ja ho fan d' altres dia sí i dia també).
Uns altres partits (de l' àmbit de l' esquerra) han intentat durant segles que arribin a Madrid governs "progressistes" sense cap efecte pràctic per a Catalunya. Tampoc estem d' acord, però tampoc els posarem cap pal a la roda, esperant que es pugui refer la unitat perduda dels partits parlamentaris.
La partida continua, més competida que mai. A Espanya amb un PP que les enquestes donen guanyador però ja sense majoria absoluta i amb suports puntuals del PSOE i UPyD (que no dubtem que en el cas català no hi haurà cap discusió entre ells).
A Catalunya s' haurà de refer la unitat i acabar el llarg trajecte amb una DUI i un referèndum oficial de ratificació o si es vol (com diuen alguns) amb unes plebiscitàries i una DUI. Sigui com sigui, no encararem el final del trajecte fins que alguns representants catalans i espanyols no es posin a negociar els temes claus (el deute extern, el riu transfronterer, les vies de comunicació cap a Europa, etc.). En aquell moment anirem tancant el procés, esperem que amb civisme i sense vençuts. El futur continua estant a les nostres mans.    

EL CG DEL PODER JUDICIAL VOL SUSPENDRE SANTIAGO VIDAL

A l' Estat espanyol els és igual que el TC no sigui un àrbitre imparcial, els és igual que molts catalans no els reconeixem ja que són elegits pels partits, els és igual que "sospitosament" sempre admetin a tràmit denúncies estrambòtiques d' una gent que es diuen "sindicat" i que responen al nom de "Manos limpias".
Ara, el que no els és igual és que algun jutge digui o faci alguna cosa contra la línia PP, Santiago Vidal, està al punt de mira, per haver participat en la confecció d' un esborrany de constitució catalana.
El nostre suport total a Santiago Vidal, davant d' aquesta situació.

El poder judical espanyol podria suspendre avui mateix Santiago Vidal

El Consell General del Poder Judicial espanyol fa avui una reunió extraordinària de la seva comissió disciplinària amb l'únic objectiu d'estudiar i, si escau, aprovar la suspensió cautelar del jutge Santiago Vidal per haver col·laborat en l'elaboració d'un esborrany de constitució catalana. Vidal va dir divendres que la seva tasca en aquesta col·laboració 'no té cap relació amb la meva funció jurisdiccional' i, per tant, confiava 'que no s'adopti cap mesura cautelar suspensiva'. 

El magistrat també afirma que 'sempre' seguirà defensant el seu dret 'fonamental' a la llibertat d'expressió en relació a temes d'interès públic i social.

El CGPJ ha proposat de suspendre el jutge Vidal de totes les funcions, per haver participat en l'elaboració d'un esborrany de constitució catalana. Vidal, jutge de l'Audiència de Barcelona, no va pas amagar que hi hagués col·laborat, juntament amb un grup de deu experts.

Antonio Jeús Fonseca-Herrero, que és qui promou l'acció disciplinària, va incoar la setmana passada un expedient al jutge Vidal i va proposar a la comissió disciplinària que el suspengués cautelarment de les funcions de jutge. Considera que Vidal ha de ser apartat 'per menysteniment inexcusable en el compliment dels deures judicials i vulneració del deure d'observació del règim d'incompatibilitats', que apareix tipificat com a falta molt greu a l'article 417,14 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ).

Fonseca-Herrero és un magistrat del Tribunal Suprem que té el càrrec de promotor de l'acció disciplinària del CGPJ. És l'encarregat d'iniciar i incoar els expedients d'aquesta mena als membres de la carrera judicial i de presentar-ne els càrrecs davant la comissió disciplinària.

Aquesta proposta de sanció haurà de ser estudiada pels vocals que formen part d'aquesta comissió disciplinària. N'és president Wenceslao Francisco Olea Godoy i en són titulars Carmen Llombart Pérez, María Victoria Cinto Lapuente, Roser Bach Fabregó, Vicente Guilarte Gutiérrez, Enrique Lucas Murillo de la Cueva i María Ángeles Carmona Vergara. Si la sanció és d'expulsió de la carrera judicial el ple del CGPJ ho ratificarà finalment.

En una entrevista, el mes d'abril, Vidal deia a VilaWeb que no pensava que hagués de rebre represàlies: 'Quina llei prohibeix que hi hagi un grup d'experts que es dediqui a pensar o a treballar sobre allò que vulgui? No hi ha res d'il·legal i els jutges que integrem el grup ho tenim molt clar. La Llei Orgànica del Poder Judicial ens marca un règim d'incompatibilitats molt estricte i diu clarament que podem dedicar el nostre temps lliure a elaborar informes tècnics.'

Vidal també és un dels trenta-tres magistrats que van signar un manifest en favor de la consulta, en què manifestaven que era constitucional, fet que va originar també una denúncia del grup d'ultradreta Manos Limpias i l'obertura d'una altra investigació per part del Consell General del Poder Judicial.

NO CELEBREM RES EL 12 D' OCTUBRE

Podriem dir moltes coses sobre el 12 d' octubre: la festivitat de l' espanyolitat basada en la conquesta dels pobles americans, les concentracions feixistes (aquests sí que són feixistes de veritat senyors de UPyD i de ls "ciudadanos"), intromissió d' una festa espanyola que no ens importa per a res, etc. etc.
Potser el millor que pot passar és que es redueixi a les celebracions en la "intimitat" de la Llanos de Luna i la Sanchez-Camarga amb cava i la desfilada d' uns quants feixistes (a veure si és la darrera vegada que hem de veure feixistes a Barcelona).
Nosaltres no entrarem en provocacions, el nostre objectiu és continuar units fins la independència i entretant a veure si d' una vegada es fa dia feiner el 12 d' octubre:

UPyD: EL LERROUXISME INSUPORTABLE.

Entenem que els catalans i catalanes tenim la creu d' aguantar la Sra. Alicia Sanchez- Camarga i els "ciudadanos" del Rivera, perquè som demòcrates i a ells els voten uns milers de persones. Però no entenem perquè hem d' aguantar aquest lerrouxisme tronat i mentider d' UPyD carregat de catalanofòbia i odi contra els catalans.
Només cal escoltar les entrevistes als seus lìders, només cal veure els insults contra els catalans/es dia sí i dia també, i la carta als eurodiputats plenes d' enganys i titllant-nos de feixistes. Ells que manipulen les enquestes, caldria que miressin unes enquestes dels seus diaris que diuen que si el PP queda en minoria a Espanya hi haurà un govern PP-UPyD anticatalà.
Ens sobren les raons per a marxar d' Espanya, però pertanyer a un estat amb govern PP-UPyD o amb govern en minoria dels primers i oposició dels segons, seria insuportable. Els que volen continuar a Espanya no tenen cap argument.
Marxem ja ¡¡¡ Perquè ens estimem el país, perquè aquest país es mereix una societat i un govern millor.
 Fem una consulta i votem SI i SI.

 

80 ANYS DEL 6 D' OCTUBRE DE 1934.

Després d' escenificar la unitat dels "sobiranistes" i del suport del món municipal, estem una mica més tranquils. Malgrat tot, continuem dient el mateix: unitat, fermesa, visió de país i de futur.

Dit això, volem recordar que demà, 6 d' octubre, fa exactament 80 anys dels coneguts històricament com "Fets d' octubre del 1934". Com que Estat Català hi va tenir una certa participació, ens afegim al recordatori i fem un breu resum dels fets, juntament amb una foto de Jaume Compte, un personatge important en la història d' Estat Català de finals dels anys 20 i començament dels 30:

 Fets del 6 d’ OCTUBRE:

Abans de comentar els Fets del 6 d’ octubre cal recordar quines esdeveniments havien passat a Catalunya i a Espanya:

A Catalunya, s’ havia proclamat la República Catalana i després l’ Espanyola, s’ havia mort el líder d’ Estat Català i President de la Generalitat i l’ independentisme augmentava de la mà d’ Estat Català.

 En aquest context és on l’ independentisme es va diversificar en 5 tendències:

 a) la dels que seguien la línia marcada per la revolució comunista de l’URSS,

 b) la dels que seguien la línia independentista irlandesa,

 c) la dels que seguien la línia possibilista del pacte de Sant Sebastià,

 d) la dels que seguien la línia txeca de Batista i Roca, i

 e) la dels que seguien la línia laborista d’Aiguader (propera a la tercera).

En la tendència del primer grup, el març de l’ any 1931, el PCP (resultat de l’ evolució d’ Estat Català-Partit Proletari) van participar en la unificació del PCC amb la Federació Comunista Catalano-Balear.

El 1934 ja EC-PCP, d’en Jaume Compte, va decidir deixar el nom EC i definir-se únicament com a Partit Català Proletari (PCP), van anar entrant al CADCI (associació sindical històrica i catalanista) i van dirigir-lo.

A Espanya, començava la 2ª República i l’ any 1934 hi va haver l’entrada al Govern de Madrid dels governs de dretes i com a primer ministre Alejandro Lerroux (parit radical anticatalanista). A partir d’ aquí hi va haver nombroses topades entre les decisions dels governs català i espanyol, però el distanciament va ser total a partir de la sentència del Tribunal de Garanties Constitucionals, que el dia 7 de maig de 1934 va dictar contra la Llei de Contractes de Conreu, aprovada pel Parlament de Catalunya.

La Llei de Contractes de Conreu era favorable als parcers, arrendataris i rabassaires (un dels sindicats forts en el camp català). La Llei retornada va ser votada favorablement, una altra vegada, pel mateix Parlament de Catalunya sense tocar-ne ni una coma. L’enfrontament era clar.

M. Badia va ser nomenat Cap Superior dels Serveis d’Ordre Públic (7-2-1934); això, afegit que Dencàs va agafar la Conselleria de Governació de manera interina per malaltia del titular (29-6-1934), donava la possibilitat teòrica que EC pogués controlar l’ordre públic del Principat. Des de Governació es va crear un Comitè revolucionari que s’havia de preparar per si calia un eventual aixecament al país.

La corda encara es va tibar més entre el Govern català i l’espanyol quan el Director de Nació Catalana (portaveu del PNC) va ser processat per injúries al Govern central. Al judici hi va haver aldarulls per la prohibició de declarar en català. El Director (Josep Aymà) i el seu advocat (J.M. Xammar), van fugir i van ser detinguts i ingressats a la Model.

El judici per la fuga es va fer en una data simbòlica (10 de setembre) i va tornar a generar aldarulls. Els serveis d’Ordre Públic (dirigits per en Badia) no van poder mantenir la neutralitat i van detenir al Fiscal del cas sota l’acusació “d’alterar l’ordre públic i insultar la policia de la Generalitat.

Per a uns era un cas insòlit que la policia catalana detingués el Fiscal en comptes dels manifestants; per als altres era una qüestió de coherència política. El 12 de setembre, Badia va haver de dimitir a petició del mateix Govern de la Generalitat.

Un mes després començava la insurrecció a Astúries.

El 6 d’octubre, paral·lelament, Companys proclamava a Catalunya l’Estat Català dins la República Federal Espanyola.

El problema d’aquest gest és que tenia dues lectures: per a l’independentisme era l’ocasió definitiva per a un aixecament i la proclamació definitiva de la república Catalana. Però per als republicans de Companys només era una estratègia per tornar el govern progressista republicà a Madrid i no tenia cap pretensió independentista.

Tots els independentistes, des del Partit Català Proletari fins a Palestra, NS, EC, PNC, etc., es van posar a les ordres de Dencàs i van fer pinya per aprofitar aquesta ocasió única.

En cap moment hi va haver cap dubte en cap dels seus dirigents (Cardona, Compte, Batista i Roca, Xammar, etc.). Suposadament tenien 4.000 persones enquadrades i s’hi podia afegir (no era segur) la Guàrdia d’Assalt. Però només tenien les poques armes incautades al Sometent.

Tothom va ocupar el seu lloc, esperant les ordres d’actuar del Govern de la Generalitat, però les ordres no van arribar mai i els enfrontaments van ser pocs i puntuals per defensar-se de les canonades de l’exèrcit espanyol. Un d’aquests enfrontaments va ser l’atac de l’exèrcit al sindicat CADCI, on van morir els dirigenst del PCP, Jaume Compte i Manuel Gonzàlez Alba i també l’Amadeu Bardina del PCC..

Cal afegir aquells dies la història de dos militants d’Estat Català (Duc i Rafart) que també van morir aquella nit que estaven movilitzats. En record dels dos membres d’EC, les primeres centuries separatistes que es van mobilitzar per anar al front l’any 1936 contra l’Exèrcit de Franco, tenien el nom de Duc i Rafart.

Els altres sectors, en no rebre ordres d’atac, van anar deixant el seu lloc a mesura que avançava el dia. Els dirigents de les JEREC (Dencàs i Badia) van fugir i Cardona i els altres dirigents de les altres organitzacions van haver d’anar a l’exili.

Els Fets del 6 d’octubre van tenir moltes i greus conseqüències per al sector independentista. El més greu va ser l’exili, però també l’enfrontament ERC (sector Companys)-EC.

Malgrat tot, aquests Fets i els d’ Astúries van fer caure el Govern dretà de la CEDA a Madrid. 

VOLEM POLÍTICS VALENTS

Esperem que el procés no s' espatlli, seria quedar-nos en un punt en el qual ells ho aniran guanyant tot i nosaltres ho perdrem tot.
No cal fer grans esforços, només cal UNITAT, fermesa i legalitat catalana. I tenir una clara visió de país i de futur.
El cartell de SI toca el punt clau d' aquest moment.