DEMÀ A LES 11:30 ESTAT CATALÀ TAMBÉ ESTARÀ A ST. JAUME EN DEFENSA DE L' EBRE.

Estat Català, com ja havia explicat i manifestat obertament en aquest bloc, ha donat o dóna suport (igual que altres entitats, partits, associacions, etc.) a la Plataforma en Defensa de l' Ebre.
És la posició correcta com a catalans/es i com a membres d' aquest territori que estimem i defensem. Demà diumenge estarem a Sant Jaume d' Enveja a la manifestació en suport a l' Ebre. Com era evident, es torna a sentir el batec de l' Ebre.

Us afegim un article de Nació Digital:

Ja se sent el batec de l’Ebre

Diumenge a les 11.30 hores comença a Sant Jaume d'Enveja la manifestació que torna a activar el moviment social en defensa del riu Ebre, el delta i la seua gent

Protesta a Amposta contra el pla de conca, l'any passat. Foto: Sílvia Berbís

La parada de ‘merchandising’ de la PDE al mercat de Tortosa, o botigues especialitzades en la venda de productes del territori, han viscut estos dies una revifada de l’activitat que seguix 'in crescendo'. Molts se n’han adonat que potser aquella camiseta s’havia quedat vella, o diguem que la talla necessitava una actualització, o que hi ha algun membre nou de la família sense l’uniforme de la lluita antitransvasament. Cadascú prepara de nou, com va fer sovint a principis de la dècada passada, i més esporàdicament després, la vestimenta que diumenge tornarà a posar de blau el cor del delta. Ja tot és a punt per a la manifestació que reactiva el front social contra el pla de conca de l’Ebre i tot el que implica. La Plataforma en Defensa de l’Ebre, per bé que evitar donar xifres de previsions d’assistència, és optimista, per tot el moviment previ que està notant, i també pels suports que s’han anat sumant a una convocatòria que es preveu massiva. Amb el blau al cos, i el nus al pit, tornem-hi
.

Aquests dies ha estat impulsat als mitjans de comunicació un anomenat "sindicat"  que en diuen "manos limpias", en realitat espanyolisme ultra. 

Va bé tenir més dades sobre ells.

Autor/s: Josep Casulleras Nualart (publicat a Vilaweb).

Les mans brutes de Manos Limpias

L'organització que s'ha querellat contra l'ANC té vincles directes amb l'extrema dreta i un funcionament gens transparent

L'última maniobra mediàtica de Manos Limpias ha estat la querella contra l'Assemblea Nacional Catalana. Abans havia denunciat per sedició el president Mas, però no hi va reeixir. Manos Limpias ha presentat querella en afers molt diversos, contra gent i entitats tan variades com ara les mares de la Plaza de Mayo, la sèrie infantil 'Los Lunnis', Samuel Eto'o i Baltasar Garzón, entre molts més. Darrere aquesta organització, que es vol denominar sindicat, hi ha una estructura opaca. La menen dirigents filofranquistes que pretenien bastir un Front Nacional com el de Le Pen a l'estat espanyol i no se'n van sortir.

Miguel Bernad és el president d'aquesta associació, que va crear el 1995 amb el propòsit de tenir influència en la vida política espanyola. Una influència que no havia aconseguit a través de partits ultres --com Fuerza Nueva i Frente Nacional-- durant els anys setanta i vuitanta, quan fou el cap visible de la ultradreta a l'Ajuntament de Madrid. El passat i el present de Bernad són netament falangistes. 

En unes declaracions al diari El Mundo, el febrer del 2005, deia això: 'Objectivament, amb tots els defectes que pogués tenir Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar va exercir un paper important en la transició espanyola. Sense una oposició d'aquesta mena, diguem-ne violenta, potser la transició s'hauria fet d'una altra manera. Tal com va anar, hi va haver un equilibri de forces, i va acabar --amb els incidents que hi hagués pel camí-- amb un text constitucional.'

L'article d'El Mundo on apareixien aquestes declaracions citava 'fonts pròximes' a Bernad per explicar que havia intentat de formar un partit d'extrema dreta com el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen a França, amb una gran penetració electoral, tal com s'ha vist aquest cap de setmana a les eleccions municipals. Però Bernad va fracassar: la candidatura que va encapçalar a les eleccions al Parlament Europeu del 1994 només va esgarrapar un grapat de vots. 

L'any següent ja fundava Manos Limpias, que compartia la seu del carrer de Quintana de Madrid amb el sindicat filofeixista Fuerza Nacional del Trabajo. Però mentre s'anava intensificant l'activitat de l'organització, concentrada a denunciar casos de corrupció i tot allò que atemptés contra els seus 'principis morals' --el matrimoni homosexual, l'avortament...-- , Bernad s'escarrassava a amagar sota la catifa aquests vincles amb l'extrema dreta.

En una entrevista al diari El Mundo molt més recent, del gener d'enguany, deia: 'Em vaig presentar pel Front Nacional a les eleccions europees, però no he militat mai a Fuerza Nueva. Sempre he defensat la democràcia, la constitució, l'ordenament jurídic. No admeto lliçons de llibertat política de cap totalitari.'

Però el passat pesa molt. I les seves denúncies contra el jutge Baltasar Garzón per haver volgut investigar els crims del franquisme el van fer mereixedor d'un reconeixement de la Fundació Francisco Franco, que el desembre del 2011 el va nomenar 'Caballero de Honor'. Manos Limpias fou premiada 'pels seus serveis en defensa dels ideals del Movimiento', segons que explicava un portaveu de la fundació al diari Público, i Bernad va rebre el guardó de mans de la filla de Franco, Carmen Franco.

A part la connexió ultra de l'organització, aquests últims anys han sortit alguns draps bruts més. Se sap, per exemple, que Bernad fou encausat per presumpta corrupció. Concretament en un jutjat de Madrid, arran d'una investigació per estafa i coacció derivada d'un cas de suborn a l'ex-batlle de Totana, a Múrcia.

La majoria de les denúncies presentades per Manos Limpias han acabat en no res, tret d'un parell de casos sonats. El primer, el que ha portat a l'encausament de Cristina de Borbó en el cas Nóos. I el segon, el cas Atutxa, en què l'ex-president del parlament basc va haver d'anar a declarar al Tribunal Suprem espanyol perquè no havia dissolt el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak.

SALA I MARTIN DESGRANA LES AMENACES SOBRE LA INDEPENDÈNCIA.

Sala i Martín esmicola una per una les amenaces contra la independència

En una conferència a l'Orfeó Gracienc, que va deixar dues-centes persones al carrer per manca d'espai • (ANC i Vilaweb)

La conferència començava a les 19.30, però a les 19.10 la cua per a entrar a l'Orfeó Gracienc, al carrer d'Astúries, a tocar de la plaça de la Virrenia, ja s'enfilava un bon tros de carrer Verdi amunt. I això que les portes ja eren obertes. L'escenari no era cap aula de cap de les grans universitats americanes. Ni cap sopar a Davos. Ni cap videoconferència des de l'altra punta del món. La gran majoria dels interlocutors tampoc no eren estudiants brillants d'escoles de negocis, ni economistes de primer nivell, ni alts càrrecs de la Comissió Europea. No: era un públic de barri, de la vila de Gràcia, heterodox i de totes les edats i condicions socials. A l'Orfeó ningú no recordava un acte tan concorregut. A l'auditori, amb 220 vint cadires, no hi cabia ni una agulla; fins i tot es va habilitar una altra sala, amb 150 llocs, per a seguir la conferència a través d'un circuit tancat de televisió. Unes 200 persones més es van quedar al carrer per manca d'espai.

Xavier Sala i Martín va superar totes les expectatives de l'ANC de Gràcia, organitzadora de la conferència. El títol, això sí, prometia: 'És l'hora dels adéus?'. En quasi dues hores de conferència, preguntes del públic incloses, el prestigiós economista va esmicolar un per un tots els arguments i totes les amenaces contra la independència que arriben d'Espanya, d'Europa i de Catalunya mateix. 'No hi ha cap garantia que siguem millors que els altres ni que ho fem millor, però tenim la oportunitat de provar-ho, i això és el més important', va dir.

Com a bon professor d'economia, la conferència va començar amb un quadre amb dos punts esquemàtics: 'Costos i beneficis de quedar-se a Espanya' i 'Costos i beneficis de marxar'. 'Entre aquests costos i beneficis també s'hi compten els sentiments, els lligams de cadascú i les ganes o no d'escoltar Margallo cada dia, però jo sobre això no us en puc dir res; jo us parlaré d'economia i de totes les mentides que es diuen', va dir el professor només de començar. I a partir d'aquí la conferència va esdevenir un reguitzell d'arguments sòlids i ben documentats contra aquells qui diuen que en cas d'independència s'acabarien les pensions, que ens quedaríem sense mercat per a exportar-hi, que ens farien boicot, que les multinacionals se n'anirien, que el deute espanyol se'ns menjaria, que sortiríem de l'euro, que Espanya ens vetaria, que vagaríem durant segles per l'espai sideral, que ens farien fora d'Europa, que fer estats nous no és moda… Al final, una conclusió clara: 'A l'hora de votar, no penseu en l'economia perquè tot anirà bé, o fins i tot millor que no ara; per tant, voteu amb el cor.'

Però anem a pams. Heus ací un modest i petit resum de totes les amenaces desmuntades. També us oferim, en vídeo, la conferència íntegra.

1. No hi haurà diners per a pagar les pensions

Sala i Martín ho va dir clar: 'Les pensions no tan sols no perillen sinó que pujaran d'un 10%'. Com? Senzill: les pensions d'avui es paguen amb els imposts dels joves que treballen. I resulta que a Catalunya hi ha més proporció de joves i menys pensionistes que no pas al conjunt de l'estat espanyol. A banda, els treballadors de Catalunya tenen salaris més alts i, per tant, amb els mateixos imposts hi hauria més diners per a dedicar a les pensions. Concretament, un 10% més. A banda, just abans, Sala i Martín ja havia explicat que cada any Catalunya deixa escapar 16.500 milions d'euros. Diners que no tornen, segons les famoses balances fiscals, que es va encarregar d'explicar amb detall. I va recordar que el total de retallades fetes pel govern català aquests últims anys sumen 4.000 milions d'euros. 'És a dir, una quarta part dels diners que no tornen cada any!'

2. Fer estats nous és anar a contracorrent en un món globalitzat

Acompanyat d'un gràfic, Sala i Martín va explicar que del 1800 ençà, s'han creat quasi 180 estats nous al món, 22 dels quals, curiosament independitzant-se d'Espanya. 'Si formar part d'Espanya fos tan fantàstic hi hauria cua per tornar-hi i, de moment, cap d'aquests 22 no ho pas ha demanat.' Des d'un punt de vista econòmic hi ha una raó: 'Els beneficis econòmics d'estar junts desapareixen precisament en un món globalitzat, perquè el mercat deixa de ser autàrquic i esdevé global. Per això hi ha més estats, perquè ja no hi ha cap raó de mercat per anar junts si som diferents'.

3. Sortirem de la Unió Europea

'Fixeu-vos que no hi ha cap líder europeu que hagi dit clarament que Rajoy tingués raó', va dir Sala i Martín. 'Barroso!', va cridar algú des del públic. Immediatament, el professor va passar a la següent transparència, una foto gegant de Jose Durão Barroso, eludint l'explicació de l'anterior. I després de recordar que justament la setmana que ve Barroso acaba el mandat com a president de la Comissió Europea, va relatar el famós sopar que van compartir a Davos. Un sopar, curiosament --no es va estar de recordar-ho--, que va coincidir amb la dimissió de Sandro Rosell com a president del Barça.

'Li vaig demanar a Barroso, que seia al meu costat, com explicaria al món que la Unió Europea acceptava Eslovènia, que es va fer independent per una declaració unilateral d'independència, i Croàcia, que va aconseguir la independència després d'una guerra sagnant, i no acceptava Catalunya, que vol ser independent a través de les urnes, i els ciutadans de la qual ja són ciutadans de la Unió Europea. És a dir, la Unió Europea accepta estats que han dibuixat les fronteres vessant sang i no accepta aquells que les han dibuixades amb els vots? Doncs si això és la Unió Europea jo no en vull formar part.' Aplaudiments. Aleshores va avisar que efectivament cal unanimitat de tots els estats membres per acceptar nous membres i que Espanya ens podria vetar. Però de seguida va especificar que per formar part del lliure comerç europeu, 'que és allò que ens interessa més', no cal la unanimitat dels estats, sinó una majoria, i que en aquest cas tindríem el mateix estatus que tenen països com Suïssa i Noruega. A més, mostrant els mapes de les infrastructures de comunicació d'Espanya i França va demostrar que l'estat espanyol seria el primer interessat a voler travessar les fronteres catalanes sense haver de pagar aranzels, perquè els seus productes haurien de passar quasi forçosament per Catalunya per a arribar a Europa.

'Que m'avisin el dia que vagin a ca la Sánchez-Camacho a prendre-li el passaport espanyol, perquè vull veure quina cara hi fa'

Pel que fa a la lliure circulació de persones a Europa, va explicar que, en aquest cas sí, cal unanimitat dels estats. Però aleshores es va preguntar: 'La constitució espanyola --allò que Déu va escriure sobre una pedra-- diu que a cap espanyol no se li pot negar la nacionalitat espanyola. Aleshores, com ho faran? Aniran casa per casa a prendre'ns el passaport espanyol? Amb aquest passaport ningú no ens pot negar de viatjar per Europa. I si ho fan així, que m'avisin el dia que vagin a ca la Sánchez-Camacho a prendre-li el passaport espanyol, perquè vull veure quina cara hi fa.'

I finalment, amb una foto de la planta de BASF a Tarragona, va explicar que en l'improbable cas que la Unió Europea decidís que deixar fora set milions de ciutadans, els catalans, era un problema petit, ja no ho era tant explicar a les multinacionals alemanyes que deixaven de formar part de la Unió. 'Què li diran a la Merkel? Que ha de pagar milions d'euros i d'impostos en aranzels per fabricar a Catalunya? El poder econòmic, que és el que realment compta, no ho permetrà. Fixeu-vos en els esforços que han fet per salvar països com Xipre i Grècia!'

I, avisant que això ja era ciència-ficció, va fer una hipòtesi: 'Si tot això passés de veritat i no forméssim part ni de la Unió Europea ni de la unió de lliure comerç a Europa, què passaria? Que tindríem unes fronteres controlades per la nostra policia que supervisarien el pas de mercaderies, sobretot espanyoles. I els dirien: "Ah, no dieu que no som fora de la Via Làctia? Doncs aleshores paciència i a pagar." Ningú, i menys Espanya, no es pot permetre d'enviar-nos fora de la Via Làctia.'

4. Haurem d'assumir una part del deute espanyol

La resposta de Sala i Martín és també molt clara: 'El deute espanyol és nominal i al paper hi diu "Reino de España". Per tant, el deute és d'ells i, a més, si som independents, perdran un 20% del PIB, que és el que representa Catalunya. De manera que no el podran pagar i tots els bancs espanyols faran fallida.' I què passa si ens en volen atorgar un part? 'Aleshores els recordem una vegada més això de  la Via Làctia.' Per Sala i Martín, aquesta és una de les cartes per a la negociació. Catalunya, efectivament, haurà d'assumir una part del deute, però aleshores, tenint en compte que el deute és a nom d'Espanya, caldrà negociar unes altres coses, com la pertinença a la Unió Europea o més vets que l'estat espanyol pretengui aplicar contra Catalunya.

5. Catalunya sortirà de l'euro

'Ningú no ens pot fer fora de l'euro. Per llei. A més, un exemple: l'Equador utilitza dòlars americans i no ha pas hagut de demanar permís.' Per Sala i Martín, és pràcticament impossible que el nou estat català no pugui utilitzar l'euro. A més, diu, sempre podrem adoptar qualsevol moneda d'un estat que no formi part de la Unió Europea. Quin? 'Doncs per exemple la moneda andorrana, que és l'euro'.

6. La independència genera incertesa

'En això els hem de donar la raó, no sabem què passarà', diu Sala i Martín. Però afegeix: 'D'una altra banda, quina certesa ens dóna continuar formant part d'Espanya?' I aleshores, en cinc minuts trepidants, mostra un seguit de transparències amb fotografies del rei Juan Carlos caçant elefants, Díaz Ferran, Botín, Bankia, Rajoy, Wert, Aznar... 'No hi ha cap país civilitzat amb les institucions tan desacreditades. Quedar-s'hi és això. Això no és incertesa?' I en aquest punt va aprofitar-ho per a recordar un dels missatges clau de la conferència: 'No sabem si serem millors, no n'hi ha cap garantia, però tenim l'oportunitat de fer-ho tot de nou i des de zero i, a més, sense un govern a la contra.' Perquè, va recordar: 'Com ho farem per canviar l'educació, les infrastructures o la justícia essent part d'Espanya? És impossible! Potser els catalans som igual d'incompetents, però almenys, amb la independència ho podrem provar.'

'El principal enemic de la independència som nosaltres mateixos'

Per acabar, Sala i Martín va lamentar que, sovint, en els polítics, no hi veu el mateix esperit d'unitat que sí que hi ha al carrer. 'Espanya espera que ens barallem entre nosaltres, cosa que pot passar', va dir. I va fer una crida a la unitat: 'Si els ciutadans mantenim aquest esperit, els polítics no tindran més remei que seguir-nos, perquè si es barallen, ells hauran guanyat.'

Aquesta conferència fou programada fa mesos, però no ha estat possible fins ara, en què Sala i Martín ha passat dos dies a Catalunya. Demà vola cap a l'Aràbia Saudita i, tot seguit, a Mèxic, abans de tornar a Nova York.

SOBRE EXTRATERRESTRES I MENTIDERS.

Ara ja no és qüestió de quedar dins o fora de l' euro i de la Unió Europea (UE). El 9 de novembre també hi ha en joc continuar a la Terra o "vagar per l'espai" i convertir-nos en extraterrestres. Sembla mentida que els del PP considerin molts espanyols (el seu electorat fidel especialment) i als catalans i catalanes tan rucs per a fer aquesta mena de campanya entre catastròfica i còmica. Francament, sembla que hem d' estar a l' aguait dels "ciudadanos" que són molt més espanyolistes i anticatalanistes. 
El ministre d'Afers Exteriors i Cooperació, José Manuel García-Margallo, ha apujat el to de les advertències en contra del procés català, assegurant que, en cas d'independència, "Catalunya estaria condemnada a vagar per l'espai sense reconeixement internacional" i quedaria exclosa de la UE "pels segles dels segles". Evidentment, no ha faltat la ironia i una de les imatges més difoses per xarxa ha estat aquesta que reproduïm (# SpaceCatalans).

Però els dirigents del Pp no destaquen per les seves campanyes catastròfico-còmiques sinó per les actuacions mentideres: avui fa 10 anys dels fets d' Atotxa a Madrid i tothom recorda les intervencions d' Acebes i d' Aznar. Però no cal que anem 10 anys enrera, mentre Rajoy diu que els catalans/es anem malament "posant fronteres contra la modernitat" al mateix temps ells maten perquè ningú entri a les "seves" fronteres de Ceuta i Melilla. Menteixen quan diuen que estarem fora de l' euro i quan diuen que a Europa "no li interessa un territori que no ha negociat la seva consulta" (Margallo), menteixen quan donen com "un punt de vista més" les balances fiscals inventades pel sr. Monago a Extremadura (no cal fer-li ni cas, francament), menteixen quan diuen que els sopars de membres d' Omnium els paga la Generalitat, menteixen quan diuen que les energis renovables no són viables, menteixen quan diuen que hi ha una recuperació econòmica, menteixen quan diuen que els rescats europeus han servit per a més coses que per apuntalar els bancs (especialment Bankia), menteixen quan diuen que les reformes de l' ensenyament volen millorar-lo i menteixen quan diuen que la reforma de l' avortament és pel bé de tots.
En molts llocs del món uns dirigents així no podrien governar. A Espanya sí. I nosaltres fa molt temps que no hi fem res a Espanya. 

ELS ENSENYANTS DE LES ILLES, UN EXEMPLE PER A TOTS.

Pere Morell: «Que em presentin un alumne que no sap parlar castellà»

Aina Morales | Actualitzat el 07/03/2014 a les 23:59h

 (de Nació Digital).

Pere Morell va dimitir com a director davant la imposició d'un sistema educatiu que considera inviable. Foto: Aina Morales

Després de 6 mesos de conflicte a les aules, 3 setmanes de vaga de professors, 100.000 persones a la manifestació en contra de la imposició del trilingüisme als centres per part del Govern de les Illes Balears i de més de 250 dimissions de càrrecs directius, l'executiu del PP manté l'ordre d'aplicar el decret de trilingüisme (TIL), tot i que la comunitat educativa manté que és inviable.

Pere Morell va ser el primer director d'institut en presentar la dimissió arran de la imposició del TIL a les escoles balears, que obliga la impartició de determinades assignatures en anglès, restant hores lectives al català. Fa pocs dies, la Conselleria l'ha traslladat de centre i a l'institut que dirigia ara ocupa el càrrec una de les seves companyes, a qui es pretén obligar a exercir la direcció tot i que ha expressat formalment que no ho vol fer. La cita amb Nació Digital és a un bar i fora d'horari laboral. Morell diu que no se sent ni vigilat ni coaccionat, però que vol “complir escrupolosament” amb les seves funcions, com ha fet sempre.

-Durant tots aquests anys, es deu haver trobat amb decisions polítiques que topen amb la seva idea de gestió i de configuració del sistema educatiu. Per què ara la seva dimissió?

-Jo sempre he procurat que la meva gestió professional quedés al marge de les meves idees polítiques o del meu activisme social. Ara bé, nosaltres vàrem presentar la renúncia [tot l’equip directiu] perquè es va posar en marxa aquest projecte de trilingüisme amb unes condicions determinades. El nostre centre va fer un esforç molt important per adaptar-nos a la normativa que en aquell moment estava en vigor. Això va suposar un procés negociador important amb cessions per part de tothom però finalment, la comunitat educativa de l’IES Berenguer d’Anoia va arribar a una acord. Llavors jo vaig dir que si la Conselleria no el considerava vàlid, la meva manera de fer palès el meu desacord era presentar la renúncia. I així ho vaig fer.

-No era factible al seu centre, doncs, aplicar el TIL així com pretenia el Govern?

-No. Jo vaig deixar de ser director al febrer i fins aleshores, la Conselleria no havia contestat a una bateria de preguntes concretes, didàctiques i de caire pedagògic que s’havien plantejat per escrit. Eren dubtes sobre l’aplicació del TIL que afecten al dia a dia a una classe. Qüestions com per exemple, si un alumne que no té competències en anglès pot fer l’examen en una altra llengua, o si la llengua vehicular de la classe ha de ser la llengua anglesa o pot ser qualsevol de les llengües oficials.

-Si el Govern no ha resolt aquests dubtes, com s’aplica el decret del trilingüisme?

-Com se fa? Com se pot. Ha de quedar clara la voluntat dels professionals que hi fan feina perquè l'alumnat aprengui el més possible i per això han intentat fer un esforç d’imaginació, de veure com ho podem fer perquè l’alumnat vagi aprenent el que ha d’aprendre i alhora complir la normativa. Ha de quedar ben clar que al Berenguer d’Anoia, mentre he estat director, tot i que personalment hi estava en contra, s’ha complert escrupolosament.

-Què suposa l'aplicació del decret de trilingüisme al dia a dia d'un centre, per a mestres i també per als alumnes?

-Suposa que una matèria de primer d’ESO s’imparteixi en anglès. Això, a unes aules amb un alt percentatge d'alumnat amb necessitats educatives i diferents ritmes d’aprenentatge. Un alumnat que no està preparat per entendre un professorat que parli en llengua anglesa. I, d’altra banda, amb un professorat que parla anglès molt correctament però això no vol dir que siguin competents per a ensenyar una matèria en anglès. Evidentment això vol dir que s’han hagut de rebaixar els continguts que s’han donat i que a més a més s’hagi de fer una espècie de suport de les explicacions utilitzant el català perquè si no...l’alumnat no s’entera. I la part de castellà també s’està complint.

-Aquesta obligació d’impartir assignatures en anglès, ha afectat al fracàs escolar?

-Sí. A l’institut que jo dirigia a Inca vàrem fer un estudi, com a la immensa majoria dels instituts de Mallorca, i s’ha constatat que les notes dels alumnes són més baixes. Fent comparatives de sèries històriques.

-Corr perill l'ensenyament en català a les escoles de les illes?

-Jo he estat molts d’anys fent feina a la part forana de Mallorca i el català ha estat un vehicle de cohesió social important. Nosaltres teníem alumnat que ve de molts de països i per a alguns d’ells, l’únic lloc on tenen oportunitat d’aprendre català és a l’escola. Després, seran lliures d’utilitzar la que considerin oportuna, de les oficials que hi ha, però si no en coneixen una d’elles, no podran triar. Al centre on he estat jo el català era una llengua vehicular d’us quotidià i a més sense cap tipus de problema de convivència amb altres.

-Hi ha hagut històricament conflicte lingüístic a les aules de les illes?

- Els anys que he estat a Inca hem tengut entre 20 i 25 nacionalitats diferents i mai hem tengut cap conflicte lingüístic. I a mi m’agradaria que me presentessin aquell alumne que diuen que no sap xerrar en castellà, perquè jo mai n’he trobat cap... i a l’inrevés, sí.

-El fet és que, en poc més de mig any, devers 250 caps de departament han dimitit a causa del conflicte en l'ensenyament...com queda la situació d'un centre educatiu després de les renúncies?

-Si l’equip renuncia poden passar dues coses: una és que l’administració no contesti, amb la qual cosa quedes a l’espera de la resposta, i l’altra, que és el nostre cas, que es comuniqui que s’accepta la renúncia. Al nostre cas, va sortir publicada al BOIB. Així, tu quedes en funcions fins que se nomena un nou director. Al meu cas en concret, aquestes funcions han estat 5 mesos i després s’ha anomenat una persona que havia renunciat amb jo, dins la junta directiva.

-Se pot obligar algú a ser director d’un centre?

-Diferents càrrecs de la Conselleria, i en més d’una ocasió, han manifestat públicament i en seu parlamentària que els càrrecs directius són voluntaris i que si algú no es trobava còmode que ho comuniqués i seria substituït. Al meu cas... han hagut de menester 5 mesos i han triat una persona que també havia manifestat per escrit la seva voluntat de deixar la gestió del centre. Jo trob que l’administració hauria de nomenar persones que manifestin la seva voluntat de gestionar el centre.

-Davant l’allau de dimissions, sembla que la Conselleria no ho té fàcil per a trobar directors de centres.

-La meva successora es va assabentar del nomenament per la publicació al BOIB, tot i que ella ja havia manifestat oficialment la seva negativa a continuar en tasques de la gestió del centre. Se va trobar indisposada i ara té una baixa signada per un metge. La direcció l’ha assumida provisionalment la secretaria del centre.

-La seva dimissió com a director d'un institut de Mallorca forma part d'una lluita col·lectiva dels professors de les illes a la qual s'hi han sumat alumnes, pares i una gran marea verda. El va sorprendre la resposta de la societat davant la vaga indefinida dels mestres a principi de curs?

-Tot això ha estat un moviment cívic meravellós per a reclamar una educació pública de qualitat i amb un objectiu: que el nostre alumnat tengui el millor rendiment possible, coma persones i acadèmicament. No sé si m’ha sorprès, he tengut activisme social abans i sé que costa molt mobilitzar la societat mallorquina. La feina que vàrem fer des de l’assemblea de docents juntament amb famílies va ser una feina meravellosa i amb un resultats espectaculars. Me va encantar una observació sobre la manifestació que destacava que eren 100.000 persones al carrer i ni un paper al terra. Això demostra que va ser una manifestació d’un civisme impressionant.

-Els vaguistes han hagut de pagar cara la seva lluita amb una reducció notable del seu salari i també amb les amenaces de la Conselleria d'incloure'ls a 'llistes negres'. Sent que el seu trasllat forma part del compliment d'aquestes amenaces?

-Xerr per jo. En absolut em penedeixo de cap de les decisions que he pres durant aquest temps. Han suposat un desgast professional i personal molt important per jo però crec que he fet allò que sa meva consciència me deia que havia de fer. No he tengut gens de por. Evidentment és una situació que no és agradable, que no desig a ningú però crec que un ha de defensar allò que creu. No sé si és el procediment habitual traslladar algú a mitjan curs, però ara estic ocupant la meva plaça, abans no podia ja que m’havia d’ocupar de la direcció d’un altre centre. Sí que reconec que em sent dolgut pel fet que se’m comuniqués el trasllat per fax, un divendres a les 14.30 sense possibilitat d’acomiadar-me ni dels meus alumnes ni dels meus companys. Això si que me fa mal, per una qüestió personal.

-Durant aquests mesos, s'ha arribat a acusar els professors d'utilitzar els menors i de de tenir-los com a "hostatges" en les negociacions amb la Conselleria?

-Aquestes acusacions les han fet una minoria i no mereixen ni el temps d’una resposta.

-Què fa falta per que se resolgui?

-Fa falta una voluntat, i valgui la redundància, de voler el que és millor per l’alumnat, més enllà de declaracions grandiloqüents i que queden molt bé de cara a la galeria. Per exemple, afirmar que qui qüestiona el TIL no vol que l’alumnat aprengui tres llengües, és un insult a la intel·ligència de les persones. Jo també tenc fills i voldria que en parlessin no només 3 sinó 33. Ara bé, per aprendre una llengua hi ha d’haver unes condicions i unes característiques i això manca i és el que la comunitat educativa està reivindicant. No es pot posar en funcionament perquè no es donen les condicions. A moltíssims de centres s’estaven aplicant seccions europees i s’estaven fent assignatures en anglès a un alumnat que sí que en podia treure un profit d’això. Això demostra que no és que no vulguem que l’alumnat aprengui una llengua estrangera, però que es faci bé.

ESTAT CATALÀ DAVANT LES ELECCIONS EUROPEES.

                                          Foto: Nuria Trullà Macià.

Estat Català davant les eleccions al Parlament europeu.

El Consell polític d’Estat Català es va reunir ahir per tal de valorar les properes eleccions al Parlament europeu del proper mes de maig i valorar les diferents opcions possibles.
Estat Català en els darrers 15 anys, davant les eleccions europees, ha pres diferents opcions segons cada conjuntura política. L’any 1999 Estat Català va participar activament en la campanya de suport a Euskal Herritarrok a nivell de Països Catalans, en la qual va ser escollit l’eurodiputat Koldo Gorostiaga. L’any 2004 es va presentar de forma simbòlica amb les pròpies sigles d’Estat Català. L’any 2009 vam donar suport, amb una important participació, a Iniciativa Internacionalista, llista encapçalada per Alfonso Sastre, que aplegava diferents partits independentistes i d’esquerres de tot l’estat.
Aquestes properes eleccions del 15 de maig són d’especial importància per a Catalunya. Aquest any, en què està convocada la consulta sobre la independència el proper 9 de novembre, per nosaltres l’ideal hagués estat una llista unitària i única de tots els partits independentistes i sobiranistes favorables a la celebració del referèndum.
Estat Català es planteja tres opcions possibles davant aquestes properes eleccions al parlament europeu del 15 de maig:
A. Presentar llista pròpia com Estat Català amb la proposta de Declaració Unilateral de Independència (DUI) com a bandera de l’independentisme radical i sense cap tipus de renúncies.
B. Anar en coalició amb forces sobiranistes, independentistes i d’esquerres de tot l’estat, proposta impulsada per Bildu EuskalHerria (Sortu, Aralar, Eusko Alkartasuna i Alternativa), que està negociant la incorporació del BNG i NOS a Galícia i que aquí a Catalunya està mantenint contactes amb Solidaritat Catalana per la Independència i la CUP.
C. Donar suport a la llista europea estrictament catalana que proposa l’independentisme majoritari, llista que aplegaria forces d’arreu dels Països Catalans,amb candidats independents i un programa independentista i d’esquerres.
Estat Català valorarà les diferents possibilitats durant les properes setmanes i properament farà una assemblea nacional perquè els militants puguin prendre la decisió que sigui millor per a Catalunya.

PROU PLANS DE TRANSVASSAMENTS A L' EBRE.

Aquests dies els espanyols no s´estan de res: aplicació el curs vinent de les seves normatives sobre el castellà  a les escoles, allargament de vida "útil" de les centrals nuclears, nou atac contra les comarques d el' Ebre i els transvassaments, desenpolsinar vells ultres espanyolistes i tornar-los a posar davant dels micròfons, votacions clares contra un referèndum a Catalunya, atacs contra els símbols catalans, declaracions caciquils dels seus dirigents ...
El que continuem sense entendre és perquè molta part de la població catalana ha trigat tant en adonar-se que no hi feiem res a Espanya.
I quan et penses que els fronts oberts estan estabilitzats, en reobren un de nou (o que ja estava congelat) com el del transvassament de l' Ebre.
No tenen cap criteri per a obrir una altra vegada aquest front, només actuar contra Catalunya.
Els espanyolistes diran que som "victimistes", però és tan evident que intentar posar en marxa un Pla de conca sense pressupostos i prometre regadius sense saber com es farà la infraestructura no té cap més sentit que actuar contra Catalunya. Actuar sense tenir en compte els recursos posats en contra, ni la opinió de la població de la zona no és més que actuar de manera prepotent, com ens tenen acostumats. I no volem parlar ni de la salinització del delta, ni dels cabals perquè creiem que és prou evident.
Com passa en el corredor mediterrani, en la immersió lingüística, en el referèndum i en moltes altres coses, els criteris espanyolistes només són afeblir Catalunya.

Ni un pas enrera, suport a la Plataforma en Defensa de l' Ebre.