ELS ENSENYANTS DE LES ILLES, UN EXEMPLE PER A TOTS.

Pere Morell: «Que em presentin un alumne que no sap parlar castellà»

Aina Morales | Actualitzat el 07/03/2014 a les 23:59h

 (de Nació Digital).

Pere Morell va dimitir com a director davant la imposició d'un sistema educatiu que considera inviable. Foto: Aina Morales

Després de 6 mesos de conflicte a les aules, 3 setmanes de vaga de professors, 100.000 persones a la manifestació en contra de la imposició del trilingüisme als centres per part del Govern de les Illes Balears i de més de 250 dimissions de càrrecs directius, l'executiu del PP manté l'ordre d'aplicar el decret de trilingüisme (TIL), tot i que la comunitat educativa manté que és inviable.

Pere Morell va ser el primer director d'institut en presentar la dimissió arran de la imposició del TIL a les escoles balears, que obliga la impartició de determinades assignatures en anglès, restant hores lectives al català. Fa pocs dies, la Conselleria l'ha traslladat de centre i a l'institut que dirigia ara ocupa el càrrec una de les seves companyes, a qui es pretén obligar a exercir la direcció tot i que ha expressat formalment que no ho vol fer. La cita amb Nació Digital és a un bar i fora d'horari laboral. Morell diu que no se sent ni vigilat ni coaccionat, però que vol “complir escrupolosament” amb les seves funcions, com ha fet sempre.

-Durant tots aquests anys, es deu haver trobat amb decisions polítiques que topen amb la seva idea de gestió i de configuració del sistema educatiu. Per què ara la seva dimissió?

-Jo sempre he procurat que la meva gestió professional quedés al marge de les meves idees polítiques o del meu activisme social. Ara bé, nosaltres vàrem presentar la renúncia [tot l’equip directiu] perquè es va posar en marxa aquest projecte de trilingüisme amb unes condicions determinades. El nostre centre va fer un esforç molt important per adaptar-nos a la normativa que en aquell moment estava en vigor. Això va suposar un procés negociador important amb cessions per part de tothom però finalment, la comunitat educativa de l’IES Berenguer d’Anoia va arribar a una acord. Llavors jo vaig dir que si la Conselleria no el considerava vàlid, la meva manera de fer palès el meu desacord era presentar la renúncia. I així ho vaig fer.

-No era factible al seu centre, doncs, aplicar el TIL així com pretenia el Govern?

-No. Jo vaig deixar de ser director al febrer i fins aleshores, la Conselleria no havia contestat a una bateria de preguntes concretes, didàctiques i de caire pedagògic que s’havien plantejat per escrit. Eren dubtes sobre l’aplicació del TIL que afecten al dia a dia a una classe. Qüestions com per exemple, si un alumne que no té competències en anglès pot fer l’examen en una altra llengua, o si la llengua vehicular de la classe ha de ser la llengua anglesa o pot ser qualsevol de les llengües oficials.

-Si el Govern no ha resolt aquests dubtes, com s’aplica el decret del trilingüisme?

-Com se fa? Com se pot. Ha de quedar clara la voluntat dels professionals que hi fan feina perquè l'alumnat aprengui el més possible i per això han intentat fer un esforç d’imaginació, de veure com ho podem fer perquè l’alumnat vagi aprenent el que ha d’aprendre i alhora complir la normativa. Ha de quedar ben clar que al Berenguer d’Anoia, mentre he estat director, tot i que personalment hi estava en contra, s’ha complert escrupolosament.

-Què suposa l'aplicació del decret de trilingüisme al dia a dia d'un centre, per a mestres i també per als alumnes?

-Suposa que una matèria de primer d’ESO s’imparteixi en anglès. Això, a unes aules amb un alt percentatge d'alumnat amb necessitats educatives i diferents ritmes d’aprenentatge. Un alumnat que no està preparat per entendre un professorat que parli en llengua anglesa. I, d’altra banda, amb un professorat que parla anglès molt correctament però això no vol dir que siguin competents per a ensenyar una matèria en anglès. Evidentment això vol dir que s’han hagut de rebaixar els continguts que s’han donat i que a més a més s’hagi de fer una espècie de suport de les explicacions utilitzant el català perquè si no...l’alumnat no s’entera. I la part de castellà també s’està complint.

-Aquesta obligació d’impartir assignatures en anglès, ha afectat al fracàs escolar?

-Sí. A l’institut que jo dirigia a Inca vàrem fer un estudi, com a la immensa majoria dels instituts de Mallorca, i s’ha constatat que les notes dels alumnes són més baixes. Fent comparatives de sèries històriques.

-Corr perill l'ensenyament en català a les escoles de les illes?

-Jo he estat molts d’anys fent feina a la part forana de Mallorca i el català ha estat un vehicle de cohesió social important. Nosaltres teníem alumnat que ve de molts de països i per a alguns d’ells, l’únic lloc on tenen oportunitat d’aprendre català és a l’escola. Després, seran lliures d’utilitzar la que considerin oportuna, de les oficials que hi ha, però si no en coneixen una d’elles, no podran triar. Al centre on he estat jo el català era una llengua vehicular d’us quotidià i a més sense cap tipus de problema de convivència amb altres.

-Hi ha hagut històricament conflicte lingüístic a les aules de les illes?

- Els anys que he estat a Inca hem tengut entre 20 i 25 nacionalitats diferents i mai hem tengut cap conflicte lingüístic. I a mi m’agradaria que me presentessin aquell alumne que diuen que no sap xerrar en castellà, perquè jo mai n’he trobat cap... i a l’inrevés, sí.

-El fet és que, en poc més de mig any, devers 250 caps de departament han dimitit a causa del conflicte en l'ensenyament...com queda la situació d'un centre educatiu després de les renúncies?

-Si l’equip renuncia poden passar dues coses: una és que l’administració no contesti, amb la qual cosa quedes a l’espera de la resposta, i l’altra, que és el nostre cas, que es comuniqui que s’accepta la renúncia. Al nostre cas, va sortir publicada al BOIB. Així, tu quedes en funcions fins que se nomena un nou director. Al meu cas en concret, aquestes funcions han estat 5 mesos i després s’ha anomenat una persona que havia renunciat amb jo, dins la junta directiva.

-Se pot obligar algú a ser director d’un centre?

-Diferents càrrecs de la Conselleria, i en més d’una ocasió, han manifestat públicament i en seu parlamentària que els càrrecs directius són voluntaris i que si algú no es trobava còmode que ho comuniqués i seria substituït. Al meu cas... han hagut de menester 5 mesos i han triat una persona que també havia manifestat per escrit la seva voluntat de deixar la gestió del centre. Jo trob que l’administració hauria de nomenar persones que manifestin la seva voluntat de gestionar el centre.

-Davant l’allau de dimissions, sembla que la Conselleria no ho té fàcil per a trobar directors de centres.

-La meva successora es va assabentar del nomenament per la publicació al BOIB, tot i que ella ja havia manifestat oficialment la seva negativa a continuar en tasques de la gestió del centre. Se va trobar indisposada i ara té una baixa signada per un metge. La direcció l’ha assumida provisionalment la secretaria del centre.

-La seva dimissió com a director d'un institut de Mallorca forma part d'una lluita col·lectiva dels professors de les illes a la qual s'hi han sumat alumnes, pares i una gran marea verda. El va sorprendre la resposta de la societat davant la vaga indefinida dels mestres a principi de curs?

-Tot això ha estat un moviment cívic meravellós per a reclamar una educació pública de qualitat i amb un objectiu: que el nostre alumnat tengui el millor rendiment possible, coma persones i acadèmicament. No sé si m’ha sorprès, he tengut activisme social abans i sé que costa molt mobilitzar la societat mallorquina. La feina que vàrem fer des de l’assemblea de docents juntament amb famílies va ser una feina meravellosa i amb un resultats espectaculars. Me va encantar una observació sobre la manifestació que destacava que eren 100.000 persones al carrer i ni un paper al terra. Això demostra que va ser una manifestació d’un civisme impressionant.

-Els vaguistes han hagut de pagar cara la seva lluita amb una reducció notable del seu salari i també amb les amenaces de la Conselleria d'incloure'ls a 'llistes negres'. Sent que el seu trasllat forma part del compliment d'aquestes amenaces?

-Xerr per jo. En absolut em penedeixo de cap de les decisions que he pres durant aquest temps. Han suposat un desgast professional i personal molt important per jo però crec que he fet allò que sa meva consciència me deia que havia de fer. No he tengut gens de por. Evidentment és una situació que no és agradable, que no desig a ningú però crec que un ha de defensar allò que creu. No sé si és el procediment habitual traslladar algú a mitjan curs, però ara estic ocupant la meva plaça, abans no podia ja que m’havia d’ocupar de la direcció d’un altre centre. Sí que reconec que em sent dolgut pel fet que se’m comuniqués el trasllat per fax, un divendres a les 14.30 sense possibilitat d’acomiadar-me ni dels meus alumnes ni dels meus companys. Això si que me fa mal, per una qüestió personal.

-Durant aquests mesos, s'ha arribat a acusar els professors d'utilitzar els menors i de de tenir-los com a "hostatges" en les negociacions amb la Conselleria?

-Aquestes acusacions les han fet una minoria i no mereixen ni el temps d’una resposta.

-Què fa falta per que se resolgui?

-Fa falta una voluntat, i valgui la redundància, de voler el que és millor per l’alumnat, més enllà de declaracions grandiloqüents i que queden molt bé de cara a la galeria. Per exemple, afirmar que qui qüestiona el TIL no vol que l’alumnat aprengui tres llengües, és un insult a la intel·ligència de les persones. Jo també tenc fills i voldria que en parlessin no només 3 sinó 33. Ara bé, per aprendre una llengua hi ha d’haver unes condicions i unes característiques i això manca i és el que la comunitat educativa està reivindicant. No es pot posar en funcionament perquè no es donen les condicions. A moltíssims de centres s’estaven aplicant seccions europees i s’estaven fent assignatures en anglès a un alumnat que sí que en podia treure un profit d’això. Això demostra que no és que no vulguem que l’alumnat aprengui una llengua estrangera, però que es faci bé.