diumenge, 6 de setembre de 2015

GONZALEZ, MATRIX i ELS MITJANS ESPANYOLS.

No, sr. Gonzalez, no l' hem malinterpretat. L' hem entés perfectament.
No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d' esquerres diu una dita de carrer,
 l'únic dubte nostre és si vostè és de dretes o d' esquerres, les altres afirmacions seves coincideixen amb la dita. Li voliem respondre, però ja li han respost els candidats de Junts pel Sí.
No cal dir res més. Vostè ja no enganyarà més als catalans i catalanes.
Una altra cosa són els Ciudadanos, les seves mentides i alguns mitjans de comunicació espanyols. Compte amb els Matrixs !!!.
Potser per això us reproduïm l' article d' en David Bassa:


 El moment clau de Màtrix és quan Morfeu li ofereix a Neo que triï: o la pastilla vermella per despertar-se i veure la realitat, o la pastilla blava per seguir vivint a Màtrix, somiant una realitat construïda. Aquella escena creada pels germans Wachowski és una molt bona metàfora del que Neil Postman o Marshall McLuhan han teoritzat acadèmicament: la creació mediàtica de realitats paral·leles.

Catalunya, ara mateix, és un camp de proves pels creadors de realitats paral·leles. I d’exemples en tenim a cabassos. Anem als darrers: la piulada de la ciutadana Carina Mejías, del 23 d’agost, qüestionant la pluralitat informativa d’El matí de Catalunya Ràdio, assegurant que des del 4 d’agost el programa havia entrevistat 9 representants de Junts pel Sí, 3 de la CUP i cap de tota la resta de partits.

La piulada de Carina Mejías era mentida. Una mentida malintencionada. Les dades reals són que El matí de Catalunya Ràdio, a l’estiu, havia entrevistat 5 representants del govern, 5 de Junts pel Sí, 3 de la CUP, 3 de Catalunya Sí que es Pot, 2 d’Unió, 2 del PP, 1 del PSC i 1 de C’s. Però la piulada de Mejías ja havia fet estralls. I no només això, sinó que dos dies després El Mundo –el diari que ha “construït” Ciutadans- agafava els números de Mejías i en feia tema d’obertura a Catalunya: “L’independentisme omple la graella de Catalunya Ràdio”. Pam!

Goebels deia que “una mentida repetida mil cops s’acaba convertint en veritat”. I així, a través de piulades falses i titulars mentiders es va construint una realitat. Cap mitjà estatal ho qüestiona. Ningú explica, per exemple, les dades publicades per l’observatori27s.cat, que confirmen que en els últims tres mesos a La Sexta han entrevistat 14 unionistes, 4 tercerviïstes i cap independentista. Tampoc ningú explica les xifres fetes públiques per l’últim anuari Mèdia.cat, on queda clar que mentre que a les tertúlies de TV3 i Catalunya Ràdio hi ha entre un 31% i un 46% d’unionistes, a TVE i RNE hi ha un 0% d’independentistes. El màxim d’independentistes apareguts als mitjans estatals és el 9% de tertulians convidats a Telecinco. 9% contra 91%. Aquest és el màxim!

Els mitjans espanyols esbiaixen conscientment la realitat, però per a Ciutadans, el PP i el PSOE, són els mitjans catalans els qui no s’ajusten a la veritat. L’estratègia és evident: estan construint una realitat paral·lela amb l’objectiu que pugui arribar a ofegar la veritat. I aquesta estratègia té moments apoteòsics com l’últim escorcoll policial a CDC. Un escorcoll que vam conèixer a través d’El Mundo, el gran diari “constructor”. Va ser a través del seu web que totes les redaccions es van posar en alerta i van enviar càmeres, fotògrafs i periodistes a la fundació de CDC. I, oh sorpresa, les càmeres arribaven al mateix temps que la Guàrdia Civil.

I encara més: El Mundo titulava que la Guàrdia Civil estava registrant els ajuntaments de Lloret, Figueres, Sant Cugat i Sant Celoni. Però hi vam trucar i no, ningú registrava res. Vam parlar amb el director d’El Mundo i la resposta va ser: “Potser no han arribat, però arribaran”. I sí, van acabar arribant, una mica més tard, quan ja hi eren totes les càmeres esperant el moment. Tot retransmès en directe, tot ben escenificat.

Més enllà dels motius judicials de l’operació, l’estratègia mediàtica és tan clara que tomba. L’objectiu és que hi hagi prou teca audiovisual per poder inflar la informació tant com calgui. Aquesta és la carnassa damunt la qual s’hi pot fer tota la literatura que es vulgui: “Vuit hores de registre policial”, quan van ser set hores d’espera –sempre davant de les càmeres- fins que arribés el secretari judicial. Hi insisteixo: més enllà de la realitat judicial, tot ha de semblar més gros i aparatós, més llarg, més impactant.

Estem en plena fase de construcció mediàtica d’un Màtrix contra el procés. Un Màtrix on els mitjans catalans esbiaixen i adoctrinen mentre els espanyols alliberen i informen amb rigor. Un Màtrix on els polítics catalans són encara més corruptes que els espanyols. Un Màtrix on ha de ser la Guàrdia Civil la que actuï perquè els Mossos també són còmplices d’aquesta gran conspiració catalana.Màtrix amunt, Màtrix avall, d’aquí al 27-S, aquest Màtrix no pararà de créixer. L’statu quo, malgrat negar-ho a tort i a dret, sembla que comença a tenir molta por que el dia 27 quan Morfeu faci la pregunta, Neo acabi triant la pastilla vermella per despertar-se.