També ahir va haver-hi més talls de vies, com el de la Meridiana amb actuacions i correfocs inclosos,
avui dissabte convocatòria dels CDR per a bloquejar línies fèrries de Barcelona i altres llocs. Si algú pensava que l'independentisme estava enfonsat es va equivocar, Sanchez (el policia bo) té molts problemes i els tindrà qualsevol govern ni que sigui un policia dolent.
Avui també ha estat bé, l' article de Vilaweb sobre el Tsunami (aquesta resposta que porta tants mal de caps als que coordinen les ordres a Espanya):
La ubiqüitat del Tsunami Democràtic fa
anar de corcoll la policia
La capacitat de convocatòria multitudinària i
instantània del moviment sobrepassa els cossos policíacs, resignats a esperar
durant hores abans de desallotjar els manifestants
Aquesta setmana, el Tsunami
Democràtic ha demostrat una gran capacitat d’ubiqüitat que
ha fet anar de corcoll la policia. Ni els Mossos ni la policia
espanyola ni la Guàrdia Civil no tenen la capacitat d’aturar-ne les
convocatòries, arriben sempre tard i han d’assumir
hores de talls i desgast dels agents abans de desallotjar els
manifestants. Gran part de l’èxit de les accions és gràcies a l’aplicació, que
s’ha provat per primera vegada a gran escala i que ha superat els atacs de
l’estat espanyol i els entrebancs judicials per a funcionar a ple rendiment.
Amb els missatges de coordinació de
l’aplicació, el canal de Telegram –que supera els 407.000 subscriptors– i el
compte de Twitter, el Tsunami Democràtic ha demostrat que té una capacitat
de convocatòria multitudinària i instantània. La gent, que fa palesa una
gran disciplina, respon a les consignes que arriben. ‘Potser sí que són tan
xaiets com diuen’, comentava un manifestant irònicament a la Jonquera.
La primera acció convocada era el tall
de la A-9 al Pertús. Hi havia alguna sospita, però l’impacte d’una
organització que va funcionar com un engranatge perfecte va
sorprendre tothom. Això va obligar a actuar el govern francès, que hi va enviar
la Gendarmeria a expulsar els manifestants cap al sud, on ja esperaven els
Mossos. Tanmateix, la gentada, els vehicles i les barricades dificultaven
l’actuació de la policia francesa, que es va veure obligada a fer
guàrdia tot el vespre i tota la matinada fins que arribessin els
reforços i sortís el sol. Durant aquelles hores, en què molts es van
fotografiar amb els agents i els van oferir menjar, la Gendarmeria va
mostrar-se comprensiva amb la protesta i sorpresa amb l’actitud pacífica de la
gent.
Un comandament de la Brimo rep o
transmet informació al Pertús.
Arran de la dissolució de dimarts al
matí, el Tsunami Democràtic va respondre ràpidament convocant a tallar la N-II
a la Jonquera. Molta gent ja se n’havia anat cap al Pertús o en direcció
sud i va redirigir-se al poliesportiu de la Jonquera. Molts manifestants hi van
anar caminant, uns cinc quilòmetres en baixada que es podien recórrer en poc
menys d’una hora. Novament, la convocatòria va ser reeixida i, mentre no es
reobria la AP-7 perquè els serveis de neteja havien de tornar a habilitar la
via, es va blocar amb èxit la N-II. D’aquesta manera, les dues vies principals
que uneixen l’estat espanyol amb la resta d’Europa per Catalunya van quedar
inutilitzades durant hores.
Del ‘passi-ho bé’ a la Jonquera a tallar la AP-7 a
Salt
A primera hora de la tarda de dimarts,
els manifestants que tallaven la N-II esperaven la següent indicació del
Tsunami. Tan bon punt van rebre l’avís de concentració al Parc Central
de Girona –que va resultar que era un esquer
per a la policia–, la mobilització es va dissoldre com un terròs
de sucre i tothom va anar a cercar els seus cotxes, acomiadant-se irònicament
dels agents que mantenien el cordó policíac amb crits de ‘passi-ho bé’. Ni els
Mossos ni la Guàrdia Civil no entenien què passava.
De
cop i volta, la AP-7 va omplir-se de cotxes baixant en sentit sud cap a Girona.
Els Mossos van traslladar-se ràpidament
a l’estació del TGV, al costat del Parc Central, per evitar l’ocupació
de les vies i la interrupció del trànsit ferroviari. Tanmateix, a les sis de la
tarda, el Tsunami Democràtic donava el cop de gràcia convocant
el tall a la AP-7 a Salt. Els Mossos van blocar ràpidament els
accessos a l’autopista, però el tall ja era efectiu i estava consolidat, amb un
nou escenari muntat del no res.
La Guàrdia Civil va haver de retirar-se
de la AP-7 dimarts al vespre.
Una desena de guàrdies civils van
arribar a uns cent metres del nou escenari, que consistia en un parell
d’altaveus i un micròfon. Per megafonia, van advertir la gent que abandonés el
tall, però ningú no es va moure. Novament, un avís de càrrega amb les escopetes
de bales de goma que s’enfilaven per sobre dels cascs. Però no hi havia
por entre els manifestants, i la Guàrdia Civil va
haver de resignar-se i abandonar la posició al vespre.
Els antiavalots no actuen mai sense
saber del cert que aconseguiran el seu objectiu. Dimecres al matí, desenes d’agents
de la Brimo i de la policia espanyola arribaven a la zona de la mobilització i
començaven a avançar línies davant el mig miler de manifestants que hi
romanien, que havien acordat en assemblea no oposar cap resistència
a la dissolució. Mentre la gent abandonava la zona, se sentien trets,
probablement de foam i dissuasius. Els agents van seguir un grup de
manifestants pels carrers de Salt, fins que van acabar-se disgregant, fent cas
omís d’un petit grup que volia plantar cara a la policia i que va bastir en
pocs minuts un parell de barricades. Exasperats per la falta de seguiment, van
acabar claudicant.
El Tsunami havia desconvocat l’acció al matí, i donava
per acabats els tres dies de mobilitzacions al nord del país. Ara, tots els
ulls miren al partit entre el Barça i el Madrid del 18 de
desembre al Camp Nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada