26 DE GENER DE 1941 (LA BATALLA DE MONTJUÏC): CAL RECUPERAR LA NOSTRA HISTÒRIA.

El dia 26 de gener es una data important i desconeguda per a Catalunya. I va bé recordar-la perquè el desconeixement generalitzat entre la població catalana, en general, sobre la nostra pròpia història, fa que un petit recordatori vagi bé tenir-lo.
El 26 de gener de 1641 les tropes catalanes van fer recular i fugir les tropes espanyoles, a la Batalla de Montjuïc.
La batalla s´havia produït 7 mesos després de l´aicament popular conegut com "El Corpus de Sang" del 7 de juny de 1640.
Una batalla que té un carrer dedicat a Barcelona (al barri de Sants) i que gran part de la població desconeix el motiu.
Cal també recordar que un altre 26 de gener (aquesta vegada del 1939) les tropes feixistes del General Franco van entrar a Barcelona. L´elecció de la data no era casual, ells mateixos van dir a la premsa que l´exèrcit espanyol no oblidava.

Estat Català i la Declaració de Sobirania

Declaració de Sobirania

Estat Català vol manifestar el total suport a la Declaració de Sobirania aprovada avui pel Parlament de Catalunya, un pas històric  en la mesura que el Parlament es reconeix legitimat democràticament per aprovar una Declaració de Sobirania on assumeix que s'ha d'exercir el dret de decidir i que Catalunya és subjecte jurídic i polític.

Valorem molt positivament el gran pas endavant que han fet els autonomistes, independentistes/”gradualistes” i federalistes, quan encara no fa un any apostaven pel pacte fiscal amb Espanya. Després de la vergonyosa sentència del Tribunal constitucional del 2010 contra l’estatut d’autonomia de Catalunya  i davant la desafecció espanyola i la pressió desbordant del clam independentista de més d’un milió i mig de persones d’aquest darrer 11 de setembre, sembla que han optat definitivament per la independència.

L’objectiu pels propers mesos és que la Consulta per la independència de Catalunya tingui el suport majoritari del poble català. En cas que Espanya ens vulgui aturar amb la seva legalitat, esperem que el Parlament de Catalunya tingui la valentia i el coratge polític  per fer una declaració unilateral d’independència.

Estat Català, com ho ha fet sempre en els seus noranta anys d’història, estarà al costat del govern català amb la lluita per la independència de Catalunya.

Països Catalans, 23 de gener del 2013

CORRUPCIÓ I CATALANOFÒBIA.

Aquests dies la corrupció, que mai havia marxat de la informació diària, ha tornat amb força a les primeres planes de l´actualitat. Però els mitjans de comunicació espanyols fan un tractament una mica diferent del tema, segons de quin territori sigui la corrupció.
Coincidim en l´article publicat a N. Digital:
   
Corrupció i catalanofòbia

Hi ha un fet distintiu entre les diverses trames de corrupció de les que hem tingut coneixement aquests dies que és prou definitori de certes maneres de pensar a l'Estat espanyol.

Decididament, la corrupció s'estén per tots els partits, almenys per tots aquells que exerceixen autèntiques responsabilitats de poder -perquè està molt bé dir que tal partit no ha ficat mai les mans a la caixa però si no ha tingut mai la clau l'observació perd tot el seu valor-, i en això no hi ha gaires distincions entre el PP, el PSOE o CiU. Però n'hi ha una que de tant evident, és insultant. Un corrupte català és, a certs ulls, molt pitjor que un corrupte no català.

Només cal veure el tractament de diversos casos de corrupció i observar com en tots els afers que van esquitxar Francisco Camps, per posar un exemple, mai se'l va jutjar per la seva procedència geogràfica, ser valencià no era considerat ni atenuant ni agreujant del cas. Fixem-nos en Luis Bárcenas, que és andalús de Huelva, i aquest fet tampoc l'afecta.

I ara enfoquem el cas Pallerols, el cas Millet, el cas Mercuri o la trama de les ITV. Òbviament són casos de corrupció lamentables, però tenen aquest plus de ser catalans, i això els fa molt pitjors. Només cal seguir els mitjans de comunicació madrilenys per observar que no els tracten simplement com altres casos de corrupció, sinó com la patent demostració que Catalunya és un femer podrit per culpa d'un catalanisme transversal que realimenta tots els partits en una orgia de clientelismes, silencis, amenaces i terboleses de tota mena als quals només s'hi pot posar fi amb un concepte: Espanya. D'això jo en dic catalanofòbia.

ELS DEL PSC NO ES MOUEN PER NO FER ENFADAR ELS ESPANYOLS.

A aquestes alçades del procès, i tenint en compte que encara no sabem la convicció real dels que diuen que ens  governen (CiU-ERC), hi ha dos sectors que clarament volen posar pals a les rodes i caldria que s´adonessin que no estan fent cap bé a la majoria de catalans i catalanes.
No parlem del PP i Ciudadanos (aquests faran el possible per impedir directament qualsevol procès per la independència d´aquest país), parlem dels propers a Duran i Lleida (molts li diuen Duran i Espanya) i del PSC-PSOE.

Molt significatives les paraules del nou portaveu del PSC-PSOE (si continuen així val més que retallin i només posin PSOE), des del país veí els agraïran el gest. El que ens vé a dir és que no fem res perquè s´enfadaran els espanyols i podem rebre (la vella retòrica de sempre mentre continuem agenollats):

El PSC demana «no cabrejar» Espanya amb la sobirania catalana

El portaveu dels socialistes, Maurici Lucena, recorda que la "legalitat" és el que mana i mostra el seu suport a Duran i Lleida

Lucena, aquesta tarda als faristols del Parlament Foto: Núria Julià

"Convé no cabrejar amb l'altra persona amb la que has de seure a negociar". Amb aquesta expressió, el portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, ha recomanat aquesta tarda des dels faristols del Parlmanet, a CiU, ERC i ICV-EUiA no incloure el concepte “subjecte polític i jurídic de Catalunya” tal i com recullen les Declaracions de Sobirania registrades aquest dilluns al Parlament per aquestes formacions per encetar la negociació amb Espanya.

Lucena ha recordat que a Catalunya “com a qualsevol país civilitzat s'ha de respectar el marc legal vigent”, una condició que segons el dirigent socialista no compleix aquesta terminologia perquè el subjecte de sobirania s'escau a la constitució espanyola i crisparia els ànims de l'Estat espanyol. És en aquest sentit, que el portaveu del PSC a la cambra catalana ha defensat la proposta “legal, constitucional i federal” registrada per la seva formació per l'exercici del dret a decidir prèvia reforma constitucional.

De fet, Lucena ha mostrat el seu suport al líder d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, amb qui ha dit “compartir la seva idea assenyada respecte el text de la declaració” presentada per CiU i ERC."Jo vull votar No a la independència", ha sentenciat Lucena. (extret de Nació Digital).

 

Al mateix temps al fòrum del citat diari digitalm, ens recordàvem això que segueix i que va bé recordar, perquè a vegades la memòria "és fràgil":

  La pasada legislatura 25 diputats del Psc al Congrés què

-voten CONTRA la ratificació del Preàmbul del Estatut
-voten CONTRA la gestió dels aeroports, junt al PP
-voten CONTRA les seleccions nacionals
-voten CONTRA l'ús del català al Congrés
-voten CONTRA l'abolició de les curses de braus a Catalunya
-voten CONTRA la gestió catalana de l'aeroport del Prat
-voten SI la Loapa portuària: que els ports de Barcelona i Tarragona tornin a ser dirigits del tot des de Madrid furtant competències de la Generalitat
-voten CONTRA la dació en pagament junt el PP
-voten NO al Fons de competitivitat (1.450 milions) per Catalunya
-voten CONTRA la disposició adicional 3ª de l’Estatut (900 milions) amb Zapa i Monti de Presidents
-voten SI a la Reforma Constitucional junt amb PSOE i PP
-voten NO a l'Oficialitat del català a Europa
-voten CONTRA la protecció de les llengües minoritàries junt el PP al Parlament europeu

-voten NO al Congrés perque Catalunya no pugui gestionar el 0,7% del IRPF destinats a fins socials
-voten SI a FAVOR del Corredor Central considerant-lo prioritari en CONTRA del Corredor Mediterràni
-voten NO al Congrés i rebutjan derogar el Decret de Nova Planta de 1715 junt el PSOE i PP
-voten NO a transferir a la Generalitat la competència per convocar referèndums junt PP, PSOE, UPyD contra el dret de decidir dels catalans (tant per dir SI com NO)
-els Socialistes rebutjan al Parlament Europeu la proposta per reprovar les paraules d’Alex Vidal-Quadras

-voten NO al Parlament junt el PP contra el consens pel Pacte Fiscal (excepte Ernest Maragall)
-ABSTENCIÓ al Parlament a la Consulta d’Autodeterminació a la pròxima legislatura (excepte Maragall)

 

ESPANYA NO ÉS UN ESTAT VIABLE, CATALUNYA SÍ.

Ahir al programa "Singulars" del C-33 (un programa força interessant que recomanem des de fa temps) vam veure aquesta entrevista que us pengem, dintre la noticia apareguda avui a Nació Digital.
Potser no hi estariem d´acord amb tot (l´ascens d´un tecnòcrata a governar l´Estat espanyol, i altres punts de detall sobre rendibilitat i privatitzacions estratègiques), però és un bon anàlisi de la situació política-econòmica entre Catalunya i Espanya i també entre Catalunya i Europa.
Hi ha moltes xifres, detallades i molt comentades en diferents àmbits, però certes, i la visió des de fora (el Sr. Bordas treballa al Canadà) és important per delimitar això que en diuen els entesos "criteris democràtics" que alguns els tenes i altres no tant.

Bordas: «Espanya no és un estat viable, Catalunya sí»

El conseller principal del govern federal canadenc recorda que l'Estat espanyol té la imatge de "l'incest corporatiu, del nepotisme, del tràfic d'influències"

Poques vegades un alt funcionari d'un govern sentencia amb tanta claredat com ho va fer aquest dimecres Agustí Bordas, al programa Singulars.(CLIQUEU AQUÍ).  Aquest català amb passaport canadenc és llicenciat en Ciències Polítiques i conseller principal del govern federal del Canadà, i desenvolupa tota una explicació de les raons que té Catalunya per ser un estat propi.

De fet, al programa emès aquest dimecres, Bordas assegura que amb xifres a la mà i en el concurs internacional "és viable un futur estat català". En aquest sentit, l'alt funcionari albira que "una Catalunya sobirana està cridada a ser el primer territori europeu en potencial econòmic i estratègic".

Després de referenciar diversos factors com la manca d'inversions de l'Estat a Catalunya, les balances fiscals o el funcionament de l'Estat espanyol Bordas va recordar que "la imatge d'Espanya és la de l'incest corporatiu, del nepotisme, del tràfic d'influències" amb exemples concrets com el cas Urdangarin. Per reblar el clau va esperonar als ciutadans de Catalunya a emprendre el camí de l'estat propi afegint que Espanya "s'espavilaria" amb la independència de Catalunya.

LA CBS S´INTERESSA PER CATALUNYA I PEL BARÇA. .

 L´interès dels mitjans de  comunicació exteriors fa un temps que va en augment. 

Per una part, ens possibilita de continuar endavant i explicar que volem deixar d´escanyar-nos a nosaltres mateixos i per una altra  ens "obliga" a fer les coses bé per ser un referent de canvi de rumb de la Unió Europea: anar canviant el model dels Estats per una veritable Europa dels pobles.

El Barça, com calia, continua paral.lel a l´esdevenir d´aquest poble.

 

El reportatge de la CBS sobre el Barça, el fenomen Messi i la independència

El programa '60 minutes' dedica un ampli reportatge al club i entrevista diversos jugadors i el president

La cadena nord-americana CBS va estrenar en el cèlebre programa '60 minutes' el reportatge 'Lionel Messi i l'ascens del futbol del Barça', en què el periodista Bob Simon s'endinsa en el club, en la Masia, en el vestidor blau-grana i entrevista alguns dels jugadors, com Piqué, Cesc Fàbregas i Messi mateix. El reportatge parla de l'impacte del futbol del Barça, i també de la vinculació amb el catalanisme i la connexió entre el club i el clam independentista actual.

'Barcelona és la capital de Catalunya, que en el mapa és una província d'Espanya. Però molta gent es vol separar d'Espanya i tenir el seu propi estat', diu el reportatge. I afegeix: 'Els jugadors del Barça són els seus soldats'. Simon, entrevistant el president, Sandro Rosell, li demana pel valor representatiu que té el Barça per a molts catalans. I quan Rosell parla de Catalunya com a país, el periodista li fa aquesta observació: 'Però Catalunya és un país que no és a les Nacions Unides'. Rosell respon: 'No encara. Vés a saber'.
El programa ‘60 minutes’, amb una trajectòria de 44 temporades a la graella televisiva de la CBS, es fixa, en clau d’actualitat informativa, en l’èxit esportiu de l’equip de futbol, però també en el model formatiu que caracteritza el club des de fa anys. De fet, la cadena nord-americana destaca especialment que prop del 70% dels jugadors del primer equip del FC Barcelona s’han format en les seves categories inferiors.

LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, ANALITZADA AMB ULLS MENORQUINS.

 Aquesta setaman Vilaweb ens ofereix aquest article d´opinió de com es veu des de Menorca el procés obert a Catalunya- principat. Un punt més de reflexió global i d´estímul per continuar endavant.

Pau Obrador: 'La independència de Catalunya serà una oportunitat única per a Menorca'

La setmana passada Última Hora va publicar una enquesta segons la qual Menorca era l'illa on el dret de

decidir tenia més suport. Segons l'estudi de l’IBES, si es fes un referèndum, el 19% dels menorquins votaria a favor de la independència. Aquest resultat no és cap sorpresa. Menorca té les mateixes condicions objectives que Catalunya pel que fa al dèficit fiscal i la croada identitària de l'espanyolisme hi és especialment dura. Enfront d’una realitat tan crua, la independència és vista com una possibilitat a tenir en compte per part d’un sector creixent de la població. Açò es reflecteix ja en la vida política i social de l'illa. El menorquinisme polític, per mitjà del PSM, ha evolucionat de manera inequívoca cap a posicions clarament sobiranistes. Tanmateix, Menorca és la illa on l'independentisme clàssic té més poc arrelament. Rarament s’hi veuen estelades. A diferència de Mallorca i Eivissa, la presència d'ERC i més formacions de l'esquerra independentista sovint no arriba a esser ni a testimonial. Literalment, caben tots dins un taxi.

Tot i formar part d’una mateixa nació cultural, Menorca no s’integrarà en el nou estat, almanco en un primer moment. Això és així perquè avui no hi ha pas una majoria social favorable a obrir un procés sobiranista. Només un conseller menorquí –de tretze– dóna suport al dret d'autodeterminació del poble de Menorca. Quan la independència de Catalunya es faci efectiva, Menorca restarà per tant en una posició estranya. La ciutat de referència de Menorca, on la majoria de nosaltres hem anat a estudiar, passarà a formar part d’un estat nou. Això farà augmentar a les estatístiques oficials el nombre de turistes estrangers que ens visiten, però també la nostra incomunicació cultural i política. Hi haurà un fet insòlit a Europa: els territoris de parla catalana quedaran dividits en cinc estats diferents.

Hi ha pocs dubtes de la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent, i no diguem dels Països Catalans, sobretot si, com es preveu, no tenen ni exèrcit ni estructures d’estat, que Espanya sí que té. No és pas tan clara la viabilitat d'Espanya. Sense els impostos dels catalans, Espanya perdrà més d’un 20% de la recaptació impositiva actual i només un 16% de la població. És a dir, perdrà més ingressos que no despeses. La proclamació de l'estat català motivarà de segur un cataclisme sense precedents a Espanya, que pot tenir conseqüències molt negatives a Menorca. Espanya té una estructura econòmica poc productiva i unes institucions molt feixugues amb flaires imperials. En un primer moment, ens caurà a sobre una reforma de caire autoritari, que ja es pot ensumar. Tot fa pensar que se suprimirà l'estat de les autonomies i es prohibirà tot allò que soni a català. De fet, la contrareforma ja la tenim aquí. Per primera vegada el delegat del govern espanyol a Menorca és un militar en actiu que no parla català i que dedicà el seu primer discurs a defensar la unitat de la pàtria; la seva, és clar.

A mi no em fa gens de gràcia, de quedar-me en una Espanya empetitida, autàrquica i recentralitzada. Però tampoc no em fa gens de por. La independència de Catalunya serà una oportunitat única per a Menorca. Tindrem a quatre passes un estat sòlid, profundament democràtic i europeista, cridat a esser una mena d’Holanda del sud. Econòmicament, d’avantatges n’hi ha molts. Els països més competitius d’Europa són els que tenen una mida mitjana, com Finlàndia o Dinamarca. Disposar d’un estat propi també tindrà avantatges culturals. La nostra llengua –que possiblement nosaltres tindrem mig prohibida– disposarà per primera vegada d’unes estructures d'estat que la protegiran. I tots sabem que no hi ha llengua normal sense un estat al darrere. Però el fet més important és el precedent democràtic. A partir d’ara, sabrem què fer i com fer-ho –amb responsabilitat i sempre d’acord amb la legislació internacional. Sabrem que no tan solament ens podem plantar, sinó que també podem articular políticament un projecte nou amb il·lusió i esperança. Quedarà palès que el futur de Menorca depèn dels menorquins.

El viatge cap a Ítaca té una dificultat afegida a Menorca: les Illes Balears. El sistema autonòmic ens ha condemnat a formar part d'una comunitat en què poca gent creu, i més ara que tenim el rècord europeu de polítics corruptes. Els menorquins ens sentim menorquins no balears. Em costa de creure que ningú vulgui mai 'la independència de les Illes Balears', ni res que s’hi assembli. Catalunya ja ha deixat ben clar que ens respectarà, però que no ens espera ni ens estira. I si Mallorca decideix, que ningú no esperi una adhesió incondicional dels menorquins, que ho veuran com una continuació. Aquesta potser és l'illa més catalanista –és també la més militar– i mentrestant Menorca ha perdut empenta i alegria. La crisi l’ha colpejada molt fort.