dijous, 3 de gener del 2013

LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, ANALITZADA AMB ULLS MENORQUINS.

 Aquesta setaman Vilaweb ens ofereix aquest article d´opinió de com es veu des de Menorca el procés obert a Catalunya- principat. Un punt més de reflexió global i d´estímul per continuar endavant.

Pau Obrador: 'La independència de Catalunya serà una oportunitat única per a Menorca'

La setmana passada Última Hora va publicar una enquesta segons la qual Menorca era l'illa on el dret de

decidir tenia més suport. Segons l'estudi de l’IBES, si es fes un referèndum, el 19% dels menorquins votaria a favor de la independència. Aquest resultat no és cap sorpresa. Menorca té les mateixes condicions objectives que Catalunya pel que fa al dèficit fiscal i la croada identitària de l'espanyolisme hi és especialment dura. Enfront d’una realitat tan crua, la independència és vista com una possibilitat a tenir en compte per part d’un sector creixent de la població. Açò es reflecteix ja en la vida política i social de l'illa. El menorquinisme polític, per mitjà del PSM, ha evolucionat de manera inequívoca cap a posicions clarament sobiranistes. Tanmateix, Menorca és la illa on l'independentisme clàssic té més poc arrelament. Rarament s’hi veuen estelades. A diferència de Mallorca i Eivissa, la presència d'ERC i més formacions de l'esquerra independentista sovint no arriba a esser ni a testimonial. Literalment, caben tots dins un taxi.

Tot i formar part d’una mateixa nació cultural, Menorca no s’integrarà en el nou estat, almanco en un primer moment. Això és així perquè avui no hi ha pas una majoria social favorable a obrir un procés sobiranista. Només un conseller menorquí –de tretze– dóna suport al dret d'autodeterminació del poble de Menorca. Quan la independència de Catalunya es faci efectiva, Menorca restarà per tant en una posició estranya. La ciutat de referència de Menorca, on la majoria de nosaltres hem anat a estudiar, passarà a formar part d’un estat nou. Això farà augmentar a les estatístiques oficials el nombre de turistes estrangers que ens visiten, però també la nostra incomunicació cultural i política. Hi haurà un fet insòlit a Europa: els territoris de parla catalana quedaran dividits en cinc estats diferents.

Hi ha pocs dubtes de la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent, i no diguem dels Països Catalans, sobretot si, com es preveu, no tenen ni exèrcit ni estructures d’estat, que Espanya sí que té. No és pas tan clara la viabilitat d'Espanya. Sense els impostos dels catalans, Espanya perdrà més d’un 20% de la recaptació impositiva actual i només un 16% de la població. És a dir, perdrà més ingressos que no despeses. La proclamació de l'estat català motivarà de segur un cataclisme sense precedents a Espanya, que pot tenir conseqüències molt negatives a Menorca. Espanya té una estructura econòmica poc productiva i unes institucions molt feixugues amb flaires imperials. En un primer moment, ens caurà a sobre una reforma de caire autoritari, que ja es pot ensumar. Tot fa pensar que se suprimirà l'estat de les autonomies i es prohibirà tot allò que soni a català. De fet, la contrareforma ja la tenim aquí. Per primera vegada el delegat del govern espanyol a Menorca és un militar en actiu que no parla català i que dedicà el seu primer discurs a defensar la unitat de la pàtria; la seva, és clar.

A mi no em fa gens de gràcia, de quedar-me en una Espanya empetitida, autàrquica i recentralitzada. Però tampoc no em fa gens de por. La independència de Catalunya serà una oportunitat única per a Menorca. Tindrem a quatre passes un estat sòlid, profundament democràtic i europeista, cridat a esser una mena d’Holanda del sud. Econòmicament, d’avantatges n’hi ha molts. Els països més competitius d’Europa són els que tenen una mida mitjana, com Finlàndia o Dinamarca. Disposar d’un estat propi també tindrà avantatges culturals. La nostra llengua –que possiblement nosaltres tindrem mig prohibida– disposarà per primera vegada d’unes estructures d'estat que la protegiran. I tots sabem que no hi ha llengua normal sense un estat al darrere. Però el fet més important és el precedent democràtic. A partir d’ara, sabrem què fer i com fer-ho –amb responsabilitat i sempre d’acord amb la legislació internacional. Sabrem que no tan solament ens podem plantar, sinó que també podem articular políticament un projecte nou amb il·lusió i esperança. Quedarà palès que el futur de Menorca depèn dels menorquins.

El viatge cap a Ítaca té una dificultat afegida a Menorca: les Illes Balears. El sistema autonòmic ens ha condemnat a formar part d'una comunitat en què poca gent creu, i més ara que tenim el rècord europeu de polítics corruptes. Els menorquins ens sentim menorquins no balears. Em costa de creure que ningú vulgui mai 'la independència de les Illes Balears', ni res que s’hi assembli. Catalunya ja ha deixat ben clar que ens respectarà, però que no ens espera ni ens estira. I si Mallorca decideix, que ningú no esperi una adhesió incondicional dels menorquins, que ho veuran com una continuació. Aquesta potser és l'illa més catalanista –és també la més militar– i mentrestant Menorca ha perdut empenta i alegria. La crisi l’ha colpejada molt fort.