dimarts, 22 de gener de 2013

CORRUPCIÓ I CATALANOFÒBIA.

Aquests dies la corrupció, que mai havia marxat de la informació diària, ha tornat amb força a les primeres planes de l´actualitat. Però els mitjans de comunicació espanyols fan un tractament una mica diferent del tema, segons de quin territori sigui la corrupció.
Coincidim en l´article publicat a N. Digital:
   
Corrupció i catalanofòbia

Hi ha un fet distintiu entre les diverses trames de corrupció de les que hem tingut coneixement aquests dies que és prou definitori de certes maneres de pensar a l'Estat espanyol.
Decididament, la corrupció s'estén per tots els partits, almenys per tots aquells que exerceixen autèntiques responsabilitats de poder -perquè està molt bé dir que tal partit no ha ficat mai les mans a la caixa però si no ha tingut mai la clau l'observació perd tot el seu valor-, i en això no hi ha gaires distincions entre el PP, el PSOE o CiU. Però n'hi ha una que de tant evident, és insultant. Un corrupte català és, a certs ulls, molt pitjor que un corrupte no català.
Només cal veure el tractament de diversos casos de corrupció i observar com en tots els afers que van esquitxar Francisco Camps, per posar un exemple, mai se'l va jutjar per la seva procedència geogràfica, ser valencià no era considerat ni atenuant ni agreujant del cas. Fixem-nos en Luis Bárcenas, que és andalús de Huelva, i aquest fet tampoc l'afecta.
I ara enfoquem el cas Pallerols, el cas Millet, el cas Mercuri o la trama de les ITV. Òbviament són casos de corrupció lamentables, però tenen aquest plus de ser catalans, i això els fa molt pitjors. Només cal seguir els mitjans de comunicació madrilenys per observar que no els tracten simplement com altres casos de corrupció, sinó com la patent demostració que Catalunya és un femer podrit per culpa d'un catalanisme transversal que realimenta tots els partits en una orgia de clientelismes, silencis, amenaces i terboleses de tota mena als quals només s'hi pot posar fi amb un concepte: Espanya. D'això jo en dic catalanofòbia.