dimecres, 4 de desembre de 2013

CARTA OBERTA A LA SRA. ESPERANZA AGUIRRE I AL SR. CAÑAS.



Sra. Esperanza Aguirre, que diu que no els expliquem als nens/es catalans que milers de catalans van anar a rebre l' entrada de les tropes franquistes a Barcelona, només li diem que agafar un moment de la història sense contextualitzar és un intent de manipulació.
Cal recordar-li Sra. Aguirre que "els milers de catalans" (que tampoc n' eren tants, cal mirar bé la documentació) van sortir al carrer perquè els deien que s' havia acabat la guerra. Una guerra que van provocar els feixistes espanyols amb el cop d' estat, que va durar tres anys i que va provocar que milers de catalans (aquesta vegada sí que n' eren milers) havien de viure sota les alarmes i els bombardejos de l' aviació feixista italiana i baixant als refugis o al metro especialment durant el darrer any.
Cal recordar-li a la Sra. Aguirre que els feixistes van continuar els bombardejos sobre la població civil catalana fins el darrer dia de l' ocupació?
Cal recordar-li a la Sra. Aguirre que el darer mes de l' ocupació hi va haver bombardejos sobre 36 localitats catalanes?
Cal recordar-li a la Sra. Aguirre que la ciutat de Barcelona aquells dies va rebre 11 bombardejos dels avions feixistes espanyols i italians, potser també els hauriem d' explicar això als nens/es catalans/es, no creu?
Una ciutat que pateix tant, rep amb alegria una noticia d' acabament de la guerra.
A tot arreu (menys a Espanya) on acabada la guerra va començar la repressió: 702.000 refugiats van creuar la "frontera" de la Catalunya del Nord, van començar les detencions, empresonaments i afusellaments (el Camp de la Bota, el més conegut, però hi va haver altres camps de la Bota).
Potser caldrà recordar-li a la Sra. Aguirre que malgrat la situació, els catalans van acollir refugiats espanyols que fugien del feixisme: 339.000 de Castella-La Manxa i Extremadura, 153.000 d' Andalusia, 121.000 d' Astúries i Cantàbria, 50.000 d' Euskadi i 39.000 e l' Aragó. Empesos per aquest feixisme al qual el seu partit (el PP) no ha condemnat mai.
Potser aniria bé que si algún polític vol fer d' historiador es llegeixi algún llibre d' història, abans.    


Sobre els Ciudadanos i el Sr. Cañas, que sembla que es posen nerviosos. Deu ser perquè no han pogut convéncer als d' UDC i als del psc-PSOE que vagin amb ells a la concentració del dia de la "Constitución".
Ara es posen nerviosos i els diuen als del psc-PSOE que són uns "gallines". La resposta del psc (cada vegada més petits) és que en Cañas està una "mica descontrolat" (sort que només és una mica).

Però, que no es posin nerviosos els Ciudadanos, els catalans som una nació, malgrat que fa 300 anys gairebé vam deixar de ser-ho.
Per cert, Sr. Cañas, els catalans/es tenim unes 200 raons més que els Ciudadanos per estar emprenyats. Li recordem una mica de la nostra història que vostè desconeix (i aprofitem un correu rebut d' uns companys):
 
Heus aquí algunes de les disposicions dictades pel Borbó, després de l'ocupació de Barcelona l'11 de setembre de 1714
  • Abolició de les Corts de Catalunya.
  • Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
  • Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
  • Extinció de la Generalitat de Catalunya.
  • Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
  • Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
  • Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien mort a la lluita.
  • Establiment a Catalunya de l'encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
  • Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes espanyoles..
  • Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d'ensenyar retòrica i gramàtica.
  • Empresonament dels vint-i-cinc principals dirigents de la defensa de Barcelona, els quals foren engrillonats i tancats per a tota la vida a llunyans castells, com Valladolid, La CorunyaSant Sebatià, malgrat haver estat promès a l'acta de capitulació de Barcelona el respecte al vençut.
  • Imposició a Catalunya de la contribució del paper segellat.
  • Imposició, com a oficial, de la llengua castellana en lloc de la catalana.
  • Despatxar, sense cap excepció, tots els empleats de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
  • Prohibició als habitants de Barcelona d'anar pel carrer en grups de més de dos després del toc de retreta.
  • Creació de l'ominós "donativo" pel qual s'exigia als catalans un repartiment de més d'un milió de lliures catalanes.
  • A qui no volia pagar, li enviaven un escamot de soldats a casa seva amb l'ordre de mantenir-lo a la força, fins que hagués pagat l'impost.
  • Exili, per ordre del capità general, de molts canonges, religiosos, nobles, jutges, advocats, escrivans i individus d'altres estaments que es distingien per l'amor al país.
  • Ajusticiament a Barcelona el dia 27 de març de 1715 com a vulgars criminals, de l'il·lustre general català en Josep Moragas i els seus companys Francesc Solanic, Jaume Roca i Pau Macip, per haver defensat Barcelona.
  • Execució al garrot, el 5 d'abril de 1715, d'en Francesc Casllar i Tord, un dels més valents oficials del Regiment del Roser, que es va cobrir de glòria durant el setge.
  • Empresonament durant el febrer i l'abril de 1715, de 3.876 persones.. Moltes foren desterrades i les altres tancades a Montjuïc, Lleida, Tortosa i Tarragona.
  • Ajusticiament a la forca, a Girona, dels valents guerrillers catalans, Noi d'Avinyonet, Joan Oliver i Francesc Montfort.
  • Execució a Vic, de Bach de Roda. Els coronels Brichfens i Aniell pogueren escapar de la persecució dels soldats espanyols.
  • Modificació del règim municipal de Catalunya per a ficar-hi els corregidors, batlles i regidors de nomenament reial.
  • Ordre de que qui no fos català pogués ocupar càrrecs públics.
  • Ordre de que els regidors de la ciutat portessin banda i que les venerades gramalles dels nostres consellers fossin vestides pels porters de l'Ajuntament.
  • Supressió de la Junta de Sanitat de Barcelona.
  • Prohibició del Sometent a tota Catalunya.
  • Supressió dels càrrecs d'arxiver de la ciutat, mostassals, guaita de Montjuïc i cònsols de Barcelona a Nàpols, Sardenya i Palerm.
  • Prohibició de que els catalans poguessin tindre cap mena d'armes.
  • Recollida i destrucció dels "Anals de Catalunya", escrits per Feliu de la Penya, i de tots els escrits publicats durant la guerra
  • Enderrocament de tots els castells de Catalunya, la conservació dels quals no convenia a l'absolutisme reial. Són incalculables les joies arquitectòniques que van desaparèixer.
  • Abolició, el primer d'octubre de 1718, de tota la moneda catalana..
  • Supressió del Dret de Catalunya a encunyar la seva pròpia moneda, disposant-se que fos rebaixada a una tercera part del seu valor la moneda dita "ardits de Catalunya".
  • Prohibició de l'ús de l'espasa als catalans que tenien dret a portar-ne.
  • Ordre que cap català pogués tenir a casa seva més que un ganivet de llescar pa, i encara lligat la taula amb una cadena.
  • Ordre dictada pel propi Felip V que fos desguarnida la sala del Consell de Cent, de Barcelona.
  • Disposició manant que fossin trets del Palau de la Generalitat els quadres de Sant Jordi i els escuts de les creus i les barres catalanes. Al seu lloc s'hi posaren retrats de Felip V i escuts, torres, lleons i flors de lis.
  • Ordre disposant que cada dia a les dues de la tarda, per a recordar als barcelonins l'hora de llur rendició, la campana de la Catedral toqui "Oració del rei".
  • Ordre disposant que fos baixada del rellotge de la Seu de Barcelona i feta trossos la campana "Honorata" pel "delicte" d'haver tocat a sometent durant el setge.
  • Construcció d'un fort al carrer de Tallers i un altre a Santa Mònica.
  • Construcció de la Ciutadella de Barcelona. Per fes aquesta obra es van haver d'enderrocar més d'un miler d'edificis, sense cap compensació, i es va obligar els seus propietaris a fer l'enderroc i a portar les pedres a la Ciutadella que es començava a fer.
  • Obligació als barcelonins de treballar a la construcció de la Ciutadella.
  • Perquè es vegi de quina manera els pagaven, només direm que un carro estava obligat a fer deu viatges diaris, i si no els feia tots, perdia els 21 quartos que se li donaven de jornal.
  • Cremació per mà del botxí a la sala de Sant Jordi de la Generalitat, dels documents originals de gran nombre de títols i distincions que s'havien concedit a poblacions i particulars de Catalunya i a la seva Generalitat.
  • Violar més de cent mil dones


AVIAT FARÁ TRES-CENTS ANYS!!!!Seguim igual, però amb el cap molt alt perque ens tenen agafats de mans i peus.