dijous, 30 de gener del 2014

MOVIMENTS "TÀCTICS" A LA DRETA ESPANYOLA ?

Ahir alguns mitjans publicaven això:

La fundació FAES, vinculada al Partit Popular, ha publicat un argumentari contra la independència de Catalunya, amb el títol 'Vint preguntes amb resposta sobre la secessió de Catalunya' (pdf). En l'estudi s'afirma que el procés català és il·legal i inconstitucional, es nega que hi hagi motius històrics o greuges entre Espanya i Catalunya i s'alerta dels perills que tindria per a Catalunya una hipotètica independència, resumits en tres conceptes: 'Debilitat institucional, empobriment greu i aïllament internacional.'




Nosaltres no hem volgut entrar en el tema a fons, no ens interessa gaire el que digui la FAES, el PP ni l' Aznar. De fet sempre diuen el mateix, no han volgut entendre mai Catalunya, la seva manera de veure les coses no té res a veure amb nosaltres, l' "Imperio español" es va acabar després de la pau de Westfàlia (com a mínim) i la nostra distància amb ells cada vegada és més gran.
Nosaltres només posem el comentari perquè sorprèn (o potser no tant) que de cop i volta es formi un altre partit de l' extrema dreta espanyola, destitueixin al director del Mundo, dimiteixin els Mayor Oreja i Vidal-Quadras (dos vividors com n' hi ha pocs) i seràn "reubicats" i l' Aznar torni a la càrrega, al mateix temps que el Margallo treballa les ambaixades, el Wert la "cultura" (la cultura torera ens referim ) i envien al dinar de la Fonteta a la Esperanza Aguirre i la Llanos de Luna. 
Moltes casualitats en una setmana. Potser és l' hora de donar el gir a l' extrem de la dreta. Potser es comencen  a penedir de la foto que publiquem.  Ja ho veurem.     

dimecres, 29 de gener del 2014

EL FEIXISME PROTEGIT ?

Avui sortia una noticia als mitjans que ens ha sorprés ( la podeu llegir a continuació). Que es pretèn protegir el feixisme espanyolista a Catalunya?

Detenen sis antifeixistes per agressions relacionades amb el 12-O


Alguns agents dels Mossos d'Esquadra que participen en l'operatiu policial a Can Vies de Sants. Foto: Guillem Sánchez

(Nació Digital). Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dimarts de matinada sis persones com a presumptes autors de les agressions a un grup d'ultres el passat 12 d'Octubre, i aquest matí escorcollen el centre Can Vies del barri de Sants amb l'objectiu de trobar material i indicis relacionats amb els fets. L'operació policial, que continua oberta, està coordinada pel Jutjat d'Instrucció número 19 de Barcelona. Els fets es van produir al barri de Sants quan diverses persones van agredir violentament el grup d'ultres que havien assistit a un acte relacionat amb el dia de la Hispanitat a la muntanya de Montjuïc.

Segons els Mossos d'Esquadra, els detinguts tenen antecedents policials per delictes de lesions, danys, contra l'ordre públic, contra la salut pública o denúncies per portar armes prohibides.

La baralla es va produir a dos quarts de cinc de la tarda del passat 12 d'Octubre i va anar dirigit contra diverses persones estaven prenent unes consumicions en un bar. Segons fonts policials, els presumptes agressors van actuar amb la cara tapada i de forma organitzada, planificada, amb rapidesa i amb una alta dosis de violència i van utilitzar estris perillosos com pals, pedres, cadenats i armes blanques.

Com a conseqüència de l'agressió, quatre persones van resultar ferides i van necessitar atenció mèdica i es van registrar danys per valor de 1.300 euros. A més, els detinguts van sortir de forma organitzada de la casa ocupada Can Vies per tal de dur a terme l'atac, segons les investigacions policials. Un cop perpetrada l'agressió, diversos dels presumptes autors van retornar a Can Vies per tal de buscar refugi.
____________________________________________________
Tots sabem, TOTS, que la majoria d' agressions polítiques que hi ha hagut a Barcelona les han protagonitzat elements feixistes, si anem al País Valencià o a les Illes podem afirmar sense cap dubte que totes les agressions les han protagonitzat elements feixistes.  
Què es preten amb aquesta actuació? Al barri de Sants tothom sap que sense els antifeixistes, els elements feixistes (molts de fora del barri) s' haurien fet els amos cada 12 d' octubre i altres dates referents "de la unidad de España".
I al costat d' això una representant del PP (el nom de qual no en ens volem recordar) compara el referèndum amb "el terrorisme" i no passa res. La mateixa persona no compareix al Parlament català davant la Comissió d' Afers Institucionals (on estava citada) i es queda tan ampla. El mateix dia que l' alcalde de Badalona diu sentir-se trist per la mort d' en Blas Piñar.
A què juguem ?

No ens estranya que #camachodemanaperdó hagi estat trending topic:

#Camachodemanaperdó, Trending Topic
, Redacció | Actualitzat el 28/01/2014 a les 01:29h
La tendència de l'etiqueta.

#Camachodemanaperdó, l'etiqueta de Twitter ha estat tendència mundial aquest vespre. Un hastagh que ha servit per criticar a la xarxa la comparació que la cap de files del PPC, Alícia Sànchez-Camacho va fer entre el terrorisme que va patir Euskadi amb el procés català durant la inauguració de la convenció antisobiranista celebrada aquest cap de setmana a Barcelona.

diumenge, 26 de gener del 2014

BURGOS HOMENATJA AL GENERAL QUE VA OCUPAR BARCELONA.

Algunes ciutats espanyoles també fan els seus actes, homenatges, aniversaris, etc. Però cada vegada és més evident que celebren coses totalment oposades a nosaltres.
És evident que no tenim res contra la ciutat de Burgos ni els burgalesos, però constatem que estem homenatjant idees, maneres de veure les coses i d' entendre-les totalment diferents.
No és la primera vegada. Avui, Vilaweb comenta un altre dels "seus" actes i homenatges:


 

Burgos homenatja al general franquista que va ocupar Barcelona

La Fundació Yagüe farà un homenatge al general que dóna nom a l'entitat, Juan Yagüe, a Burgos els mesos d'abril i maig d'enguany, setanta-cinc anys després que el general de l'exèrcit franquista dirigís l'ocupació de Barcelona. La fundació, presidida per la filla del militar franquista María Eugenia, explica que s'ha posat en contacte amb tots els arxius històrics en els que hi ha documentació relacionada amb Yagüe perquè no vol deixar passar cap detall de la seva vida.

L'exposició tindrà documents sobre la trajectòria militar del general, material cartogràfic --plans i mapes relacionats amb les batalles que va dirigir durant la guerra civil--, unes tres-centes fotografies i objectes personals del franquista, com ara uniformes.
L'homenatge portarà el nom de 'Un home i el ressorgir de Burgos. Yagüe'. I no només ensabonarà la figura del general, sinó que vol ser un gresol de l'època durant la qual va estar al capdavant de la VI Regió Militar. La filla del franquista assegura que hi haurà les persones, institucions i col·lecius que van compartir aquells anys amb el general.


dimecres, 22 de gener del 2014

CATALUNYA RÀDIO JA NO ES POT ESCOLTAR AL PAÍS VALENCIÀ.

Les dificultats de rebre qualsevol informació en català al País Valencià han estat continuades (no sempre per "culpa" de la Generalaitat valenciana, també és veritat).
Però tampoc podem obviar la pressió en contra, exercida continuament, per sectors "anticatalanistes". La història és la que és i la realitat i l' actualitat també és la que és. Ara al País Valencià ja no hi ha canal "autonòmic" ni tampoc Catalunya Ràdio des d' ahir.
Dubtem molt que ningú pugui entendre (ni aquí ni a tota Europa) que hi hagi un territori on no pugui arribar el senyal del territori veí. Senzillament vergonyós.

   

Els últims minuts de Catalunya Ràdio al País Valencià


"Bona vesprada i última a tothom." Així va ser com el periodista Kilian Cebrià va començar l'últim programa de Catalunya Ràdio que es va poder escoltar al País Valencià després que el ministeri espanyol d'Indústria forcés Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a tancar les emissions. El Catalunya Vespre va donar veu a Joan Francesc Mira i Toni Gisbert, d'ACPV, així com al director de l'emissora, Fèlix Riera.

"Són les vuit. Si s'han complert les previsions, ja no se sent això que ara estem dient des de Catalunya Ràdio al País Valencià. Ho podem comprovar amb Toni Gispert, secretari general d'ACPV. Benvingut. En aquests moments ja no se sent Catalunya Ràdio al País Valencià?", preguntava Cebrià passats els senyals horaris de les vuit del vespre.

"Efectivament, ha deixat de sentir-se fa escassament uns segons. Des de l'any 1990 que funcionava Catalunya Ràdio sense cap problema al País Valencià, i ha deixat de sentir-se forçats Acció Cultural per la imposició del govern espanyol arran d'una denúncia del govern valencià", responia Gispert.

dissabte, 18 de gener del 2014

ESTAT CATALÀ, BALLESTER I EL PP.

Finalment, Vicenç Albert Ballester ja té una plaça a Barcelona, lloc on va néixer. La ciutat havia de fer justícia i concretar un lloc per a una decissió que ja havia pres durant la república.
Ha costat molt, no és estrany, alguns partits espanyolistes (unionistes) els fa por que hi hagi una plaça dedicada a una persona que va difondre la bandera estelada. Ballester va ser molt més que el creador i difussor de l' estelada, però els interessa reduïr la seva activitat a la bandera, per a argumentar contra ell.
Tampoc això ens estranya perquè ell no es va considerar mai espanyol i això encara fa nosa (encara que sigui un personatge històric) perquè ells són els "amos" i diuen què ens cal i què no ens cal.  

Patètica va ser la intervenció del PP, argumentant en contra de la plaça que l' estelada havia estat utilitzada per ESTAT CATALÀ.
És veritat que va ser utilitzada per Estat Català i això és història recent de Catalunya i Estat Català és un dels partits històrics d' aquest país.
A partit d' aquí, el que continua són les mentides i les mitges veritats habituals del PP: Estat Català va desfilar amb l´estelada pels carrers de Barcelona. I què? No desfilaven tots els partits i sindicats pels carrers per visualitzar la seva força davant la situació de guerra provocada pel feixisme espanyol? O és que algú té una opinió diferent encara a hores d' ara?
El PP (quanta hipocresia !!) diuen que Estat Català era "nazi". En cap document intern d´Estat Català o extern diu cap militant que és nazi ni feixista. La propaganda de "feixisme" per a Estat Català ha estat molt bona i molts se l' han cregut i tot.
Però, que ens presentin documentació del suposat "nazisme" d´Estat Català als anys trenta.
El que sí no podran negar MAI, és que ESTAT CATALÀ es va posicionar contra el feixisme i contra el cop d´estat des del mateix 18 de juliol de 1936. No podran negar MAI que van morir militants d´ESTAT CATALÀ defensant la república des dels primers dies del cop d´estat feixista. No podran negar MAI que ESTAT CATALÀ va tenir columnes compartides de voluntaris que lluitaven als fronts de guerra. No podran negar MAI que membres de la mateixa direcció del partit van anar a lluitar al front (no es van quedar a la reraguarda a "gestionar"). No podran negar MAI que ESTAT CATALÀ va patir persecució, exili, afusellaments, extermini, per part del feixisme vencedor.
Cal que recordem que militants d' ESTAT CATALÀ van ser fusellats una vegada acabada la guerra? Cal que recordem que molts militants d' ESTAT CATALÀ i membres de la seva direcció van passar pels camps d' Argelers, Bram o el Barcarès? Cal recordar que alguns militants d' ESTAT CATALÀ van morir a mans dels nazis als camps de concentració alemanys o en detencions a França?
Tot això es pot documentar perfectament, mentre el suposat "nazisme" que diu el PP, no es pot documentar i cal dir-ho clar.
Tot això ens ho podriem estalviar i obviar les mentides habituals del PP (i d' altres), però de tant en tant potser cal recordar aquelles parts de la història del nostre poble que ens han manipulat els de sempre. El més greu és que un partit amb fortes implicacions amb el feixisme en la seva fundació acusi altres de "nazis". I tot això per por a què en Ballester tingui una plaça a Barcelona (la seva ciutat) i capital de CATALUNYA.

Avui les noticies deien això (aquesta és de Nació Digital):

      

L'estelada ja és capital

El creador de la bandera ja té una plaça a Barcelona

Quan el consistori ho va aprovar, el PP s'hi va oposar barrejant l'estelada amb el nazisme i "actituds paramilitars"


Acte d'inauguració de la plaça Vicenç Albert Ballester, creador de l'estelada, a Barcelona. Foto: Quico Sallés/Nació Digital.

Acte emotiu aquest dissabte al matí en la dedicatòria d'una plaça al creador de l'estelada, Vicenç Albert Ballester, al centre de Barcelona, a la cruïlla entre el carrer Comerç i el passeig Lluís Companys. Una demanda viva des del 1985 i que ha servit per reivindicar la figura de la persona que va crear la "senyera de combat" per l'alliberament de Catalunya.

L'acte ha estat presidit pel primer tinent d'alcalde, Joaquim Forns, la regidora de CiU Mercè Homs, el regidor d'ERC, Jordi Portabella, així com personalitats com el director del Centre Cultural del Born, Quim Torra, el director de Comunicació del Govern Jordi Cuminal, o el director de Museu d'històrica de Catalunya, Agustí Alcoverro.

Amb aquest acte, la Comissió del Centenari de l'Estelada, nascuda el 2008, posa punt i final a la seva història, "conscients de la contribució feta a que la bandera de la llibertat sigui avui ja visible, massivament, arreu del país".

L'estelada i el nazisme

L'Ajuntament de Barcelona va prendre la decisió de dedicar una placeta a Vicenç Albert Ballester el juliol de l'any passat. Llavors, el PP va criticar durament la decisió per interpretar que l'estelada havia estat l'emblema d'Estat Català, una formació que va acusar de "nazi" i "amb actituds paramilitars".

Mostrant una sèrie de fotocòpies en què es veia una milícia de les Joventuts d'Estat Català de l'època de la República desfilant amb l'estelada, el PP va interpretar que l'estelada és un símbol nazi. Davant d'aquesta comparativa, la regidora convergent Mercè Homs, que havia presentat la proposta, va respondre, visiblement contrariada: "Els únics feixistes que han existit aquí van voler aniquilar el nostre país, van voler silenciar la nostra llengua i van voler fer desaparèixer els nostres símbols. I tothom sap qui són."

Homs, que va acusar el PP de "manipular la història", va recordar també que l'Ajuntament de Barcelona ja havia valorat d'incloure Ballester en el nomenclàtor de la ciutat l'any 1938, però que l'entrada de les tropes franquistes el 1939 ho va estroncar.

El PSC també va votar en contra de la moció, argumentant que el lloc escollit pel consistori no era l'adient, i reivindicant que Pasqual Maragall ja havia recuperat la proposta de la República, sense que el projecte mai no s'acabés de materialitzar.

dimecres, 15 de gener del 2014

INAUGURACIÓ A BARCELONA DE LA PLAÇA VICENÇ ALBERT BALLESTER.

Els companys de 100 anys d' estelada, ens envien una nota recordant que la Comissió que es va encarregar de fer que en Vicenç Albert Ballester tingui una plaça a la seva ciutat, Barcelona, ho va aconseguir (amb el suport de molts i moltes catalans /es) i la inauguració es farà aquest dissabte 18 de gener.
Us informem s' aquest acte, no hi falteu, amb estelades.
Calia el reconéixement a Vicenç Albert Ballester a la ciutat on va néixer. No ha estat fàcil, però calia fer-ho.


Benvolguts,
El proper dissabte 18 de gener l'Ajuntament de Barcelona amb el suport de la Comissió del Centenari de la Bandera Estelada faran l'acte oficial d'inauguració de la plaça Vicenç Albert Ballester a les 10h. a la confluència del carrer del Comerç amb el passeig de Lluís Companys, al barri de la Ribera, al districte de Ciutat Vella.
L'acte tindrà lloc en l'any del 75è aniversari de la mort d'aquest barceloní, creador de la bandera independentista del triangle i l'estel, coneguda popularment com l'Estelada i servirà de tancament del cicle que van iniciar el 1938 els amics de Ballester, i el 1985 els seus biògrafs, que acordaren amb l'ajuntament de la ciutat la designació d'un vial dedicat a l'editor catalanista.
La Comissió us hi convida especialment també perquè aquest acteserà el darrer que realitzarà en tant que entitat organitzadora dels actes del centenari de l'Estelada iniciats el 2008 i allargats fins avui, any en que es pot dir que s'haurà assolit una demanda històrica del catalanisme polític.
*Per tal de fer una previsió d'assistents us preguem que ens confirmeu breument la vostra assistència a l'acte.
Localització: Plaça situada entre els núm. 2-4-6 del carrer del Comerç, cantonada amb el passeig de Lluís Companys.
Barri de la Ribera, districte de Ciutat Vella – Barcelona
Dia: dissabte 18 de gener
Hora: 10:00h.
Desenvolupament de l'acte:
Descoberta de la placa dedicada a Vicenç Albert Ballester i parlaments a càrrec del Il.lm. Sr. Xavier Trias, alcalde de Barcelona i de l'Il.lma. Sra. Mercè Oms, regidora del districte de Ciutat Vella.
Durant la celebració, la coral "Poble que canta" interpretarà algunes cançons patriòtiques contemporànies de Vicenç Ballester i la cantautora Núria Inglès cantarà un tema amb lletra del propi homenatjat. 
Entre els assistents a la inauguració s'hi espera la presència de diferents personalitats públiques de la societat civil catalana.  

No hi falteu! Omplim la plaça d’estelades!

divendres, 10 de gener del 2014

COMUNICATS POLÍTICS A PART, A FORA TAMBÉ ENS RECONEIXEN L' ESFORÇ.


Comentaris polítics a part (políticament correctes) també cal recordar que hi ha moltes entitats internacionals reconegudes que ens reconeixen el què fem (adjuntem text tal com ens envien uns companys/es):




Que serveixi per publicitar-nos i reconèixer l' esforç fet per tothom.
Ara només ens falten els polítics que vulguin fer la DUI.
 
  
La Via Catalana és Official World Record

Està registrada com la 'Cadena humana més llarga organitzada dins un estat membre de la Unió Europea'

L'organització Official World Record (OWR) va anunciar, a finals d'agost que faria totes les gestions i controls pertinents perquè pogués ser inscrita i validada com a rècord mundial. Gairebé una setmana més tard, l'organització ha emès una nota de premsa en la qual certifica que la cadena humana és la més llarga i més nombrosa que s'ha fet mai a la Unió Europea.

Nota de premsa de OWR:
El passat 11 de setembre de 2013, més de 1.600.000 persones, van anar a una cadena humana organitzada per l'ANC (Assembla Nacional Catalana). El recorregut de la cadena tenia una distància de més de 400 km. 400 quilòmetres a Catalunya i també alguns quilòmetres a la Catalunya del Nord (França) i al País Valencià, dues regions on també es parla l'idioma català.
Aquesta cadena es va organitzar per exigir el dret a recuperar per als catalans un estat independent que tenien abans de la invasió espanyola del 1714. Tal va ser la quantitat de gent que va arribar de forma inesperada, que algunes seccions de la cadena es van diversificar en altres cadenes en els llocs més inesperats , entre els quals s'inclou el "Fossar de les Moreres", punt de referència de Barcelona , on els catalans van enterrar als defensors de la seva llibertat durant la invasió militar espanyola el 1714.
El ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz va xifrar la participació en 400.000 persones, el que és impossible, ja que seria únicament comptant una persona per metre durant tot el recorregut. Els voluntaris i empleats de la nostra organització per verificar el rècord, van comprovar com en la major part de la ruta, hi havia una cadena doble o triple, però a més hi havia diversos trams on hi havia un grup gran de persones, que va arribar a la seva màxima expressió a l’àrea metropolitana. Es van crear cadenes secundàries i manifestacions als carrers . Només a Barcelona , l'assistència es va xifrar en 500.000 persones segons la Guàrdia Urbana , i el conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, va dir que en tota la via hi havia 1,6 milions de persones . D'acord amb l'ANC aquest nombre podria ser fins i tot una mica més alt. Per part de la nostra organització, donem per bona la quantitat de 1.600.000 persones.
La cadena es va fer sense incidents durant tot el dia , i amb un to festiu per als participants, que reclamaven la independència de Catalunya.     NINGÚ VA DIR QUE VOLIA VOTAR, ES UN INVENT DELS POLÍTICS !!
Properament enviarem un comunicat als parlamentaris europeus i als membres del govern espanyol amb la certificació d’aquest rècord.

 
ES DIU QUE AMB UN PROGRAMA INFORMÀTIC S’HA FET RECOMPTE I S’HA SUPERAT ELS 2.100.000 PARTICIPANTS.



dimecres, 8 de gener del 2014

EUROPA? ni sí, ni no. Depèn de quin projecte d' Europa parlem.

Aquests dies hi ha molta polèmica sobre si una Catalunya independent restaria dins de la Unió Europea o si hauria de sortir de la UE. No cal dir que els unionistes i el Govern espanyol afirmen com una veritat absoluta que sortirem de la UE i allò serà el nostre final, els sectors independentistes posen deriosos dubtes de que hagim de sortir-ne. I per acabar-ho d' adobar hi ha unes opinions europees que diuen que Catalunya independenti i Espanya (sense Catalunya) no són cap d' elles l' estat que va entrar i potser haurien de sortir totes dues.
Bé, la polèmica està servida i durarà mesos i mesos. Però no ens podem quedar aturats aquí, hem de continuar la nostra via, tant si sortim de la UE com si no. La UE no és garantia de res ara mateix i ells haurien de ser els primers interessats en que no en surti cap memebre (igual que en qualsevol associació, coperativa, entitat, ec. etc.).
Passi el que passi, hem de mantenir la sang freda, veure com es va posicionant la UE i no deixar-nos caure en les mans de ningú. Pas ferm i sang freda.
Us afegim un article ddel DIARI DE BALEARS d' ahir que també ha penjat Vilaweb, coincidim amb ells en que "Europa: ni sí ni no. Depèn de quin projecte d' Europa parlem".    

jordigorrio | dimarts, 7 de gener de 2014 | 14:39h
En aquest article d'avui en el Diari de Balears, vénc a dir que no ens ha de paralitzar la por de sortir temporalment -ni definitivament- de la Unió Europea si aquesta és incapaç d'acollir la nostra Nació si democràticament es vol proclamar independent.

Us en recordau, quan n'Artur Mas va guanyar les darreres eleccions per majoria simple? La propaganda espanyola fa fer de tot i molt per donar a entendre que 'havia fracassat'. La veritat era que la minvada de vots que va patir no era perquè aquests vots haguessin anat a engreixar el nacionalisme espanyol, sinó perquè feren pujar l'independentisme. Bé, ara assistim a una nova maniobra de guerra de propaganda semblant: el President català ha fet una ofensiva internacional en què demana suport als dirigents europeus al referèndum democràtic sobre la restitució de l'Estat propi. La reacció europea general, per ara, no és de pegar bots i xecalines d'entusiasme per l'emergència del nou estat. Però tampoc és de suport incondicional a la tossuderia de l'estat espanyol, que vol impedir que la gent pugui votar lliurement, com podran fer a Escòcia. En general, els dirigents europeus se'n renten les mans i consideren que el plet nacional català és un 'assumpte intern' de l'estat espanyol.
Idò bé: la premsa espanyola s'ha pegat coces pel cul per fer via a pintar aquest panorama com una portada a la cara de n'Artur Mas. La nostra premsa podria fer 'igual però a l'enrevés'. Al meu parer, hem de conservar la sang freda amb això de la Unió Europea. Per començar, no està gaire reglamentat, per no dir gens, què passa quan una part d'un estat que en sigui membre es proclama independent.
En primer lloc, hem de considerar que la primera interessada que hi hagi un procés pactat i ordenat és la mateixa Unió Europea. Per què? Perquè si aquesta Unió d'estats no fa negociar a Espanya la independència de Catalunya i aquesta es constitueix en estat pel seu compte, unilateralment, tota sola, sense reconeixement espanyol ni europeu, el nou estat no voldrà saber res de la seva part proporcional de l'ara ja impagable deute espanyol. D'aquesta manera, aquest deute passaria a ser del 125% del PIB d'Espanya, una quantitat totalment inassumible per una Espanya sense Catalunya, segons afirma el prestigiós economista americà d'origen català de la Columbia University Xavier Sala i Martín.
En segon lloc, és mal de creure que a Espanya li interessi tenir un tap geogràfic, físic i infrastructural entre ella i la resta de la Unió. No perdem de vista que Espanya, pràcticament només es troba ben comunicada per terra pel passadís català de la Jonquera i pel passadís basc d'Irun.
En tercer lloc, podem estar segurs que als milers d'empreses franceses, alemanyes, italianes i angleses establertes en el Principat els interessarà que el nou estat reingressi de cop a la Unió Europea, si és que arriba a sortir-ne.
En quart lloc, ens hem de demanar una cosa: pot ser mai que a la Unió Europea li interessi que, en ple Mediterrani Occidental, pugui haver-hi un mercat de set milions d'habitants l'estat dels quals tengui les mans desfermades per donar entrada lliure a productes japonesos, xinesos, russos o americans i que, per afegitó, pugui imposar aranzels als productes europeus?
Però bé: posem que la mitificada Europa torni encarar l'esquena al Principat, com ja va fer el 1945. Què va passar aquell any? Idò que els republicans catalans, juntment amb els espanyols, feia un any que es dessagnaven per alliberar París del nazifeixisme. I es dessagnaven no ja al costat dels aliats, sinó davant ells, fent-los de carn de canó. Idò bé: en agraïment, com els va pagar Europa? Aturant l'alliberament d'Europa als Pirineus i deixant Catalunya i Espanya sota el dictador feixista Franco, imposat per en Hitler i enMussolini, un personatge que va entrar matant i que hi va morir, tant en temps de guerra i en temps de 'pau'. I no tan sols això, sinó que Europa va fer els ulls grossos a una autoanomenada 'transición' espanyola que va deixar autoamnistiar els criminals de guerra franquistes i que ni tan sols els va exigir un simple gest de demanar perdó a les seves víctimes, el mateix gest, per cert, que ara els seus hereus polítics del franquisme exigeixen als etarres. Això és la mitificada Europa: una unió d'estats que cadascun mira per ell i que permet que un soci seu, l'espanyol concretament, encara avui subvencioni una 'fundación' que no té altres feines més que bravejar aquell sinistre i sanguinari homòleg espanyol d'en Hitler i d'en Mussolini.
Si aquesta Europa torna abandonar el Principat com el 1945, es perdrà gaire cosa aquesta regió germana de les Balears i de València si no es veu admesa com a nou estat dins aquest mercat comú sense ànima ni principis que demostrarà ser? Andorra no en fa part, de la Unió Europea ni en vol sentir parlar. I mirau si hi marxa, ben polenta. Suïssa ben igual. I Noruega. I Islàndia. I la Gran Bretanya, que és a la Unió però no a l'euro, com més va més partidaris té de sortir-ne. Per tant, hi ha vida fora d'Europa. Més ben dit: hi ha vida a Europa fora de la Unió Europea. Una 'Unió' que, si no reprèn el seu esperit integrador de pobles i nacions, com més va més torna a la situació inical de pur, estricte i pelat mercat comú econòmic d'estats sense ganes de constituir un autèntic Estat plurincional europeu. Europa? Ni sí, ni no: depèn de quin projecte d'Europa parlem.