Hem afegit aquests dies al bloc la nostra opinió (no coincidim amb l' actitut de l' Ajuntament i per una altra part ens preocupen les "infiltracions"), hem apuntat algunes opinions que aportaven algunes dades més (no hem afegit les opinions conegudes ni les previsibles, tant d' un costat com de l' altre). Ahir vam llegir un article que aporta alguna cosa més (més que res perquè demostra que ha entès el barri) i us l' afegim.
Ha estat publicat en diversos mitjans i facebooks així que no us posem tots els llocs(sí, l' autor):
Sants, zona roja
Els moviments socials
i polítics alternatius tenen des de fa dècades una gran força al barri i estan
estretament connectats amb les entitats cíviques i culturals tradicionals
Sants va ser la seu de
les primeres experiències okupes a Catalunya als anys vuitanta, i històricament
ha estat la seu del naixement d'ERC, la CNT i CCOO
Quan la grua que
enderrocava Can Vies va fer caure el tros de façana on hi havia una placa en
record de Pere Farriol, el vell militant de la CNT que als seus 84 anys va ser
qui va entregar les claus de l'edifici als joves que el van ocupar el 1997,
alguns membres de Can Vies que s'ho miraven des de darrere de les tanques van
recordar el vell Farriol, el noi del càntir, i no van poder contenir l'emoció.
Simbolitzava l'enllaç de l'obrerisme clàssic de principis del segle XX amb els
moviments socials que havien trobat a Can Vies de Sants un aixopluc on créixer
i desenvolupar-se.
Dijous, a la seu del
Centre Social de Sants, els seus membres, gent gran provinent de les lluites
veïnals dels anys setanta i vuitanta, es reunien per treballar una proposta per
negociar amb l'Ajuntament (en va, de moment, ja que el moviment de Can Vies
l'ha refusat) i intentar reconduir la situació.
Aquestes dues imatges
exemplifiquen la situació especial que es dóna a Sants, on els moviments
socials alternatius sempre han tingut una còmoda acollida en un entorn on
històricament han tingut una gran força el republicanisme i el moviment obrer.
Encara avui això té una translació electoral. En les recents eleccions
europees, ERC, ICV i Podem van sumar més d'un 44,5% dels vots del districte de
Sants-Montjuïc, mentre que en el conjunt de Barcelona la suma de les tres
forces va quedar en un 37%. “A Sants es van fundar ERC i la CNT, i, durant el
franquisme, les CCOO, amb això ja t'ho dic tot”, comenta en Miguel, membre del
col·lectiu llibertari Negres Tempestes, que tenia la seu a Can Vies. “A l'església
de Sant Medir el mossèn cedia l'espai per a reunions clandestines de la CNT”,
recorda en Miguel, que hi veu una continuïtat històrica amb l'actual suport de
part del veïnat a les protestes contra el desallotjament.
També va ser sota
l'aixopluc de l'església de Sant Medir on es va celebrar la reunió que va
constituir la clandestina Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC), a
partir de la coordinació de diversos grups sindicals de CCOO que havien anat
sorgint pel territori i en sectors productius diversos. “A Can Vies hi havia
una mica de tot: gent llibertària com nosaltres, també de l'esquerra
independentista, del món cooperatiu, d'altres sense una ideologia gaire
definida, i tots convivien sense problemes entre nosaltres i amb la resta
d'entitats del barri”, sosté.
L'historiador santsenc
Agustí Giralt també hi veu un fil conductor des de la construcció al segle XIX
de les grans fàbriques que es traslladaven fora de les muralles de Barcelona,
com ara el Vapor Vell, l'Espanya Industrial i Can Batlló, amb els moviments
alternatius actuals: “Sants va créixer com a poble obrer amb fàbriques que no
disposaven de serveis de cap mena per als seus treballadors, i això ho van
suplir autoorganitzant-se, als anys trenta van proliferar els casals obrers i
ateneus obrers i aquest model de gestió s'ha anat repetint fins ara”, diu
Giralt.
Lluites veïnals
Giralt cita les
lluites veïnals pels terrenys d'aquelles antigues fàbriques, el Vapor Vell,
l'Espanya Industrial o el mateix Can Batlló, avui convertides en parcs o equipaments
públics, com a ecos d'aquell esperit autogestionari. “Can Vies ha estat un
episodi més d'aquesta manera de funcionar que històricament ha tingut Sants, i
per això el seu desallotjament ha despertat tanta solidaritat en una part
important del veïnat”, explica Giralt.
“L'error de
l'Ajuntament ha estat no valorar prou fins a quin punt Can Vies està lligat a
la resta del barri”, explica en Marc Dalmau, membre de la cooperativa La Ciutat
Invisible, nascuda al si de Can Vies i que ara gestiona una llibreria, roba i
altres productes al carrer Riego. “Tot això ve de lluny: les festes
alternatives de la festa major compliran aquest agost 20 anys, és un dels
primers llocs on es van començar a organitzar, i ja als anys vuitanta hi va
haver un dels primers grans centres socials ocupats, Cros 10” , destaca Marc Dalmau. Tot
això traspassa diverses generacions en un mateix barri. “Després de 17 anys,
per Can Vies ha passat molta gent, i ara molts estan en altres entitats i grups
del barri”, sosté. Un exemple d'aquest salt cap a altres entitats: des dels
Castellers de Sants (que a les xarxes socials han piulat a favor de Can Vies),
fins al Secretariat d'Entitats de Sants, que agrupa la pràctica totalitat de
l'associacionisme del barri i que va fer un comunicat de suport al diàleg en
què reclama la necessitat d'espais per a joves, la retirada immediata del
desplegament policial i la fi de la violència i els danys al mobiliari urbà.
Fora dels murs de Can
Vies
També en l'àmbit de la
comunicació Can Vies ha tingut una projecció important fora dels seus murs. Al
seu si va néixer La Burxa,
l'any 1998, un any després de l'ocupació de Can Vies com a centre social. La
revista de seguida va saltar els límits del centre social i no només va fer de
portaveu del centre, sinó que es va dedicar a donar veu a les activitats
d'entitats i associacions de Sants. “El que mai vam voler fer va ser tancar-nos
en el propi moviment, sinó obrir-nos al barri i a altres entitats”, explica la
Gemma Parera, una de les col·laboradores de la revista, que té un equip d'una
desena de redactors i mig centenar de col·laboradors. Ara la revista s'ha
quedat sense seu, però tot i així està preparant un número especial sobre el
desallotjament de Can Vies i que preveu fer sortir cap al 13 de juny, amb uns
dies de retard respecte del que és habitual. “Aquests dies, com és lògic, hem
estat tots i totes més concentrats en les protestes, però el que està clar és
que La Burxa continuarà, i si pot ser des de Can
Vies”, promet la Gemma.
Can Vies és l'últim
cas, però a Sants es van viure fets similars amb el desallotjament de l'Hamsa,
l'agost del 2006. Les protestes també van provocar càrregues policials i
escenes de violència urbana, però no tan intenses i sostingudes.
En Daniel és un
d'aquests veïns, de jove va estar en contacte amb el moviment ocupa i el casal
independentista, ara té més de quaranta anys, està desvinculat d'aquest
moviment, viu al seu pis al barri amb la seva dona i es mira l'esclat produït
arran del desallotjament amb distància, però també amb una simpatia gens
dissimulada cap als ocupes: “Aquesta setmana ha estat terrible haver de tornar
de treballar a casa i trobar-me tot el barri assetjat per la policia i haver de
ficar-me amb la moto per carrers en contra direcció per poder arribar a casa,
però el que no entenc és per què l'Ajuntament ha arribat a aquesta situació.”
Segons en Daniel, “tothom al barri sabia que si desallotjaven Can Vies passaria
això, no m'explico per què, sabent-ho tothom, igualment ho van fer”.
Però la paciència dels
veïns té límits. Després de quatre nits seguides de disturbis, també comencen a
emergir algunes veus de disconformitat amb les protestes. “La gent comença a
estar cansada de les protestes diàries amb violència, fins i tot els qui en un
primer moment donaven suport als desallotjats”, comenta un periodista local.
Tampoc no ha caigut bé al moviment veïnal que no s'hagi recollit de moment
l'oferiment d'intermediació llançat des del Centre Social de Sants per
reconduir el conflicte, però de moment en públic no s'aixequen les veus en
contra.
De moment, però, el
teixit de complicitats que durant 17 anys va unir Can Vies amb la resta
d'entitats i associacions de Sants, amb l'ajuda d'una tradició associativa i
cooperativa ben llarga, ha resistit, almenys formalment, una primera i difícil
escomesa, amb la pitjor setmana de disturbis que es recorda a Barcelona des de
fa molt de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada