La intel·ligència, insultada
Bon article d´en M. Tree, coincidim plenament amb l´article que ha publicat a Nació Digital. Estan tornant a l´estratègia de la mentida i la manipulació (convenientment recolzada pels SEUS mitjans de comunicació) i amb l´empara del SEU sistema legal.
No els importa el que diguin els filòlegs, ni les Universitats. És una decissió política: Més Espanya i per tant menys PP. Catalans.
Tot va començar amb els castellanistes valencians i els poders fàctics, polítics i judicials de l'estat dit espanyol que els donaven suport, ja als anys 70: van declarar que el valencià i el català eren dos idiomes diferents i per sostenir aquesta mentida òbvia, uns grups perfectament identificables però mai no detinguts van atacar persones i locals la mateixa existència dels quals era una prova que el català era ben viu en territori valencià. Així mateix, aquests grups posaven bombes en llibreries, bars, cinemes i teatres (només a mitjan 1975, quatre llibreries van patir atemptats amb explosius) i van acabar intentant assassinar Joan Fuster dos cops (el 1978 i el 1981), també amb explosius, senzillament perquè el gran assagista defensava una unitat lingüística reconeguda com a inqüestionable per totes les facultats de llengües romàniques del planeta.
No els importa el que diguin els filòlegs, ni les Universitats. És una decissió política: Més Espanya i per tant menys PP. Catalans.
Tot va començar amb els castellanistes valencians i els poders fàctics, polítics i judicials de l'estat dit espanyol que els donaven suport, ja als anys 70: van declarar que el valencià i el català eren dos idiomes diferents i per sostenir aquesta mentida òbvia, uns grups perfectament identificables però mai no detinguts van atacar persones i locals la mateixa existència dels quals era una prova que el català era ben viu en territori valencià. Així mateix, aquests grups posaven bombes en llibreries, bars, cinemes i teatres (només a mitjan 1975, quatre llibreries van patir atemptats amb explosius) i van acabar intentant assassinar Joan Fuster dos cops (el 1978 i el 1981), també amb explosius, senzillament perquè el gran assagista defensava una unitat lingüística reconeguda com a inqüestionable per totes les facultats de llengües romàniques del planeta.
Més recentment, certs polítics de l'Aragó i les Balears han redescobert aquesta tàctica valenciana –la de minimitzar la influència del català tot declarant que no és català- i afirmen amb tota serietat que entre Fraga i Maó es parlen una dotzena llarga d'idiomes diferents, des del lliterà fins al formenterenc.
I finalment, uns quants jutges acaben de decidir que a Catalunya mateix, on indubtablement es parla català, se'l parla massa, sobretot a les escoles de primària (de manera que ofereixen als nens petits la possibilitat de desconèixer-lo). Tot plegat –des de les falòrnies valencianes fins a l'última sentència del Tribunal Suprem- cansa, ja que consisteix en inventar teories absurdes i legalismes ídem per justificar la imposició d'un idioma per tal d'eradicar un altre als territoris on aquest s'ha parlat exclusivament durant segles. És una llàstima que en català no hi ha un equivalent a un mot anglès que resumeix tots aquests tripijocs a la perfecció: bullshit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada