dimarts, 31 de juliol de 2012

ALGUNES PREGUNTES CLAU DE LA POLÍTICA CATALANA.

  Setmana moguda: CiU intenta donar un cop d´efecte amb el "pacte fiscal" i el PP els barra el pas de seguida, poc després el Govern espanyol augmenta peatges i CiU es queda totalment descol-locada intentant oposar-se a una cosa que havia defensat totalment (la necessitat de peatges).A veure si s´aclareixen: defensen l´augment dels peatges o la gratuïtat? defensen el "pacte fiscal" o "el estado de las autonomias "? No s´han assabentat que el Govern espanyol no volen parlar amb ells? no els ha dit ningú que els estatuts dintre de poc poden ser paper mullat? No saben que fins i tot "el estado de las autonomias pot tenir els dies comptats?   

No saben que, com deia Salvador Cot (a N.D.), Espanya són pèdues? 

 

Espanya són pèrdues

Una opressió nacional no s'aguanta durant tres segles sense que hi hagi algun tipus de pacte. No és necessari que sigui explícit, ni tan sols que beneficiï la majoria de la població, només cal que sigui suficient per convèncer les classes dirigents del territori dominat què és la metròpoli la que garanteix l'estabilitat política i la verticalitat social.
Salvador Cot deia això a Nació Digital:
Això és el que a Catalunya, històricament, ha persuadit les classes dirigents que la millor solució era castellanitzar-se, fins i tot lingüísticament. A canvi, l'estat -en les seves diverses formes- els garantia ordre públic i una certa intervenció legislativa que protegís els mercats de les importacions.

Aquest és -molt esquemàticament- l'equilibri que s'ha trencat. Les empreses catalanes saben que l'única solució és exportar, més encara quan el mercat espanyol està arruïnat i sempre subjecte a boicots arbitraris i imprevisibles. La classe dirigent catalana ha perdut la relació bilateral amb el poder de Madrid i no té accés als reglaments europeus. I políticament, la seva eina principal, CiU, ja no decideix ni administra res. Espanya són pèrdues.

Per si fos poc, la demagògia catalanofòbica ha fet forat en l'opinió pública espanyola, fins el punt que les enquestes comencen a reclamar l'extinció dràstica fins i tot de l'estat de les autonomies. Al final, des de tots els angles, és Espanya qui està estripant els papers. Qui ho havia de dir fa només vint anys...