FABRA I L' ANTICATALANISME EL PP.

El que Alberto Fabra vol ocultar darrere l'anticatalanisme

El govern valencià pretén desviar l'atenció d'una situació de fallida econòmica que podria provocar la intervenció del govern espanyol

Els empresaris el forcen a afrontar el problema i oblidar discursos "inadequats" (publicat a Nació Digital).

En política sempre ha regit una màxima: si no vols que es parle d'una cosa, convida la gent a parlar d'una altra. Amb el seu rampell anticatalanista, una maniobra més pueril que intel·ligent, Alberto Fabra pretén desviar l'atenció dels valencians del gran problema que afecta aquestes terres: la ruïna econòmica. Amb un 30% de desocupació, un 30% d'exclusió social i un 35% de deute públic -xifres reiteradament exhibides per l'oposició- a Fabra només li queden dos cartes: o airejar les senyes d'identitat al crit de "Que vénen els catalans", o plantar-li cara a Madrid i exigir un repartiment més equitatiu dels recursos estatals. I, ací al País Valencià, tothom sap que a Fabra -pendent encara de ser confirmat com a candidat per al 2015- això d'alçar-li la veu a l'amo se li dóna fatal.

Durant les últimes setmanes, pressionat pels empresaris valencians i urgit pel seu mateix partit, el president de la Generalitat Valenciana ha simulat un intent d'insubordinació davant els imperatius econòmics de Madrid. En un gest inèdit, Fabra s'ha atrevit a contrariar l'ordre del ministeri espanyol d'Hisenda d'acometre noves retallades. El cap del govern valencià, secundat pels seus consellers, sosté que ací ja no queda marge per a més austeritat i que l'única solució passa per l'increment dels ingressos.

D'acord amb aquesta línia argumental, el Pla Econòmic-Financer 2014 remès al ministre Montoro soluciona els problemes de dèficit valencians -la Generalitat admet que no podrà complir la previsió de l'1% fixada per a enguany- incloent-hi un ingrés addicional de 1300 milions d'euros. Un ingrés que, per força, haurà de provindre de les arques estatals amb el consentiment del ministeri.

El govern de Fabra demana que s'activen els "mecanismes de compensació i anivellació" mentre es modifica un sistema de finançament "injust" i "discriminatori" amb els valencians. Montoro, de moment, dóna la callada per resposta. Però el perill d'una actitud desafiant és enorme: a dia de hui, amb els desequilibris arrossegats, el País Valencià podria ser intervingut pel govern espanyol en aplicació de la Llei d'Estabilitat Pressupostària, vigent a l'Estat espanyol. Una possibilitat de la qual ja parla obertament el conseller d'Hisenda per a considerar-la, en cas de materialitzar-se, "una errada tremenda".

L'entrada a escena dels empresaris

Farts de simulacres de rebel·lia que no condueixen a cap lloc, i farts de les passivitat davant el deteriorament econòmic, els empresaris valencians han irromput en el terreny de joc. Aquest dimarts forçaren una reunió urgent al Palau de la Generalitat i, pràcticament, obligaren Alberto Fabra a despenjar el telèfon i cridar al ministre per a sol·licitar-li una entrevista. I el molt honorable, temerós de veure's ultrapassat pels esdeveniments, acceptà posar-se al capdavant de la maniobra. Fonts de la Generalitat donen la reunió per segura, tot i no haver-se concretat encara ni el lloc ni l'hora.

En aquesta trobada, el "lobby valencià" -terme encunyat pel mateix Fabra- li "exigirà" a Montoro millores en el sistema de finançament i una major inversió en infraestructures. Segons José Vicente González, president de Cierval (la major patronal valenciana), s'ha d'aconseguir que en els pressupostos del 2015 "la inversió regional s'equipare a la mitjana estatal", i que el 2016 "la supere en almenys un punt". Asseguda al costat de González, María José Català, consellera portaveu, es va limitar a dir que "és un clamor social que la Comunitat Valenciana necessita una major sensibilitat del govern central i un finançament adequat".

L'anticatalanisme, per a millor ocasió 

I d'aquesta manera ha sigut com els empresaris han suplit la manca d'impuls polític de Fabra i l'han obligat, quasi a la desesperada, a alçar la veu i plantar cara a Madrid. No hi ha res com tenir "voluntat política", diuen els amos dels diners. La voluntat política, però, no sempre sintonitza amb la voluntat dinerària. Respecte l'argument inicial d'aquesta notícia, el rampell anticatalanista del Partit Popular, els empresaris valencians han mostrat el seu desacord amb les estratègies "electoralistes i de curt termini". Els patrons li han recordat a Fabra que Catalunya és el seu primer proveïdor i client, i que "qualsevol actitud que pose en perill aquesta relació no és la més adequada".