dimarts, 22 de juliol de 2014

L' ESTAT CATALÀ I EL DEUTE ESPANYOL.

Fa tres dies comentavem, amb preocupació, el desequilibri de la presència i la pressió internacional entre espanyols i catalans. Avui els mitjans comenten el veto espanyol a la presència del president català a la reunió de la Francofonia.
És evident que el Govern espanyol fa i farà tot el possible per aïllar-nos, vetar-nos i pressionar internacionalment en contra nostra. Però es parla poc que aquest "no reconeixement" d' un Estat Català independent ens deixa amb les mans lliures en relació al deute espanyol.
Cal recordar aquest article del CATN (publicat a diferents mitjans, entre ells N. Digital):

L'estat català amenaça amb el deute

El CATN avisa que el nou país només estarà obligat a pagar als creditors la part proporcional dels deutes espanyols si Madrid no li bloqueja el reconeixement internacional

Si Catalunya queda exclosa de la UE en tant que és un estat nou, tampoc no hi manté cap deute, apunta

Quan un espanyolista vol punxar un independentista, una de les coses que li pot dir és: "A veure, què hi posa al teu DNI? Que ets espanyol!" A continuació, l'independentista li respon: "El que hi posa és que caduca aquest 2014!" I, immediatament després, l'independentista passa al contraatac: "I què hi posa al deute públic? Que és espanyol!" L'espanyolista es queda mut.


Ara, el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), depenent del departament de Presidència de la Generalitat, dóna categoria d'amenaça política a a aquest acudit. En un dels informes presentats aquesta setmana, La distribució d'actius i passius (pdf), deixa ben clar que l'eventual estat català "només" haurà d'assumir el deute públic contret per la Generalitat, les quatre diputacions, els consells comarcals i els ens locals catalans, i que només assumirà la part proporcional del deute públic espanyol general si hi ha un divorci pactat.

És a dir, si per exemple el Regne d'Espanya té deutes amb la Unió Europea (UE), hi veta l'entrada de l'estat català i, a més, pretén que el nou país assumeixi el pagament d'una part del deute de titularitat espanyola, el CATN entén que l'estat català tindrà legitimitat internacional per desentendre's d'aquests pagaments. Perquè seran deutes espanyols, no catalans.

Els creditors, els "més interessats en trobar una solució"

De fet, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ja ho va apuntar a Brussel·les el novembre de l'any passat: "Potser els que estan més interessats en trobar una solució són els creditors, i no els polítics, perquè l'estat espanyol l'any passat va tenir un dèficit de més del 10% del seu PIB". "Nosaltres també tenim els nostres instruments", va insinuar. I ara el CATN ha concretat quins serien, aquests arguments.

Partint de la premissa que els creditors internacionals volen cobrar el deute contret pel Regne d'Espanya, el CATN aporta tot d'arguments que justifiquen que l'hipotètic estat català només hauria de pagar la part proporcional del deute espanyol si aquest facilita les coses al nou país.

"Pel que fa a la transmissió de deutes de l'Estat predecessor amb organitzacions internacionals, en principi no hi hauria la possibilitat de transmetre aquest deute a l'estat català, al menys fins que aquest sigui considerat part de l'organització com a membre de ple dret", assegura l'informe.

I és que, si a nivell internacional el que quedi de l'estat espanyol "és considerat únic hereu i continuador de la personalitat jurídica de l'estat espanyol", també "hauria de ser l'estat espanyol qui assumís íntegrament el seu deute en cada organització".

L'AVE, un deute espanyol

El CATN també diferencia entre deute públic territorialitzable i el no-territorialitzable. El primer s'assumiria íntegrament si es va contreure per fer obres al país, però aquell "contret per l'estat espanyol per fer obres i inversions fora del territori de Catalunya no es pot transmetre a l'estat català". És a dir, el deute per pagar l'AVE Madrid-Galícia continuaria sent un deute espanyol.

El deute no-territorialitzable, també detalla, és aquell contret "per donar serveis comuns a tots els ciutadans espanyols, com per exemple, el deute dels ministeris de Defensa, Afers Exteriors, Justícia..." El repartiment d'aquestes despeses entre la futurible Catalunya independent i les restes del Regne d'Espanya "té diverses contrapartides", avisa l'organisme. Com, per exemple, la transferència a l'estat català "dels béns i serveis vinculats al deute que assumeixi aquest últim". També en aquest cas, si el Regne d'Espanya "no volgués transferir algun dels seus actius, l'estat català no tindria cap obligació d'assumir el seu deute o l'obligació corresponent"

De tot plegat se'n desprèn que, preveient que els creditors internacionals voldran cobrar el seu deute, el més raonable per a totes les parts implicades és que acabin pactant el divorci.

La part proporcional de les ambaixades

Més enllà d'aquestes reflexions, l'informe del CATN també posa de manifest que el Regne d'Espanya hauria de cedir al nou estat català la part proporcional d'aquells béns no-territorialitzables amb què compta actualment, com podrien ser tant les reserves del Banc d'Espanya com els títols d'empreses públiques i privades, els 4.823 comptes corrents que té en entitats bancàries d'arreu del món, les ambaixades, les bases militars i científiques, els satèl·lits artificials...

També avisa que s'haurien de transferir els arxius que facin referència a Catalunya, les bases de dades "necessàries per al bon funcionament de les institucions i serveis públics", com les d'hisenda, del cens electoral, el registre de penats, arxius hospitalaris, policials...