divendres, 18 de juliol del 2014

LA DIPLOMÀCIA ESPANYOLA ES MOU CONTRA CATALUNYA.

La diplomàcia espanyola fa mesos que s' està movent, ara sembla que es mouen amb més rapidesa:
s' apropa la data de les votacions i han d' actuar de pressa, amb la velocitat que els dóna ser un estat, tenir ambaixadors i cònsuls a molts països del món, tenir una representació oficial a mig món i tenir darrera diners per a fer xerrades, contactes, reunions, etc.
De moviments n' hem vist bastants aquestes darreres setmanes, us afegim a continuació un article d' opinió d' en  Xavier Vilà a Nació Digital sobre un altre d' aquests moviments internacionals i com sempre sense cap argument més que la por.
Hauriem d' equilibrar aquest camp e la política exterior perquè juguem amb molta desventatja (no tenir estat ens va molt en contra):

  

El discurs de la por, versió jihad

«És un discurs que vol resposta oficial. I així evitar que aquí s’estengui la por sobre Catalunya»

 
Des del poderós altaveu de la institució Brookings –un dels grans laboratoris de pensament aquí a Washington- l’analista en terrorisme internacional de l’institut Elcano Fernando Reinares disseminava pel públic nord-americà el discurs de la por sobre el procés català.

Reinares sostenia que no té cap dubte que una eventual independència afectaria molt la capacitat per prevenir i combatre l’amenaça del terrorisme internacional. I ho reblava recordant que Catalunya va ser la via de sortida de co-responsables dels atemptats de Madrid que van escapar de la justícia.

En la línia defensada pel Ministeri de l’Interior espanyol, l’analista també advertia sobre bosses de radicalització a Catalunya, allò que ell qualifica de “massa crítica inquietant” d’individus d’orientació salafista que son un caldo de cultiu per reclutar jihadistes cap a Síria i l’Iraq.

Anàlisis com aquestes verbalitzades a Washington i envernissades del prestigi de la institució Brookings provoquen espasmes entre l’establishment nord-americà, gelós de la seguretat, i lesionen el relat d’un poble civilitzat que només demana decidir el seu futur. És un discurs que vol resposta oficial. I així evitar que aquí s’estengui la por sobre Catalunya.