dimarts, 29 de juliol de 2014

UNA CATALUNYA INDEPENDENT POT TENIR SUPERÀVIT.

El pressupost d'una Catalunya independent tindria superàvit, segons el CATN

El Consell Assessor per a la Transició Nacional calcula el guany fiscal de la independència de Catalunya · Ha presentat els vuit últims informes (VILAWEB).
El president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver Pi-Sunyer, ha presentat aquesta tarda l'última remesa d'informes. S'hi destaca el document sobre la viabilitat fiscal i financera (pdf) d'un futur estat català, que defineix quines despeses addicionals hauria d'assumir una Catalunya independent i quins guanys fiscals tindria.
Segons Viver Pi-Sunyer, el dèficit fiscal --comptabilitzat tradicionalment en 16.000 milions d'euros-- no es pot prendre de referència, perquè ara per ara Catalunya no ha assumit les despeses d'un estat. Per calcular el guany real, el CATN s'ha basat en les xifres publicades pel Ministeri d'Hisenda espanyol l'any 2011 i ha calculat les balances fiscals a partir del mètode del flux monetari, excepte en alguns àmbits, com ara política exterior, en què els càlculs s'han fet seguint el mètode càrrega-benefici.
Quin seria l'impacte de la independència en el pressupost de la Generalitat? El CATN conclou que el nou estat català hi guanyaria 11.600 milions d'euros, el 5,9% del PIB. Per tant, el pressupost del govern català tindria superàvit. 5.810 milions d'euros serien fruit de les balances fiscals, i s'hi sumarien 7.184 milions que l'estat català deixaria de pagar per l'amortització del deute de l'estat espanyol. Tanmateix, s'hi haurien de restar 1.400 milions que es destinarien a les organitzacions internacionals on ingressés el futur estat, com ara la Unió Europea.
Aquest informe va acompanyat d'estudis complementaris, com ara l'anàlisi dels 'efectes multiplicadors del guany fiscal' en l'economia catalana. Viver Pi-Sunyer ha recordat, en aquest punt, que la baixada d'imposts o l'augment de despesa pública tenen un impacte econòmic evident. També hi ha un estudi sobre el cost de la creació d'organismes reguladors --objecte d'un altre informe del CATN-- i un que detalla com es finançaria un estat català en cas d'un procés no pactat amb l'estat espanyol. També s'analitzen els beneficis econòmics del poder de decisió, és a dir, l'avantatge de dissenyar polítiques públiques només d'acord amb els interessos de Catalunya. En aquest moment, diu Pi-Sunyer, les decisions es prenen d'acord amb interessos d'unes altres comunitats autònomes que no sempre coincideixen amb els de Catalunya.
En el procés de transició
Viver Pi-Sunyer s'ha esplaiat en el punt del finançament d'un procés de transició no pactat amb l'estat espanyol. En el supòsit que l'administració tributària catalana no s'hagués posat a punt una vegada proclamada la independència, l'estat català hauria de cercar línies de finançament per a pagar les despeses de la transició, que es calcula que pujarien a 4.500 milions d'euros mensuals. Aquests diners haurien de ser recaptats a través de l'agència tributària catalana, de línies de crèdit amb entitats financeres --amb accés al Banc Central Europeu-- o, per exemple, mitjançant l'emissió de deute públic.
El president del CATN ha remarcat la importància de les estructures d'estat a l'hora de proclamar la independència: 'És vital que tinguem a punt l'administració tributària a l'hora de la proclamació', ha dit. I ha afegit que el període de transició hauria de durar pocs mesos.
La seguretat social catalana
El CATN també ha presentat l'informe sobre la seguretat social catalana. Viver Pi-Sunyer ha recordat que el saldo de la seguretat social catalana havia estat tradicionalment positiu, més alt que no a la resta de l'estat espanyol. Per tant, en un estat català --ha dit-- la situació del sistema de pensions fóra millor que no la de l'estat veí.
Ha parlat de dues vies a l'hora de finançar aquestes pensions: per una banda, una part del fons de reserva de la Seguretat Social espanyol --a conseqüència del repartiment d'actius i passius amb l'estat espanyol-- i, per una altra, els pressuposts públics de la Generalitat.
Pel que fa a la primera font d'ingressos, ha dit que el criteri de repartiment del fons de reserva espanyol hauria de ser el percentatge de participació que hi té Catalunya.