dissabte, 22 de desembre del 2018

DIRIGENTS ESPANYOLS VISITEN LA COLÒNIA.

El PSOE necessitava protagonisme, en la ja començada campanya  pre-electoral (municipals i europees) i protagonisme davant de la pressió interna espanyola entre PSOE per una part i PP-Cs-Vox per una altra. És una disputa electoral interna espanyola, sabem que en el fons no canviarà gaire, governin uns o altres.
I per això cal visitar les colònies (especialment les que donen més vots a la metròpoli) i per això fan els Consells de Ministres a Andalusia, Catalunya i suposem que la següent el País Valencià (Madrid no cal, hi són sempre) i d' aquestes colònies és d' on treuen més vots.
Una altra explicació no hi ha d' aquesta visita mediàtica sense cap proposta i amb l' únic objectiu de deixar clar que Catalunya és una colònia i ells manen i decideixen.
Repassem les propostes:
Pujar a 900 euros el Salari Mínim (SMI) era una cosa evident per vergonyosa, Espanya és el penúltim país de la UE si tenim en compte la relació SMI- Salari mitjà de cada país.
La segona, inversions de 112 milions en infrastructures per a Catalunya, uns diners que ja estaven pressupostats, però que mai no s' han executat.
La tercera, l' anul.lació del judici al President Companys, que s' ha quedat en una declaració de "reparació" simbòlica. Una proposta per a no fer res, vaja.
La quarta, és realment riure-se'n de tots, batejar l' aeroport del Prat amb el nom de Josep Tarradellas. No calen més comentaris. Els catalans volem la gestió de l' aeroport, no que canviïn el nom.

Davant la mancança de propostes, és evident que el Govern espanyol necessitava visitar la colònia per a dir que ells manen (i molt) i els indígenes de la colònia els han de rebre i demanar audiència per que els rebin (empresaris, alcaldessa de Barcelona, diputats...).
Per sort, la dignitat de la població catalana, va estar representada pels milers de persones que van sortir al carrer per a demostrar que el dirigent de la metròpoli no és ben rebut.


Us afegim, la crònica de Pere Martí avui a Vilaweb:


TEMA DEL DIA
Passejar.
 Es fa difícil d’imaginar què devia pensar Pedro Sánchez quan aquest matí ha sortit de l’hotel Duquessa de Cardona, seu de tota mena de conspiracions parlamentàries, i passejava pels carrers deserts del passeig de Colom fins a la Llotja de Mar envoltat dels seus col·laboradors com a únics vianants. Una falsa normalitat imposada per un desplegament policíac sense precedents. A aquella hora ja havia esmorzat amb Ada Colau –que no es volia perdre la fotografia, ni que fos de cinc minuts–, però sobretot ja havia vist les portades dels diaris de Madrid, que el presentaven com un traïdor a Espanya per haver-se venut a l’independentisme. De lluny, se sentia el soroll de les cassoles que repicaven els veïns protestant per la seva presència i, una mica més enllà, darrere els cordons de la policia, la gent manifestant-se. Després d’aquesta absurda reunió del consell de ministres a Barcelona, Sánchez és vist com un traïdor a Madrid i continua essent un espanyolista pels independentistes. Es fa difícil de saber en què ha sortit guanyant.
Pel que fa als acords del consell de ministres espanyol, no ha deixat ningú content. L’augment del salari mínim interprofessional als 900 euros ha passat desapercebut enmig de tant soroll i, en el cas català, ha evidenciat la mentida que requeria l’aprovació del pressupost de l’estat per fer-ho possible. Els 112 milions d’inversió en infrastructures per Catalunya ja estan pressupostats i no s’han executat. Són la propina. La decisió unilateral de batejar l’Aeroport de Barcelona com a Josep Tarradellas és pròpia d’un govern que tracta Catalunya com una colònia. És una falta de respecte a un president que va patir l’exili quan no consulta ni tan sols la institució que va presidir, la Generalitat. L’única cosa que vol la majoria de catalans és el traspàs de la gestió de l’aeroport, segrestat per AENA per afavorir Barajas. El nom, si n’ha de tenir, ja el decidiran les institucions catalanes. La Generalitat ja els havia desaconsellat de fer aquest anunci.
I si no n’hi hagués prou, anuncien una ‘reparació moral’ de la figura del president Lluís Companys que no té cap conseqüència jurídica. Prèviament, havien filtrat a la premsa que aprovarien l’anul·lació del judici, cosa que requereix un projecte de llei, perquè és el Tribunal Suprem espanyol que ha d’anul·lar els consells de guerra. L’única cosa que faltava treure del cistell dels gestos socialistes era el trasllat del senat espanyol a Barcelona, però m’imagino que ja no s’han atrevit, perquè aleshores el resultat de la reunió hauria estat insultant. El guió de la visita de Sánchez sembla escrit per un dels seus pitjors enemics si pretenia ficar-se els catalans a la butxaca. Mentre tenim un president a l’exili, i nou dirigents independentistes a punt de ser jutjats pel Tribunal Suprem, Sánchez proposa de batejar l’Aeroport de Barcelona amb el nom de Tarradellas i insinua una anul·lació del judici al president Companys que només pot fer el Suprem obligat per llei. És clar que va desinformat o mal assessorat.
La millor metàfora de la seva estada la vam veure dijous al vespre, quan un membre de protocol de la Moncloa va tapar unes ponsèties grogues amb una ponsètia vermella davant tota la premsa gràfica. Un error de manual que va donar una dimensió a un fet que potser hauria passat desapercebut. Sánchez està massa preocupat pels gestos i poc pel contingut. Estava obsessionat a no fer una cimera i no la va fer. Només va fer una reunió bilateral amb el president Torra i una fotografia de conjunt. Però aquesta imatge i, sobretot, l’acord són vistos des de Madrid com una rendició als postulats independentistes. El text de l’acord de Pedralbes va arribar a tenir set versions i va ser negociat hàbilment els dies previs pel vice-president Pere Aragonès, amb la vice-presidenta Carmen Calvo, i la consellera de Presidència, Elsa Artadi, amb la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet.
Al redactat inicial, hi figurava que qualsevol diàleg s’havia de fer en el marc de la constitució espanyola i l’estatut d’autonomia, però Moncloa va acceptar de canviar-ho pel concepte de ‘seguretat jurídica’, que, segons Batet, és igual. També es va treure la referència a un ‘problema de convivència’ a Catalunya i es va canviar per l’existència d’un ‘conflicte polític’, i no es va fixar cap percentatge per acceptar-ne la solució, sinó que es va incloure l’ambigua fórmula de la ‘immensa majoria’ de la societat catalana. Ja no és el percentatge del 75% que havia esgrimit Sánchez en el discurs al congrés espanyol. A canvi, la paraula referèndum no apareix enlloc, cosa que satisfà el govern espanyol. Però l’absència de la referència a la constitució espanyola ha servit a la brunete mediàtica per a dilapidar-lo. Que l’extrema dreta del PP i Ciutadans s’exclamin no fa bo l’acord, perquè el text tampoc no esmenta el referèndum que reclama el 80% de la societat catalana. Només serveix per a constatar que a Madrid sempre hi pot haver algú pitjor. I això ho sabem des d’abans del retorn de Tarradellas. Per posar una data com una altra.