ESTAT CATALÀ: 85 è aniversari de la mort del PRESIDENT FRANCESC MACIÀ.

Ha passat un any des de la darrer  acte d’ homenatge al  President Macià, hem commemorat el primer anniversari del primer d’ octubre i del 3 d’ 0ctubre, i també hem recordat els empresonaments, l’ exili, el 155 i la repressió  de cada dia i també el primer aniversari de eleccions del 21 de desembre, que també vam guanyar. Però encara no som independents.

En tot aquest temps volem fer esment de la manca d’ unitat dels partits. Organitzacions i entitats independentistas. Exigim unitat, no unitat de sigles, ni electoral, sinó unitat d’ objectius, de projectes, de fulls de ruta…

En relació a Espanya, fa quatre dies els dirigents espanyols van visitar la colònia.

DIRIGENTS ESPANYOLS VISITEN LA COLÒNIA.

El PSOE necessitava protagonisme, en la ja començada campanya  pre-electoral (municipals i europees) i protagonisme davant de la pressió interna espanyola entre PSOE per una part i PP-Cs-Vox per una altra. És una disputa electoral interna espanyola, sabem que en el fons no canviarà gaire, governin uns o altres.
I per això cal visitar les colònies (especialment les que donen més vots a la metròpoli) i per això fan els Consells de Ministres a Andalusia, Catalunya i suposem que la següent el País Valencià (Madrid no cal, hi són sempre) i d' aquestes colònies és d' on treuen més vots.
Una altra explicació no hi ha d' aquesta visita mediàtica sense cap proposta i amb l' únic objectiu de deixar clar que Catalunya és una colònia i ells manen i decideixen.
Repassem les propostes:
1) Pujar a 900 euros el Salari Mínim (SMI) era una cosa evident per vergonyosa, Espanya és el penúltim estat  de la UE si tenim en compte la relació SMI- Salari mitjà de cada país. I ens van mentir quan deien que no es podía aprobar l’ SMI, si no s’ aprovava abans els pressupostos de l’ Estat (com sempre, el xantatge per davant).
2) La segona, inversions de 112 milions en infrastructures per a Catalunya, uns diners que ja estaven pressupostats, però que mai no s' han executat.
3) La tercera, l' anul.lació del judici al President Companys, que s' ha quedat en una declaració de "reparació" simbòlica. Una proposta per a no fer res, vaja.
4) La quarta, és realment riure-se'n de tots, batejar l' aeroport del Prat amb el nom de Josep Tarradellas. No calen més comentaris. Els catalans volem la gestió de l' aeroport, no que canviïn el nom. A nosaltres ens està bé que es digui Aeroport del Prat com sempre i referit a la población on està l’ aeroport, però si s’ ha de canviar el nom, ens estimem més que es digui Aeroport Francesc Macià, o Mari Pepa Colomer (primera aviadora catalana de la historia). Però tampoc entrarem en una guerra de noms, que seria una guerra més de partits, quan el problema del nom desviaría l’ atenció del fons de la qüestió.
5) Suposem que no es van atrevir a explicar la cinquena per que era del tot insultant, el trasllat del Senat espanyol a Barcelona. Però en canvi sí que van aprobar la despesa de 26 milions d’ euros per a comprar mísils per a l’ Armada Española.

Al final van consensuar un text on parla de “seguretat  jurídica”  en compte de “marc de la constitució” i on diu que hi ha “un conflicto polític” en compte “d’ un problema de convivencia”, però això és tot i la paraula referéndum no surt enlloc.  Això és tot el que es va poder estitrar, total és adequar-se a la realitat, aquí no hi ha cap problema de convivencia, el problema l’ han creat ells. Però suposem que els haurem de donar les gràcies per visitar la colònia.

Com sempre hi ha articulistes i opinadors diversos que veuen l’ ampolla mig plena i llencen les campanes al vol perquè s’ ha aconseguit canviar aquestes dues frases. Quin engany, fa uns dies Felipe Gonzalez (gurú màxim dels “socialistes” ) deia en una entrevista que encara que hi hagi un 80% de vots favorables a l’ autodeterminació no canvia res.  I no hi haurà votacions perque`per a ells votar és  recular i és fer una renuncia, fa dos dies insistia un director de diari español en aquests conceptes.    
Davant la mancança de propostes, és evident que el Govern espanyol necessitava visitar la colònia per a dir que ells manen (i molt) i els indígenes de la colònia els han de rebre i demanar audiència per que els rebin (empresaris, alcaldessa de Barcelona, diputats...).
Per sort, la dignitat de la població catalana, va estar representada pels milers de persones que van sortir al carrer per a demostrar que el dirigent de la metròpoli no és ben rebut. Les TV van dissimular el so exterior i també a l’ interior de l’ acte, però ells segur que van sentir el soroll de les cassoles dels veïns.

  Avui que homenatgem al President Macià, pensem que no han canviat tant les coses, hi ha un tancament total en els polítics espanyols, no volen fer política els és més fácil la repressió, tenim empresonats i exiliats (presos polítics), un menyspreu constant a tot el que vé de Catalunya. La novetat potser és que ara hi ha una veritable guerra mediática contra nosaltres i una manipulació constant de la informació.

De les negociacions amb els governs espanyols de dretes i “d’ esquerres” Macià en va tenir una llarga experiencia, sempre amb promeses incomplertes i amb el xantatge preparat i l’ amenaça. No sé que diría el President Macià en aquest momento, però suposo que cridaria a continuar perseverant i no deixar de caminar perquè ells pensen que nosaltres ens cansarem i abandonarem i això no ho farem, com mai ho van fer els militants d’ aquest partit  històric                                                          

que es diu Estat Català i que un dels seus objectius està en el propi nom del partit.

Volem fer un esment especial als presos polítics i als exiliats, en un dia com avui, difícil de pasar en una presó per una situación injusta.  VISCA CATALUNYA LLIURE.