Aquests dies farem un article més extens de la posició d' Estat Català sobre la situació política a Catalunya i el suport a la vaga dels presoners polítics.
Aprofitem per a penjar unes fotos de diumenge passat. Estat Català va estar present a la manifestació de Barcelona i als actes de commemoració dels Fets de Prats de Molló a la Catalunya del Nord. les fotos són d' aquest darrer acte, que va tenir una clara participació en aquell moment del partit Estat Català i els seus voluntaris.
INTERVENCIÓ A L’ ACTE
D’ HOMENATGE A FRANCESC
MACIÀ I ELS VOLUNTARIS CATALANS
DELS FETS DE PRATS
DE MOLLÓ (CATALUNYA
DEL NORD).
25 de novembre de 2018.
Amics i amigues, companys i companyes del nord i del sud
del país:
Volem agrair la feina
que fa l’ Associació Prats Endavant, l’ Ajuntament de Prats de Molló i les
persones de la vil.la implicades en l’ esdeveniment, també destacar la
implicació d’ Indrets del Record i de l’ IPECC pel manteniment d’ aquesta
commemoració.
Al novembre de 1926 en aquest lloc hi va haver uns fets
històrics que són memòria històrica pel nostre país. No cal repassar detalls
concrets de la història, que tots i totes sabeu, però caldria fer esment que
s´organitzà un moviment armat a Prats de Molló perquè havien fracassat tots els
intents de diàleg amb el Govern espanyol, tots els intents d’ aproximació amb
altres partits i entitats de l’ Espanya de l’ època i tampoc hi havia compromís
d’ arribar a mínims d’ acord amb altres forces polítiques i sindicals ni a
Espanya ni a Catalunya, excepte dos sindicats.
Aquests fets es van pensar com una incursió armada, a la
qual seguiria una convocatòria de vaga general (recolzada per sindicats, un d’
ells majoritari), i s’ havia d’ ocupar el territori el màxim possible, quan no es pugués
es passaria a una acció de guerrilla. Les detencions de la gendarmeria francesa
van impedir el desenvolupament del pla.
Però a continuació de la detenció, empresonament i judici
hi va haver unes conseqüències: un èxit propagandístic innegable del judici als
dirigents independentistes catalans assessorats per un bon equip d’ advocats
que va donar una visibilització a Europa. Macià va dir textualment: “ els
objectius no són altres que una República Catalana independent que sigui per a
vosaltres (els europeus) com una Bèlgica pirinenca...”
Una vegada acabat el judici, els dirigents catalans es
van exilar a Bèlgica. Però aquí no va acabar tot, sinó que es va organitzar el
viatge a l’ Amèrica, el contacte amb els casals catalans i el projecte d’ una
constitució per a Catalunya (la Constitució de l’ Havana). L’ independentisme
va sortir enfortit, en compte de derrotat, tant és així que podem consultar hemeroteca
per veure que la premsa europea parlava de Catalunya, de Macià i dels dirigents
d’ Estat Català i els qualificaven de “quixots catalans”.
Alguns diuen que les èpoques són molt diferents i són
incomparables. És veritat i no ho és. Són diferents i al mateix temps hi ha
molts paral.lelismes amb l’ actualitat:
Els contactes continuats i la cerca de complicitats per
part de l’ independentisme a Catalunya, a Espanya i a nivell internacional com
al 1926.
La involució del Govern de l’ Estat Espanyol, que al 1926
va acabar en la Dictadura de Primo de Rivera i ara es pot veure amb la
intervenció de les finances, la violència institucional, l’ aplicació del 155,
la imposició d’ eleccions, la imposició de president i la politització de la
justícia, el control de l’ ensenyament, el control dels Mossos, el control dels
mitjans de comunicació, el control de dèficit, el dèficit crònic de les
infraestructures, el creixement de l’ extrema dreta... i podríem continuar.
Però amb això en tenim prou per a veure el grau d’ involució del Govern espanyol
de torn.
I la cirereta del pastís és que tots els partits
unionistes repeteixen fins al cansament que nosaltres som “colpistes,
supremacistes i nazis”. No cal saber gaire història per a saber que tots els
cops d’ estat els han donat ells i només ells.
Un altre paral.lelisme ha estat la conversió del judici
en una causa general contra Catalunya i els seus dirigents. Una altra semblança
és que comptem amb un bon equip d’ advocats internacionals, que hi ha una
visibilització a Europa més gran que abans i hi ha exilats a Brussel.les que
també serveixen d’ altaveu de la nostra causa. Molts paral.lelismes, doncs.
En aquest moment no sabem si l’ independentisme sortirà
enfortit d’ aquesta nova situació, ni tampoc podem assegurar si la presó, l’
exili i el patiment es podran revertir positivament. Però el 1926 va ser una
pedrera d’ activisme que va donar com a resultat l’ enfortiment de l’
independentisme, la victòria a les eleccions posterior, la caiguda de la
Dictadura espanyola i no pocs canvis que només es van poder tallar amb una
guerra i una altra dictadura.
Escrivint això, hem pensat què farien els dirigents d’
Estat Català si avui estiguessin aquí? Segurament orgull per aquest poble, que
és el millor que tenim, la gent anònima tant del sud com del nord (sense ells
no hauríem pogut votar), però també pensarien que cal continuar, ser
perseverants perquè el moment no és bo, però sabem d’ on venim i no hi volem
tornar i finalment una crida a la unitat de l’ independentisme igual que va
intentar sempre Francesc Macià i els dirigents dels voluntaris.
Gràcies. Visca Catalunya lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada