"Sorprenent article als mitjans d´avui, pot ser una estrategia per demanar mes moviment de tropa i situar-la a Catalunya (amb una orientacio totalment militarista del tema) o potser no hi ha capacitat militar suficient per part espanyola i preparen l´entrada d´una negociacio cap a l´estat associat, si no hi ha altra sortida. Sortida que no afavoriria gens a Catalunya, encara que es vengui com "una gran negociacion".
Espanya no té prou capacitat militar per ocupar Catalunya, segons Buesa
Els 134.772 soldats no podrien restablir l'ordre constitucional ni amb l'ajut dels 80.210 guàrdies civils", escriu el catedràtic d'Economia Aplicada de la Complutense, que ho compara amb Eslovènia el 1991.
El catedratic d'Economia Aplicada de la Universidad Complutense
de Madrid, Mikel Buesa, creu que els efectius de l'exèrcit espanyol i de la Guàrdia Civil no
serien suficients si fos necessari "restablir l'ordre constitucional en el
cas que es produís la secessió". Per controlar els 32.000 km 2 del nostre
país, calcula que es precisarien uns 270.000 soldats, una xifra que queda molt
lluny dels actuals 134.772 homes i dones disponibles, tot i comptar-hi els
militars de carrera i de complement, les classess de tropa i de marineria i
fins i tot els reservistes voluntaris. Ni afegint-hi els 80.210 agents de la GC, "la capacitat militar
d'Espanya és dubtosa per aconseguir aquest objectiu"."
Buesa estableix un paral·lelisme amb la independència d'Eslovènia, que va ser triomfadora el 1991 davant la incapacitat de l'exèrcit federal de Iugoslàvia de controlar un territori de 20.000 km 2 amb només 35.000 homes. Tot això, afegit a la probable oposició de les esquerres espanyoles a una ofensiva armada sobre Catalunya, portaria que es repetís l'escenari eslovè, amb el desenllaç que "la secessió es produïria per la incompareixença de l'Estat". L'autor planteja aquesta anàlisi en l'article "Catalunya en el espejo de Eslovenia", publicat en el seu bloc personal i també a Libertad Digital.
Mossos, i guàrdia urbana, amb les institucions catalanes
En el marc d'aquestes consideracions d'operativa militar, Buesa calcula que Catalunya comptaria amb els 27.000 agents dels Mossos i de les policies municipals, que tenen "experiència en l'ús de la força armada". Així, es remet a les recents declaracions del conseller d'Interior, Felip Puig, que aquests dos cossos "seguiran a les institucions catalanes en les decisions que prenguin com a poble".
L'autor creu que les paraules del president Mas en el sentit que "ningú no pot utilitzar unilateralment les armes" acaben de reblar la possibilitat d'una sortida eslovena a Catalunya: la proclamació unilateral d'una secessió triomfant, una resposta político-militar feble per part de l'Estat i una sortida pacífica en el marc d'un procés constituent espanyol d'"incert resultat".
Mikel Buesa, nascuit a Gernika, va ser membre del Foro d'Ermua, una plataforma dedicada a la lluita contra ETA. Era germà de Fernando Buesa, el diputat socialista assassinat per aquesta organització l'any 2000. En els darrers temps, havia militat al partit Unión Progreso y Democracia (UPD) -que va abandonar-, i a les darreres eleccions autonòmiques va viatjar a Barcelona per donar suport a Albert Rivera i Ciutadans. A la Complutense de Madrid, dirigeix la càtedra d'Economia del Terrorisme i és un dels analistes espanyols que està dedicant més treballs a la possible independència de Catalunya, i que són accessibles al seu bloc personal.
Buesa estableix un paral·lelisme amb la independència d'Eslovènia, que va ser triomfadora el 1991 davant la incapacitat de l'exèrcit federal de Iugoslàvia de controlar un territori de 20.000 km 2 amb només 35.000 homes. Tot això, afegit a la probable oposició de les esquerres espanyoles a una ofensiva armada sobre Catalunya, portaria que es repetís l'escenari eslovè, amb el desenllaç que "la secessió es produïria per la incompareixença de l'Estat". L'autor planteja aquesta anàlisi en l'article "Catalunya en el espejo de Eslovenia", publicat en el seu bloc personal i també a Libertad Digital.
Mossos, i guàrdia urbana, amb les institucions catalanes
En el marc d'aquestes consideracions d'operativa militar, Buesa calcula que Catalunya comptaria amb els 27.000 agents dels Mossos i de les policies municipals, que tenen "experiència en l'ús de la força armada". Així, es remet a les recents declaracions del conseller d'Interior, Felip Puig, que aquests dos cossos "seguiran a les institucions catalanes en les decisions que prenguin com a poble".
L'autor creu que les paraules del president Mas en el sentit que "ningú no pot utilitzar unilateralment les armes" acaben de reblar la possibilitat d'una sortida eslovena a Catalunya: la proclamació unilateral d'una secessió triomfant, una resposta político-militar feble per part de l'Estat i una sortida pacífica en el marc d'un procés constituent espanyol d'"incert resultat".
Mikel Buesa, nascuit a Gernika, va ser membre del Foro d'Ermua, una plataforma dedicada a la lluita contra ETA. Era germà de Fernando Buesa, el diputat socialista assassinat per aquesta organització l'any 2000. En els darrers temps, havia militat al partit Unión Progreso y Democracia (UPD) -que va abandonar-, i a les darreres eleccions autonòmiques va viatjar a Barcelona per donar suport a Albert Rivera i Ciutadans. A la Complutense de Madrid, dirigeix la càtedra d'Economia del Terrorisme i és un dels analistes espanyols que està dedicant més treballs a la possible independència de Catalunya, i que són accessibles al seu bloc personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada